Bonic i nostàlgic poema on prima l'esperança malgrat tot. Tot i el fred, de la nuesa de les escales ... deixes oberta una bretxa, aquest "potser" mullat en un cafè llarg que permet reflexionar, seguir estimant. Gràcies per compartir Aleix.

Salut!

Marnusa

Quan la veu es torna llum i les paraules són els ulls, les mirades creen el llenguatge perfecte. Gràcies per aquest preciós poema, per aquesta bonica conversa.
Salut Perla de Vellut!

Marnusa

La impotència en un món que es torna cendra davant la impassivitat dels nostres ulls. La nostàlgia per el devenir d’una vida que qual foc es consumeix i s’extingeix. Un preciós poema amb una força increïble. Gràcies per compartir Atlantis.

Marnusa

El cel com un punt de retrobament entre la vida i la mort. Contemplar aquest cel, el corb mentre es reflexiona sobre la vida i el seu vol, el nostre vol...M’ha agradat molt. Gràcies per compartir Aleix.

Marnusa

Relat amb molt bons ingredients i un final totalment acord al seu títol. M'ha agradat brins el detall amb què has estat capaç de plasmar les escenes i els personatges, així com la forma en que aconsegueixes anar marcant el ritme de la història.

Encantada de Coneixèr-te

Marnusa

Anar creixent és inevitable i en el teu poema ho plasmes d'una forma molt bonica i delicada, alhora que nostàlgica...No perdem l'innocència.

Encantada de conèixer-te Fada del bosc

Un poema que inspira valentia. El canvi des de l'interior. Sense témer la transformació que implica el no dependre de cap motlle que no sigui nosaltres mateixos.
Encantada de lleguir-te.

Salut

Gràcies per omplir el buit amb empatia...
Viure en petit és viure el moment. Sentir plenament sense por al present. És poder alçar la mirada sense que el cel se'ns mostri indiferent.

Hola Perla de Vellut,

Fins ara coneixia la teva poesia. Llegir aquest relat ha estat molt agradable.
El somni, aquell espai infinit i atemporal. El somni com una oportunitat de realitzar els nostres "somnis". El somni abstracte que difumina la raó i ens fa sentir per moments vulnerables a les nostres emocions, pors, il·lusions... El somni que comença a no ser somni i, mentre es va esvaint, ens xiuxiueja el sentir i sentit d'aquell somni que es va perdent, per novament creure tenir el control de la "realitat" que ens envolta.

Salutacions, amic.

Marnusa

Gràcies Perla de vellut per visitar la pàgina i preocupar-te.
Et felicito per aquest poema. Plasmes perfectament l'erotisme i desig sense perdre la delicadesa que et caracteritza. Un plaer llegir-lo

Salutacions amic

Marnusa

M'agrada aquesta forma d'escriure que subtilment t'arriba, però que al mateix temps ens deixa llibertat interpretativa.

Un moment plasmat en una imatge arrelada en el nostre record que ha alimentat el nostre cor amb emoció i la imatge d'un present efímer i subjectiu als ulls és "enfondir-se en dos abismes". El jo, l'altre, el temps... conformen "la mutació del bes", i de com volem fondre en una sola i no perdre "l'ànima del bes".

Gràcies per compartir Perla de Vellut

Marnusa

M'agrada aquesta forma d'escriure que subtilment t'arriba, però que al mateix temps ens deixa llibertat interpretativa.

Un moment plasmat en una imatge arrelada en el nostre record que ha alimentat el nostre cor amb emoció i la imatge d'un present efímer i subjectiu als ulls "és fondir-se en dos abismes". El jo, l'altre, el temps... conformen "la mutació del bes", i de com volem fondre en una sola i no perdre "l'ànima del bes".

Gràcies per compartir Perla de Vellut

Marnusa

Bona nit Aleix,
Gràcies pel teu amable comentari i gràcies per aquest intens poema que has compartit.
Seguim...

Salut,

Bon dia Perla de vellut, gràcies per preocupar-te. Sí, ja fa un temps que no participava en Relats en Català. Ara millor, encara que han estat uns mesos a nivell laboral difícils que emocionalment m'han desgastat una mica. Desitjo que estiguis bé. A veure si començo a activar-me i torno a llegir als companys/es relataires i escriure una mica...
Enhorabona pel poema. Com bé dius, es nota l'amor que li regales amb tot el teu ésser a la teva estimada.
Salut,

Marnusa

Un poema que conjuga l’enyorança i estima vers la teva mare. És preciós el que dius en ell, al igual de com disposes la paraula “cauen” per donar més força a aquest sentiment de pèrdua i desconsol quan marxa un ser estimat, però també com al final tornes a unir-la, com dient: res cau, res s’apaga si recordem als nostres i els portem en el nostre cor.

Gràcies per compartir aquest bonic homenatge i gràcies pel teu amable comentari.

Marnusa