Detall intervenció

per gypsy

Intervenció de: poemes il.lustrats | 03-04-2008



Respostes

  • prova
    F. Arnau | 13/04/2008 a les 01:59

    *

    ... Segona part del poema "L'enyor del plor", presentat al MELOREPTE 4.

    Has vist la llum, comences a plorar,
    després de rebre els cops reglamentaris,
    ara t'espera un llarg aprenentatge,
    un llarg camí de roses i d'espines,
    el caminar, les primeres paraules,
    patir, gaudir, conviure amb els altres,
    l'odi, l'amor i tots els sentiments...
    Quan has nascut comences a morir!

    Ja eres infant i tot és com un joc,
    ja has après quant valen els amics,
    i compartir dolors i sentiments
    amb tots aquells que són ben a prop.
    No tot és jo... i jo... i només jo!
    també hi ha nosaltres i vosaltres,
    i fins i tot, els altres que ignoràvem,
    cada vegada et sembla més absurd
    aquell instint que tots hem heretat
    de posseir quant tenim a l'abast.

    A poc a poc t'oblides de jugar,
    has de complir el teu principal deure,
    la llei que tots portem a l'ADN
    per intentar perpetuar l'espècie,
    has de formar una nova família,
    deixar la teua, fer-te independent,
    i treballar com un ruc de sol a sol
    per a pagar la hipoteca i el cotxe.
    De vegades sembles volar, però...
    Volem tan prop de la Vida i la Mort!


    ***

    FRANCESC

    • prova 2
      F. Arnau | 13/04/2008 a les 02:07

      *

      ... Segona part del poema "L'enyor del plor" (presentat al MELOREPTE 4).

      Has vist la llum, comences a plorar,
      després de rebre els cops reglamentaris,
      ara t'espera un llarg aprenentatge,
      un llarg camí de roses i d'espines,
      el caminar, les primeres paraules,
      patir, gaudir, conviure amb els altres,
      l'odi, l'amor i tots els sentiments...
      Quan has nascut comences a morir!

      Ja eres infant i tot és com un joc,
      ja has après quant valen els amics,
      i compartir dolors i sentiments
      amb tots aquells que són ben a prop.
      No tot és jo... i jo... i només jo!
      també hi ha nosaltres i vosaltres,
      i fins i tot, els altres que ignoràvem,
      cada vegada et sembla més absurd
      aquell instint que tots hem heretat
      de posseir quant tenim a l'abast.

      A poc a poc t'oblides de jugar,
      has de complir el teu principal deure,
      la llei que tots portem a l'ADN
      per intentar perpetuar l'espècie,
      has de formar una nova família,
      deixar la teua, fer-te independent,
      i treballar com un ruc de sol a sol
      per a pagar la hipoteca i el cotxe.
      De vegades sembles volar, però...
      Volem tan prop de la Vida i la Mort!


      ***

      FRANCESC

      12/IV/2.008

      • prova 3
        F. Arnau | 13/04/2008 a les 02:19

        *

        Continuació del poema "L'enyor del plor" (presentat al MELOREPTE 4 .


        Has vist la llum, comences a plorar,
        després de rebre els cops reglamentaris,
        ara t'espera un llarg aprenentatge,
        un llarg camí de roses i d'espines,
        el caminar, les primeres paraules,
        patir, gaudir, conviure amb els altres,
        l'odi, l'amor i tots els sentiments...
        Quan has nascut comences a morir!

        Ja eres infant i tot és com un joc,
        ja has après quant valen els amics,
        i compartir dolors i sentiments
        amb tots aquells que són ben a prop.
        No tot és jo... i jo... i només jo!
        també hi ha nosaltres i vosaltres,
        i fins i tot, els altres que ignoràvem,
        cada vegada et sembla més absurd
        aquell instint que tots hem heretat
        de posseir quant tenim a l'abast.

        A poc a poc t'oblides de jugar,
        has de complir el teu principal deure,
        la llei que tots portem a l'ADN
        per intentar perpetuar l'espècie,
        has de formar una nova família,
        deixar la teua, fer-te independent,
        i treballar com un ruc de sol a sol
        per a pagar la hipoteca i el cotxe.
        De vegades sembles volar, però...
        Volem tan prop de la Vida i la Mort!


        ***

        FRANCESC

        12/IV/2.008



        *Poema inspirat en la cançó "We fly so close" de PHIL COLLINS...




        • prova 4
          F. Arnau | 13/04/2008 a les 02:28

          *

          Continuació del poema "L'enyor del plor" (presentat al MELOREPTE 4 .


          Has vist la llum, comences a plorar,
          després de rebre els cops reglamentaris,
          ara t'espera un llarg aprenentatge,
          un llarg camí de roses i d'espines,
          el caminar, les primeres paraules,
          patir, gaudir, conviure amb els altres,
          l'odi, l'amor i tots els sentiments...
          Quan has nascut comences a morir!

          Ja eres infant i tot és com un joc,
          ja has après quant valen els amics,
          i compartir dolors i sentiments
          amb tots aquells que són ben a prop.
          No tot és jo... i jo... i només jo!
          també hi ha nosaltres i vosaltres,
          i fins i tot, els altres que ignoràvem,
          cada vegada et sembla més absurd
          aquell instint que tots hem heretat
          de posseir quant tenim a l'abast.

          A poc a poc t'oblides de jugar,
          has de complir el teu principal deure,
          la llei que tots portem a l'ADN
          per intentar perpetuar l'espècie,
          has de formar una nova família,
          deixar la teua, fer-te independent,
          i treballar com un ruc de sol a sol
          per a pagar la hipoteca i el cotxe.
          De vegades sembles volar, però...
          Volem tan prop de la Vida i la Mort!


          ***


          FRANCESC


          12/IV/2.008


          *Poema inspirat en la cançó "We fly so close" de PHIL COLLINS...




          • definitiva
            F. Arnau | 13/04/2008 a les 02:31

            *

            Continuació del poema "L'enyor del plor" (presentat al MELOREPTE 4 .


            Has vist la llum, comences a plorar,
            després de rebre els cops reglamentaris,
            ara t'espera un llarg aprenentatge,
            un llarg camí de roses i d'espines,
            el caminar, les primeres paraules,
            patir, gaudir, conviure amb els altres,
            l'odi, l'amor i tots els sentiments...
            Quan has nascut comences a morir!

            Ja eres infant i tot és com un joc,
            ja has après quant valen els amics,
            i compartir dolors i sentiments
            amb tots aquells que són ben a prop.
            No tot és jo... i jo... i només jo!
            també hi ha nosaltres i vosaltres,
            i fins i tot, els altres que ignoràvem,
            cada vegada et sembla més absurd
            aquell instint que tots hem heretat
            de posseir quant tenim a l'abast.

            A poc a poc t'oblides de jugar,
            has de complir el teu principal deure,
            la llei que tots portem a l'ADN
            per intentar perpetuar l'espècie,
            has de formar una nova família,
            deixar la teua, fer-te independent,
            i treballar com un ruc de sol a sol
            per a pagar la hipoteca i el cotxe.
            De vegades sembles volar, però...
            Volem tan prop de la Vida i la Mort!


            ***


            FRANCESC


            12/IV/2.008


            *Poema inspirat en la cançó "We fly so close" de PHIL COLLINS...




Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: