Comentaris i Veredicte Repte Clàssic DCCCXXXIX

Convocatòria Repte Clàssic DCCCXXXIX. L'enyorança.
Comentaris i veredicte:


L'emigrant de Juan Palomo

Dialeg entre en Joan [l'autor] i un interlocutor. A la primera part del text, parlen sobre l'ús de la llengua catalana entre els nouvinguts estrangers de la primera part del segle XXI. Plantegen la motivació en la parla del català segons l'origen del nouvingut. A mig relat, plantegen les particularitats de l'Islam. Conclou que si els catalans de finals del XIX s'enyoraven fins al punt de'inspirar l'Emigrant al poeta, Jacint Verdaguer, els immigrants instal·lats aquí també tenen dret a enyorar-se. Fer servir els diàlegs per plantejar problemes socials d'actualitat són un recurs antic. Cristòfor Despuif (1510-1574) va escriure Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, on es discutia la continuïtat del català davant la pressió del castellà. Joan Lluís Vives (1493-1540) escrigué Diàlegs per descriure les ciutats del seu temps. Així doncs, Joan Palomo feu servir els diàlegs per mostrar la vostra visió del món.


El teu lloc de Versaleta

Un narrador intern en segona persona planteja el retorn a un lloc, on ha viscut. Es tracta, d'un lloc, on ha passat prou temps, perquè els veïns el recordin i el saludin. Els canvis colpèjen el protagonista. Per exemple, "hi passes pel davant i evites la mirada, no vols trobar-hi res que no reconeguis teu". El narrador descobreix que enyora el temps passat en el lloc, on retorna. En el retorn, el protagonista cerca els llocs amb records importants, cosa que li augmenta la melanconia. "Perquè marxes a la força i en canvi tornes per la pròpia voluntat". La teva pròpia voluntat és una redundància. Les paraules clau estan ben posades. El narrador aconsegueix transmetre melanconia en el lector, com si fos un poeta. Cada lector troba el seu retorn en el text.

De n a n+1 i tiro perquè em toca de Joan Palomo

Edgar Allan Poe feu servir les matemàtiques en l'elaboració d'alguns relats. Per tant l'utilització de l'algebra és una bona idea. Entenc que la protagonista està al llindar de patir una malaltia mental de dificil detecció. El problema està en el fet que quan la cosa anava més bé, la protagonista enyorava la parella anterior i feia el possible per retornar. Això no hauria estat greu si no hagués estat pel suïcidi d'un xicot desenganyat. És quan la protagonista decideix establir una relació llarga fins a assolir el compromís matrimonial. Això no obstant, recau per causa del gran apetit sexual de la parella. Vol divorciar-se, però la parella li recorda que té signats compromisos notarials que li poden suposar una notable pèrdua econòmica. No hi ha reacció de la protagonista. No se sap si lluita per desfer el compromís o es queda a casa. El final el dona la referència a una frase del capellà fatxa interpretat per l'actor Agustin González al film "la escopeta nacional".

El fals temps d'ahir d'aleshores

És un assaig. La pàgina no veu bé els assajos, pero aleshores tindrà algun motiu. L'assaig duu a la reflexió. Hi havia hagut un temps a Viena, en el qual la gent vivia amb els problemes de la vida, però es va acabar perquè els mandataris no es van entendre. Els joves van marxar cap al front entre ovacions, tambors, petons i rams de flors. Es van trobar cara a cara amb l'odi, el patiment i la mort. Milions d'obrers i pagesos van quedar atrapats en una frenètica apocalipsi. Aleshores compara el moment previ a la Gran Guerra en la Viena de Zweig amb l'actual. Personalment, crec que la història com a únic ancoratge per preveure el futur està sobrevalorada. Va bé saber-la (en el que es pot), però el passat no hi és. Els temps passats solen ser pitjors, estan allunyats de la percepció, i res és repeteix encara que hi hagi semblances. El futur és imprevisible. La Viena de Zweig, els pobles de Proust, la belle èpoque eren un altre món. Un món que es pot enyorar, ben cert. Un bon assaig.

Retrobament (text inspitat en la meva mare) de Montserrat Agulló Batlle

A partir del poema fet per la seva mare durant un exili provocat per la Guerra Civil, l'autora valora l'enyor que patí Dolors Batlle, una noia allunyada del seu món per força. Quan retornà el món que havia deixat no hi era. Això no obstant, la font havia quedat i la seva contemplació la consolava del temps perdut. Una mare jove que ella desconeixia fins que el poema "Retrobament" va fer emergir la noia jove que retornada de l'exili troba en la solitud de la font aquell món que havia hagut de deixar. Montserrat el que recorda bé és la mare que la duia a berenar a la font.
Montserrat Batlle fa un trencament per deixar els enyors de la mare i presentar els seus. Montserrat desfà la boira dels records i es troba al Barri Vell de Girona. El Barri Vell de quan era petita. Era aquell barri ple de capellans, seminaristes i escriptors o una suma de tot plegat. Ben petita ella no podia veure els personatges, però sí sentir el sabor i l'olor de la llet munyida a mà a les masies de la rodalia de Girona; cases amb més mainada que vaques. Un relat ple de nostàlgia que aconsegueix plenament emocionar el lector i connectar-lo amb els enyors propis.

Desídia (o Avida) de deòmises

Deòmises explica la il·lusió de la lletraferida que com Rosalia de Castro és desperta cada dia amb un foc a l'estómac que l'empeny a la creació. És la deòmises àvida. Planteja les ansietats, decepcions i petites victòries que comporta participar en el Repte Clàssic de Relats en Català. Descobreix que la maternitat la va conduir a la desídia; potser sí: tothom té temporades. Crec que el Repte Clàssic amb un guardó immaterial pot conduir a inapetències. Ara, ve un moment, en el qual hom descobreix que comentar i valorar els relats dels companys és un gran premi. Llegir i comentar fan que el conductor del repte entri en la visió del món dels autors. Poc a poc, els descobreix com Montserrat Agulló qui en la lectura del poema "retrobament" entra en un moment de la vida de la mare. Els instants, en els quals Dolores Batllle es va asseure al costat de la font; potser l'única cosa que no havia canviat des de l'inici de la guerra. Deòmises, tots hem passat per les incerteses del Repte. Personalment penso que el Repte ha estat important en la vida de molts usuaris de Relats en Català i que tots hem experimentat sensacions similars. Molt bon relat deòmises. M'has retornat als inicis del Repte Clàssic. El Repte serà tan gran com el fem nosaltres.

Enyor de Joan Colom, fora de concurs per voluntat de l'autor.