Hola Perla de Vellut,

Fins ara coneixia la teva poesia. Llegir aquest relat ha estat molt agradable.
El somni, aquell espai infinit i atemporal. El somni com una oportunitat de realitzar els nostres "somnis". El somni abstracte que difumina la raó i ens fa sentir per moments vulnerables a les nostres emocions, pors, il·lusions... El somni que comença a no ser somni i, mentre es va esvaint, ens xiuxiueja el sentir i sentit d'aquell somni que es va perdent, per novament creure tenir el control de la "realitat" que ens envolta.

Salutacions, amic.

Marnusa

Gràcies Perla de vellut per visitar la pàgina i preocupar-te.
Et felicito per aquest poema. Plasmes perfectament l'erotisme i desig sense perdre la delicadesa que et caracteritza. Un plaer llegir-lo

Salutacions amic

Marnusa

M'agrada aquesta forma d'escriure que subtilment t'arriba, però que al mateix temps ens deixa llibertat interpretativa.

Un moment plasmat en una imatge arrelada en el nostre record que ha alimentat el nostre cor amb emoció i la imatge d'un present efímer i subjectiu als ulls és "enfondir-se en dos abismes". El jo, l'altre, el temps... conformen "la mutació del bes", i de com volem fondre en una sola i no perdre "l'ànima del bes".

Gràcies per compartir Perla de Vellut

Marnusa

M'agrada aquesta forma d'escriure que subtilment t'arriba, però que al mateix temps ens deixa llibertat interpretativa.

Un moment plasmat en una imatge arrelada en el nostre record que ha alimentat el nostre cor amb emoció i la imatge d'un present efímer i subjectiu als ulls "és fondir-se en dos abismes". El jo, l'altre, el temps... conformen "la mutació del bes", i de com volem fondre en una sola i no perdre "l'ànima del bes".

Gràcies per compartir Perla de Vellut

Marnusa

Bona nit Aleix,
Gràcies pel teu amable comentari i gràcies per aquest intens poema que has compartit.
Seguim...

Salut,

Bon dia Perla de vellut, gràcies per preocupar-te. Sí, ja fa un temps que no participava en Relats en Català. Ara millor, encara que han estat uns mesos a nivell laboral difícils que emocionalment m'han desgastat una mica. Desitjo que estiguis bé. A veure si començo a activar-me i torno a llegir als companys/es relataires i escriure una mica...
Enhorabona pel poema. Com bé dius, es nota l'amor que li regales amb tot el teu ésser a la teva estimada.
Salut,

Marnusa

Un poema que conjuga l’enyorança i estima vers la teva mare. És preciós el que dius en ell, al igual de com disposes la paraula “cauen” per donar més força a aquest sentiment de pèrdua i desconsol quan marxa un ser estimat, però també com al final tornes a unir-la, com dient: res cau, res s’apaga si recordem als nostres i els portem en el nostre cor.

Gràcies per compartir aquest bonic homenatge i gràcies pel teu amable comentari.

Marnusa

Preciosos poemes per lleguir i relleguir amb calma per la profunditat i qualitat amb la qual t'expresses.

Per temps m'és difícil comentar cada poema un per un, però:

Com dius, s'ha de reivindicar la voluntat de la paraula. La bellesa en poesia rau en una senzillesa inspiradora de llibertat d’expressió de sentiments, de reflexions...La poesia és valentia, és la nuesa d’aquell que escriu sense importar per a qui ho escriu, tan sols amb l'esperança d’arribar a l’altre.

També expresses com amb la solitud i el silenci apareixen sentiments de buidor, però també aquells que ens aproximen íntimament amb el més profund de nosaltres. La realitat d’un final o la incomprensió i indiferència és dolorosa i els records maneguen al seu gust els límits d’un tristesa a vegades insuportable, però la seva superació és mostra la força de la nostra resiliència.

Moltes gràcies per compartir aquest recull de poemes magnífics.

Com sempre un poema escrit amb una senzillesa perfecta, però al mateix temps amb una riquesa i atenció al detall que dóna vida a una imatge única.... Una atenció al detall que és capaç de crear un ritme delicadament lent on sents com es va acumulant la intensitat que desperta la bellesa de contemplar un cos.

Gràcies per compartir i moltes gràcies comentar el meu poema.

Marnusa

Relat bé construït amb un ritme vertiginós que simula la fugida de idees i que fa reflexionar sobre el tracte, la indiferència així com falta de comprensió i recursos necessaris vers les persones que pateixen aquest tipus d’enfermetat o altres. M'agrada la manera en que expresses críticament la necessitat de respectar la seva dignitat evitant l’ús, en la mesura que sigui possible, de mecanismes de contenció física, ja siguin camises de força, corretges,etc. Crec que la manera en que comences l'escrit «Sóc un pobre boig» és encertada, doncs segons vas llegint i analitzant t’adones que veritablement el que existeix és pobresa humana i un desig de pensar que potser amb «una mica de sort» encara som capaços de canviar «la moda».

Gràcies per compartir

Marnusa

Relat bé construït amb un ritme vertiginós que simula la fugida de idees i que fa reflexionar sobre el tracte, la indiferència així com falta de comprensió i recursos necessaris vers les persones que pateixen aquest tipus d’enfermetat o altres. M'agrada la manera en que expresses críticament la necessitat de respectar la seva dignitat evitant l’ús, en la mesura que sigui possible, de mecanismes de contenció física, ja siguin camises de força, corretges,etc. Crec que la manera en que comences l'escrit «Sóc un pobre boig» és encertada, doncs segons vas llegint i analitzant t’adones que veritablement el que existeix és pobresa humana i un desig de pensar que potser amb «una mica de sort» encara som capaços de canviar «la moda».

Gràcies per compartir

Marnusa

Moltes gràcies Perla de Vellut pel bonic comentari vers el meu poema i gràcies pel compartir “La rosada dels teus besos”. És preciós. M’agrada’t la delicadesa i la bellesa en que t’expresses, però a la vegada la força que enfondeixes, i com al final canvies el “és” i la seguretat, per senzillament deixar-te anar a aquesta “dimensió desconeguda” que suposa amar...

Salutacions,

Marnusa

Com fil invisible has anat cosint d’una manera exquisida els tres actes per fer-nos sentir, a partir del teu poema, aquella cascada d’emocions que una darrera l’altra impactaven i em feien submergir en aquella escena que semblava tenir vida pròpia, com un arbre, “'L'arbre de l’amor” i les seves estacions. Bé, les estacions es repeteixen, i la vida és impredictible, podria ser que .....

Gràcies per compartir Nil, i moltes gràcies pel teu comentari al meu poema.

Salutacions.

No és fàcil aconseguir que un poema conjugi aquella fórmula perfecta que et transporta a un instant en el qual desitjaries no deixar de estar ni d’oblidar, perquè cada cop que hi tornes i que hi estàs, et fa sentir passió i com “s’alça la meua ànima amb formosor liquada entre les teues venes”.

Gràcies per compartir Perla de vellut i gràcies pel teu amable comentari al meu poema.

Salutacions.

M'ha agradat la manera en que plasmes els sentiments en el teu poema, les gammes i els seus matisos. El seu fluir dinàmic i alhora únic en funció de qui i com s'experimenten. Molt encertat el títol "Reflexos".
Gràcies per compartir.

Salutacions.