Els comiats són difícils, però un llegat de paraules com les teves ajuda a perviure més enllà dels límits materials del cos. Que la terra et sigui lleu, Pilar!

Hola Trena! Moltes gràcies pel teu comentari i, sobretot, pel retorn amb aquest prometedor poema. La primera part és trista, lúgubre, fosca com dius en els versos. Hi ha moments en què tot es desintegra i sembla que caiem en un pou sense fons... Qui sap, potser això ens enforteix d'alguna manera i, quan arriba el moment, allò positiu que emergeix és quelcom que volem defensar amb dents i ungles! Perquè encara té més valor; és el valor d'allò que ha costat tant d'aconseguir, d'aquells instants que paga la pena viure i recordar...

En tot cas, el temps no s'atura i la vida tampoc, com bé dius en el poema. I nosaltres, igual que el temps, tampoc no ens podem aturar, per més que vulguem atresorar aquests moments :-)

Ja veus que tampoc no soc gaire actiu al web! Des de fa anys que no hi publico res. Anava penjant a diversos webs i al final vaig decidir concentrar-ho tot en un web propi, vambe.cat. En tot cas, aquí estic, i m'ha fet molta il·lusió rebre un comentari després de tant de temps !

Una abraçada!

Una reeixida transformació de l'expressió (potser renec) al problema... M'agraden aquesta mena de jocs de paraules! Enhorabona, Sergi, i endavant amb tots els projectes que tens en ment!!

El que hauria de ser alegria es converteix en dolor... Un poema molt ben travat, i amè de llegir, malgrat que la temàtica és angoixant. Una abraçada i el mateix et dic, és un plaer llegir-te!

M'alegra molt de tenir notícies teves! Ara tanco la paradeta per vacances i desconnectaré d'Internet, però no volia deixar per a més endavant la possibilitat de tornar-te el comentari, fer-te saber la il·lusió que m'ha fet tenir notícies teves i desitjar-te que passis un estiu magnífic i antològic, ple de precioses marees com aquesta...

Una abraçada ben forta, Glòria!

v

Pel comentari de la Maite (Unaquimera) he vist que no tot era tan fictici, eh? De fet, el relat és encantador. Atrapa des de la primera paraula, està (i no és que et vulgui fer la pilota de manera descarada, encara que ho pogués semblar) molt ben escrit (polit, correcte i literàriament elaborat), té consistència i un missatge molt especial: les bruixes no són dolentes ni avorrides (llevat de la de les tres bessones!). M'ha arrencat un somriure, de veritat. I coincidència o no, resulta sorprenent aquesta crònica.

Tot i que últimament no trec gaire el cap per aquestes latituds, no volia deixar passar l'ocasió d'escriure't almenys quatre línies per desitjar-te un magnífic estiu, ple de festa, alegria i molta màgia!

Una abraçada!

v

Amb aquests, ja tens el poemari sencer!!! Això és per fer-ne un àlbum per a la memòria col·lectiva, company!

Salut i lletres!!

v

ENHORABONA! Em va agradar i destacava, de veritat. Un poema ple de vida, perfum i anhels de llibertat.

Per molts anys en vinguin d'altres com aquest, company!

Una abraçada i molt bon estiu!!!

v

Abans que res, Nonna Carme (oi que et puc dir Nonna, jo també?), els haikús són magnífics, elegants i molt ben treballats. De veritat que m'encanten. El conjunt és endreçat, correctíssim i d'alt voltatge literari, de veritat. És la meva humil opinió, però no puc fer altra cosa que fer-la constar.

I pel que fa al tema, doncs avui, malauradament, està a l'ordre del dia. En qualsevol cas, jo vaig viure els focs del 94, i el que descrius forma part també d'un capítol de la meva vida.

Gràcies, de veritat, per tots els teus comentaris i, sobretot, per totes les teves bellíssimes obres.

T'envio una forta abraçada amb els meus millors desitjos per aquest estiu!

V

i divertida, com sempre! Algun vers ("Orgull de no ofegar-se en la opulència", per exemple) trenquen una mica el ritme perquè són més llargs del compte, però els versos tenen ritme!

Salut i lletres!!!

v

... a quelcom tan mediterrani com l'alè d'un foc especial, que simbolitza també la vida. Els versos, concisos i plens de sentit, evoquen els millors records d'uns moments que paga la pena compartir. La pólvora no sempre té connotacions negatives, i la màgia d'aquest poema és precisament aquesta: ressaltar la positivitat d'un element criticat com a símbol de les armes de foc. Un element que també ens permet viure moments de festa i d'il·lusió.

Gràcies per tots els teus comentaris, Unaquimera. Estic molt apartat d'RC perquè no m'atrapo res, però t'agraeixo amb una abraçada ben forta tot el suport, en forma de comentaris, que rebo de tu.

Una abraçada ben forta i et desitjo que passis unes vacances de cine!

V

Per un moment, m'havia pensat que t'havies oblidat de la xicota per la feinada -i el temps- que comporta escriure, i no, resulta que només t'havies oblidat de tractar una mica millor a la musa. He somrigut. M'ha semblat un relat entretingut i divertit. Ben portat i redactat, com sempre.

De totes maneres, crec que no només la teva és capritxosa. La meva deu estar tan enfadada amb mi que ja ni tan sols no la trobo. Estic per posar un anunci a la secció de contactes, per fer-me passar el gust, però tinc por que després ho descobreixi i ja no vulgui saber mai més res de mi...

Aquest idil·li amb la musa em matarà...

Per molts anys vinguin relats com aquest!

Salut, gràcies pels comentaris i bon estiu, company!

v

que cal acollir! Opino d'igual manera, i és que en qualsevol cas sempre esperem que escriure el millor llibre del món; després, un cop l'hem escrit, aspirem a millorar-lo, i així successivament. El cert és que a la pràctica acaba essent així: el segon millora el primer, i el tercer millora el segon.

Amb visió retrospectiva, quan agafo les novel·les ja publicades hi detecto aspectes que, si els escrivís ara, no ho faria de la mateixa manera. M'agrada experimentar, també, i el resultat pot ser molt bo, però cal assumir-ne -i jo els assumeixo- els riscos.

En qualsevol cas, l'esperit de la novel·la promet.

Salut i bon estiu!

v

Un relat amb un toc d'humor que també enganxa des de la primera línia! Això que ja em pensava que, malgrat el temps que feia que col·leccionava els granets d'arròs, la cosa acabaria en una paella, o potser en un arròs a la cubana. Però en qualsevol cas, m'ha semblat una sàtira d'allò més interessant.

I com sempre, un relat magníficament ben escrit!

Salut i bon estiu!!!

v

... de la cruesa i maldat humana. No és una qüestió d'ideologia, ni tan sols de valentia. I realment, posa la pell de gallina quan l'odi s'esbrava enmig del dolor.

Com sempre, un relat ben trenat que enganxa des de la primera frase.

Una abraçada,

v