Detall intervenció

per gypsy

Intervenció de: poemes il.lustrats | 03-04-2008

prova
F. Arnau | 13/04/2008 a les 01:59

[Respondre]

*

... Segona part del poema "L'enyor del plor", presentat al MELOREPTE 4.

Has vist la llum, comences a plorar,
després de rebre els cops reglamentaris,
ara t'espera un llarg aprenentatge,
un llarg camí de roses i d'espines,
el caminar, les primeres paraules,
patir, gaudir, conviure amb els altres,
l'odi, l'amor i tots els sentiments...
Quan has nascut comences a morir!

Ja eres infant i tot és com un joc,
ja has après quant valen els amics,
i compartir dolors i sentiments
amb tots aquells que són ben a prop.
No tot és jo... i jo... i només jo!
també hi ha nosaltres i vosaltres,
i fins i tot, els altres que ignoràvem,
cada vegada et sembla més absurd
aquell instint que tots hem heretat
de posseir quant tenim a l'abast.

A poc a poc t'oblides de jugar,
has de complir el teu principal deure,
la llei que tots portem a l'ADN
per intentar perpetuar l'espècie,
has de formar una nova família,
deixar la teua, fer-te independent,
i treballar com un ruc de sol a sol
per a pagar la hipoteca i el cotxe.
De vegades sembles volar, però...
Volem tan prop de la Vida i la Mort!

***

FRANCESC

prova 2
F. Arnau | 13/04/2008 a les 02:07

[Respondre]

*

... Segona part del poema "L'enyor del plor" (presentat al MELOREPTE 4).

Has vist la llum, comences a plorar,
després de rebre els cops reglamentaris,
ara t'espera un llarg aprenentatge,
un llarg camí de roses i d'espines,
el caminar, les primeres paraules,
patir, gaudir, conviure amb els altres,
l'odi, l'amor i tots els sentiments...
Quan has nascut comences a morir!

Ja eres infant i tot és com un joc,
ja has après quant valen els amics,
i compartir dolors i sentiments
amb tots aquells que són ben a prop.
No tot és jo... i jo... i només jo!
també hi ha nosaltres i vosaltres,
i fins i tot, els altres que ignoràvem,
cada vegada et sembla més absurd
aquell instint que tots hem heretat
de posseir quant tenim a l'abast.

A poc a poc t'oblides de jugar,
has de complir el teu principal deure,
la llei que tots portem a l'ADN
per intentar perpetuar l'espècie,
has de formar una nova família,
deixar la teua, fer-te independent,
i treballar com un ruc de sol a sol
per a pagar la hipoteca i el cotxe.
De vegades sembles volar, però...
Volem tan prop de la Vida i la Mort!

***

FRANCESC

12/IV/2.008

prova 3
F. Arnau | 13/04/2008 a les 02:19

[Respondre]

*

Continuació del poema "L'enyor del plor" (presentat al MELOREPTE 4 .

Has vist la llum, comences a plorar,
després de rebre els cops reglamentaris,
ara t'espera un llarg aprenentatge,
un llarg camí de roses i d'espines,
el caminar, les primeres paraules,
patir, gaudir, conviure amb els altres,
l'odi, l'amor i tots els sentiments...
Quan has nascut comences a morir!

Ja eres infant i tot és com un joc,
ja has après quant valen els amics,
i compartir dolors i sentiments
amb tots aquells que són ben a prop.
No tot és jo... i jo... i només jo!
també hi ha nosaltres i vosaltres,
i fins i tot, els altres que ignoràvem,
cada vegada et sembla més absurd
aquell instint que tots hem heretat
de posseir quant tenim a l'abast.

A poc a poc t'oblides de jugar,
has de complir el teu principal deure,
la llei que tots portem a l'ADN
per intentar perpetuar l'espècie,
has de formar una nova família,
deixar la teua, fer-te independent,
i treballar com un ruc de sol a sol
per a pagar la hipoteca i el cotxe.
De vegades sembles volar, però...
Volem tan prop de la Vida i la Mort!

***

FRANCESC

12/IV/2.008

*Poema inspirat en la cançó "We fly so close" de PHIL COLLINS...

prova 4
F. Arnau | 13/04/2008 a les 02:28

[Respondre]

*

Continuació del poema "L'enyor del plor" (presentat al MELOREPTE 4 .

Has vist la llum, comences a plorar,
després de rebre els cops reglamentaris,
ara t'espera un llarg aprenentatge,
un llarg camí de roses i d'espines,
el caminar, les primeres paraules,
patir, gaudir, conviure amb els altres,
l'odi, l'amor i tots els sentiments...
Quan has nascut comences a morir!

Ja eres infant i tot és com un joc,
ja has après quant valen els amics,
i compartir dolors i sentiments
amb tots aquells que són ben a prop.
No tot és jo... i jo... i només jo!
també hi ha nosaltres i vosaltres,
i fins i tot, els altres que ignoràvem,
cada vegada et sembla més absurd
aquell instint que tots hem heretat
de posseir quant tenim a l'abast.

A poc a poc t'oblides de jugar,
has de complir el teu principal deure,
la llei que tots portem a l'ADN
per intentar perpetuar l'espècie,
has de formar una nova família,
deixar la teua, fer-te independent,
i treballar com un ruc de sol a sol
per a pagar la hipoteca i el cotxe.
De vegades sembles volar, però...
Volem tan prop de la Vida i la Mort!

***

FRANCESC

12/IV/2.008

*Poema inspirat en la cançó "We fly so close" de PHIL COLLINS...

definitiva
F. Arnau | 13/04/2008 a les 02:31

[Respondre]

*

Continuació del poema "L'enyor del plor" (presentat al MELOREPTE 4 .

Has vist la llum, comences a plorar,
després de rebre els cops reglamentaris,
ara t'espera un llarg aprenentatge,
un llarg camí de roses i d'espines,
el caminar, les primeres paraules,
patir, gaudir, conviure amb els altres,
l'odi, l'amor i tots els sentiments...
Quan has nascut comences a morir!

Ja eres infant i tot és com un joc,
ja has après quant valen els amics,
i compartir dolors i sentiments
amb tots aquells que són ben a prop.
No tot és jo... i jo... i només jo!
també hi ha nosaltres i vosaltres,
i fins i tot, els altres que ignoràvem,
cada vegada et sembla més absurd
aquell instint que tots hem heretat
de posseir quant tenim a l'abast.

A poc a poc t'oblides de jugar,
has de complir el teu principal deure,
la llei que tots portem a l'ADN
per intentar perpetuar l'espècie,
has de formar una nova família,
deixar la teua, fer-te independent,
i treballar com un ruc de sol a sol
per a pagar la hipoteca i el cotxe.
De vegades sembles volar, però...
Volem tan prop de la Vida i la Mort!

***

FRANCESC

12/IV/2.008

*Poema inspirat en la cançó "We fly so close" de PHIL COLLINS...