Vicenç Ambrós i Besa

Barcelona,

134 Relats, 1073 Comentaris
295346 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Sóc lluçanès de cor i, adoptivament, de Sant Andreu de Palomar.

També em trobareu a www.vambe.cat

Últims relats de Vicenç Ambrós i Besa

  • Sobre Ventall d’haikus, d’Anna Rispau Falgàs

    Vicenç Ambrós i Besa - 19-04-2012 - 2228 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Breu ressenya d'un llibre altament recomanable! més

  • Textures de Nadal

    Vicenç Ambrós i Besa - 22-12-2011 - 2412 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Com és habitual per aquestes dates, i de la millor manera que se m'acut -amb uns quants versos-, vull fer-vos arribar els meus millors desitjos per aquestes festes i pel proper 2012. Bon Nadal i feliç any nou! més

  • Titulars de lletra petita

    Vicenç Ambrós i Besa - 30-04-2011 - 4034 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    I el segon dels dos treballs que presento a concurs. Sort a tothom! més

  • Presència

    Vicenç Ambrós i Besa - 30-04-2011 - 2256 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Molt, molt de temps ha passat d'ençà de l'última publicació... I si el concurs de poesia de crítica social ha de servir per tornar-me a familiaritzar amb RC, benvingut sigui ;-) més

  • El misteri de la pedra preciosa

    Vicenç Ambrós i Besa - 17-09-2010 - 11741 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Una petita contribució per optar al certamen de contes infantils d'ARC. No és gran cosa, però l'important és participar... Salut!!! més

  • Només Nadal

    Vicenç Ambrós i Besa - 30-12-2009 - 2712 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Segon poema, igualment crític, que he escrit enguany amb motiu de les festes nadalenques. Agraeixo també al jurat del IV Concurs de Poesia Nadalenca Alba Nadal de Cunit la concessió d'un tercer premi a aquests versos. més

  • Compromisos d'hivern

    Vicenç Ambrós i Besa - 30-12-2009 - 2312 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    I ara sí, encarem aquesta actualització amb un parell de poemes amb els quals vull desitjar, a tothom les bones festes i i tota la sort del món pel 2010. Advertència: no parlo gaire de la dolçor del Nadal, Tant en aquest poema com en Només Nadal, poso de relleu la meva crítica particular... D'altra banda, faig extensiu l'agraiment a Poesia Viva d'Igualada per l'accèssit que van concedir a Compromisos d'Hivern, en la present edició, sisena, del Concurs Poètic de Nadales. més

  • Reconeixença

    Vicenç Ambrós i Besa - 30-12-2009 - 2175 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    De bracet amb l'anterior, aquest tampoc és ben recent. Però valgui per actualitzar, encara més, el ventall que tinc a RC. La veritat és que avui me n'aprofito... més

  • Buidors

    Vicenç Ambrós i Besa - 30-12-2009 - 2226 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Aquest em penso que també és una mica antic, però el recupero per no deixar-lo perdut en alguna carpeta oblidada de l'ordinador... més

  • Llums

    Vicenç Ambrós i Besa - 30-12-2009 - 2165 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un altre d'aquests particulars sonets... Em remeto a la introducció de Sota la nit. més

  • Sota la nit

    Vicenç Ambrós i Besa - 30-12-2009 - 2246 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    El 2009, escàs d'inspiració i d'èxits literaris (òbviament, parlo per mi mateix), també ha estat un any d'experiments. He provat de fer sonets, però en algun cas, com aquest que, si voleu, trobareu a continuació, amb una interpretació força peculiar (i en part anacrònica, ho admeto) de les normes d'estil. Evidentment, les regles són les regles, però es poden reinterpretar sempre. O gairebé. més

  • Alè de llum

    Vicenç Ambrós i Besa - 30-12-2009 - 2391 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    En aquesta particular recopilació de fi d'any, cal tenir en compte que, per a mi, el 2009 ha estat ple de contrastos. I a la part més negativa del balanç hi ha la mort d'una persona que apreciava especialment. Una mort que vaig viure molt de prop. Aquests versos van formar part del seu recordatori de funeral. Li dec tot el que conec de les plantes de jardí, i molts bons moments que no s'obliden. Per temps que passi. més

  • Tempus fugit?

    Vicenç Ambrós i Besa - 30-12-2009 - 2429 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Encara en relació amb el cent cinquantè aniversari de l'escola on vaig cursar fins a 8è d'EGB, ara m'he recordat d'un article que em van sol·licitar per incloure en un recull ple de records que fou editat amb motiu d'aquesta commemoració. Salut i lletres! més

  • CLOENDA 150 ANYS. Col·legi Presentació de la Mare de Déu

    Vicenç Ambrós i Besa - 30-12-2009 - 2357 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Continuem posant-nos al dia, ara amb un text que em van demanar per celebrar els cent cinquanta anys del Col·legi on vaig cursar fins a 8è d'EGB. És ben veritat que 150 anys no es fan cada dia... més

  • El perquè del vint-i-cinc de novembre

    Vicenç Ambrós i Besa - 30-12-2009 - 2329 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Com que feia temps que no treia el cap per aquí, començo amb un poema reinvidicatiu. La data, és el de menys. Salut! més

Últims comentaris de l'autor

  • Vicenç Ambrós i Besa | 23-11-2021 | Valoració: 10

    Els comiats són difícils, però un llegat de paraules com les teves ajuda a perviure més enllà dels límits materials del cos. Que la terra et sigui lleu, Pilar!

  • Vicenç Ambrós i Besa | 08-08-2021 | Valoració: 10

    Hola Trena! Moltes gràcies pel teu comentari i, sobretot, pel retorn amb aquest prometedor poema. La primera part és trista, lúgubre, fosca com dius en els versos. Hi ha moments en què tot es desintegra i sembla que caiem en un pou sense fons... Qui sap, potser això ens enforteix d'alguna manera i, quan arriba el moment, allò positiu que emergeix és quelcom que volem defensar amb dents i ungles! Perquè encara té més valor; és el valor d'allò que ha costat tant d'aconseguir, d'aquells instants que paga la pena viure i recordar...

    En tot cas, el temps no s'atura i la vida tampoc, com bé dius en el poema. I nosaltres, igual que el temps, tampoc no ens podem aturar, per més que vulguem atresorar aquests moments :-)

    Ja veus que tampoc no soc gaire actiu al web! Des de fa anys que no hi publico res. Anava penjant a diversos webs i al final vaig decidir concentrar-ho tot en un web propi, vambe.cat. En tot cas, aquí estic, i m'ha fet molta il·lusió rebre un comentari després de tant de temps !

    Una abraçada!

  • Vicenç Ambrós i Besa | 30-06-2015 | Valoració: 10

    Una reeixida transformació de l'expressió (potser renec) al problema... M'agraden aquesta mena de jocs de paraules! Enhorabona, Sergi, i endavant amb tots els projectes que tens en ment!!

  • Vicenç Ambrós i Besa | 01-04-2013 | Valoració: 10

    El que hauria de ser alegria es converteix en dolor... Un poema molt ben travat, i amè de llegir, malgrat que la temàtica és angoixant. Una abraçada i el mateix et dic, és un plaer llegir-te!

  • Vicenç Ambrós i Besa | 30-07-2010 | Valoració: 10

    M'alegra molt de tenir notícies teves! Ara tanco la paradeta per vacances i desconnectaré d'Internet, però no volia deixar per a més endavant la possibilitat de tornar-te el comentari, fer-te saber la il·lusió que m'ha fet tenir notícies teves i desitjar-te que passis un estiu magnífic i antològic, ple de precioses marees com aquesta...

    Una abraçada ben forta, Glòria!

    v

  • Vicenç Ambrós i Besa | 29-07-2010 | Valoració: 10

    Pel comentari de la Maite (Unaquimera) he vist que no tot era tan fictici, eh? De fet, el relat és encantador. Atrapa des de la primera paraula, està (i no és que et vulgui fer la pilota de manera descarada, encara que ho pogués semblar) molt ben escrit (polit, correcte i literàriament elaborat), té consistència i un missatge molt especial: les bruixes no són dolentes ni avorrides (llevat de la de les tres bessones!). M'ha arrencat un somriure, de veritat. I coincidència o no, resulta sorprenent aquesta crònica.

    Tot i que últimament no trec gaire el cap per aquestes latituds, no volia deixar passar l'ocasió d'escriure't almenys quatre línies per desitjar-te un magnífic estiu, ple de festa, alegria i molta màgia!

    Una abraçada!

    v

  • Amb aquests, ja tens el poemari sencer!!! Això és per fer-ne un àlbum per a la memòria col·lectiva, company!

    Salut i lletres!!

    v

  • Vicenç Ambrós i Besa | 29-07-2010 | Valoració: 10

    ENHORABONA! Em va agradar i destacava, de veritat. Un poema ple de vida, perfum i anhels de llibertat.

    Per molts anys en vinguin d'altres com aquest, company!

    Una abraçada i molt bon estiu!!!

    v

  • Vicenç Ambrós i Besa | 29-07-2010 | Valoració: 10

    Abans que res, Nonna Carme (oi que et puc dir Nonna, jo també?), els haikús són magnífics, elegants i molt ben treballats. De veritat que m'encanten. El conjunt és endreçat, correctíssim i d'alt voltatge literari, de veritat. És la meva humil opinió, però no puc fer altra cosa que fer-la constar.

    I pel que fa al tema, doncs avui, malauradament, està a l'ordre del dia. En qualsevol cas, jo vaig viure els focs del 94, i el que descrius forma part també d'un capítol de la meva vida.

    Gràcies, de veritat, per tots els teus comentaris i, sobretot, per totes les teves bellíssimes obres.

    T'envio una forta abraçada amb els meus millors desitjos per aquest estiu!

    V

  • i divertida, com sempre! Algun vers ("Orgull de no ofegar-se en la opulència", per exemple) trenquen una mica el ritme perquè són més llargs del compte, però els versos tenen ritme!

    Salut i lletres!!!

    v

  • Vicenç Ambrós i Besa | 29-07-2010 | Valoració: 10

    ... a quelcom tan mediterrani com l'alè d'un foc especial, que simbolitza també la vida. Els versos, concisos i plens de sentit, evoquen els millors records d'uns moments que paga la pena compartir. La pólvora no sempre té connotacions negatives, i la màgia d'aquest poema és precisament aquesta: ressaltar la positivitat d'un element criticat com a símbol de les armes de foc. Un element que també ens permet viure moments de festa i d'il·lusió.

    Gràcies per tots els teus comentaris, Unaquimera. Estic molt apartat d'RC perquè no m'atrapo res, però t'agraeixo amb una abraçada ben forta tot el suport, en forma de comentaris, que rebo de tu.

    Una abraçada ben forta i et desitjo que passis unes vacances de cine!

    V

  • Vicenç Ambrós i Besa | 29-07-2010 | Valoració: 10

    Per un moment, m'havia pensat que t'havies oblidat de la xicota per la feinada -i el temps- que comporta escriure, i no, resulta que només t'havies oblidat de tractar una mica millor a la musa. He somrigut. M'ha semblat un relat entretingut i divertit. Ben portat i redactat, com sempre.

    De totes maneres, crec que no només la teva és capritxosa. La meva deu estar tan enfadada amb mi que ja ni tan sols no la trobo. Estic per posar un anunci a la secció de contactes, per fer-me passar el gust, però tinc por que després ho descobreixi i ja no vulgui saber mai més res de mi...

    Aquest idil·li amb la musa em matarà...

    Per molts anys vinguin relats com aquest!

    Salut, gràcies pels comentaris i bon estiu, company!

    v

  • que cal acollir! Opino d'igual manera, i és que en qualsevol cas sempre esperem que escriure el millor llibre del món; després, un cop l'hem escrit, aspirem a millorar-lo, i així successivament. El cert és que a la pràctica acaba essent així: el segon millora el primer, i el tercer millora el segon.

    Amb visió retrospectiva, quan agafo les novel·les ja publicades hi detecto aspectes que, si els escrivís ara, no ho faria de la mateixa manera. M'agrada experimentar, també, i el resultat pot ser molt bo, però cal assumir-ne -i jo els assumeixo- els riscos.

    En qualsevol cas, l'esperit de la novel·la promet.

    Salut i bon estiu!

    v

  • Vicenç Ambrós i Besa | 29-07-2010 | Valoració: 10

    Un relat amb un toc d'humor que també enganxa des de la primera línia! Això que ja em pensava que, malgrat el temps que feia que col·leccionava els granets d'arròs, la cosa acabaria en una paella, o potser en un arròs a la cubana. Però en qualsevol cas, m'ha semblat una sàtira d'allò més interessant.

    I com sempre, un relat magníficament ben escrit!

    Salut i bon estiu!!!

    v

  • Vicenç Ambrós i Besa | 29-07-2010 | Valoració: 10

    ... de la cruesa i maldat humana. No és una qüestió d'ideologia, ni tan sols de valentia. I realment, posa la pell de gallina quan l'odi s'esbrava enmig del dolor.

    Com sempre, un relat ben trenat que enganxa des de la primera frase.

    Una abraçada,

    v

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor