Part final comentaris i veredicte Repte Clàssic DCCCXXXIX

Enyor de Joan Colom, fora de concurs per voluntat de l'autor.

Havia llegit abans aquesta preciosa i emotiva història en el Repte Clàssic dedicat al ball del fanalet. Entra dins d'un genere amorós de festa major, tocat de manera magistral per Joaquim Ruyra en el seu relat Les Enramades i per Pier Paolo Pasolini en El Somni d'una Cosa. Esta molt ben explicat i transmet molta emoció en el lector. El lector voldria saber més. Ja sap que els protagonistes no es tornaran a trobar, ni tornaran a repetir el ball del fanalet, però podria saber les cançons i les músiques que ballaven, saber més de les decoracions, les robes. Concretar el poble, encara que no es pugui dir el nom. La reflexió final de la galàxia és pròpia de l'autor. El cas és que el protagonista no la va trobar mai més i això li provoca una buidor.
No li donis més voltes! No es presentà al casino perquè algú li ho va impedir. Vés a saber qui era la noia. Tanmateix, el protagonista no es pot sentir culpable, perquè la noia no va acudir a la cita. Per què no hi va anar? Doncs perquè algú li ho va impedir. Per què li ho van impedir? Pot ser per interessos fets. Era una casada...? Tenia promès...? Com van evitar que anés al casino? La van apallissar? li van fer creiure una calúmnia? El que és cert és que la buidor fou repartida. Si hi havia tanta connexió, la noia també va tenir la seva decepció. Moltes gràcies per tornar a penjar aquest magnífic relat. És veritat o te'l vas inventar? Si és veritat, vas fer tot el possible. El dolent hauria estat que el noi no hagués anat al casino. Això sí que seria una decepció.

La impúdicia del vestit de Kefas

Original!!! L'autor ens presenta un personatge2 que ha perdut la capacitat d'enyorar. Conscient que una persona sense melangia d'enyor és un malalt acudeix al psicòleg (protagonista1. Narrador en primera persona). No hi ha res en el passat del pacient que sigui prou atractiu per trobar-lo a faltar. Fins i tot els animals enyoren. Les ovelles ploren dos dies quan troben a faltar les cries, perquè se les han dut a l'escorxador. El món està fotut. Sempre ho ha estat. Tots els animals tendeixen a la voracitat. Fins els gats domèstics maten per matar. Estan ben farts i encara cacen ocells en perill d'extinció. El personatge pateix la solitud marciana. Déu n'hi do! El problema és que la solitud marciana li impedeix dormir. Un mal de cap molt greu. Per això i només per això, accepta la proposta del psicòleg (protagonista1): tallar-se la mà esquerra. Així, enyorarà la mà perduda. Li tallen la mà, però n'hi posen una altra de mecànica que va molt bé. Tot i la mà electrònica, el personatge2 proposa tallar la mà dreta. Així, enyorarà dues mans.

Son les dotze del migdia del 20 d'octubre de 2026. És el moment del veredicte. He gaudit molt fent els comentaris del Repte Clàssic DCCCXXXIX. El guanyador és Kefas. Ha presentat un relat original i ben escrit que es cenyeix als requísits de la convocatòria. Enhorabona Kefas.

A MAculan per la proposta, que ha tret la pols a la ploma de deòmises per un cop.

A kefas, pel text guanyador i també a la resta de participants. Sempre és una alegria veure que hi ha una raó que esperona i que hi respon algun/a relataire dels clàssics o dels novells, tant és això.


d.

M'heu deixat corprès, bocabadat i esmaperdut tots dos, convocant i guanyador.

Enhorabona, Kefas, per la merescuda victòria amb un dels teus habituals relats surrealistes, impecablement escrit. Cada cop que et llegeixo, recordo aquella frase del Mio Cid: "¡Señor, que buen vasallo si tuviera buen señor!" En el teu cas: Quina llàstima, que una de les millors plomes de RC no sigui més puntual a l'hora de convocar un repte! Es veu que la perfecció no és d'aquest món.

Agraït pels teus comentaris, Maculan, que no sols denoten una gran erudició sinó una lectura minuciosa on no se t'escapa cap detall. A sobre te'ls has llegit tots, els meus relats: el que anava a missa i els dos presentats fora de concurs. Pel que fa a l'últim d'aquests, dues puntualitzacions: si l'he presentat fora de concurs ha estat perquè el relats han de ser originals i aquest ja l'havia presentat al RepteClàssic DCCCXI (tema: BALL DE RAMS), fa poc més d'un any; quant a un possible origen autobiogràfic, no és el cas.

L’enhorabona al guanyador i gràcies pels comentaris.

La feina d’encoratjament de Maculan a participar en el repte de l’enyorament ha emplenat vàries entrades al fòrum. Agraeixo el seu esforç com també els seus acurats comentaris. Em sumo a la felicitació al guanyador.  

Ostres, la impudícia de la mirada obliqua té premi!

Observar qualsevol situació des de fora del marc mental habitual és el que em va ensenyar el professor Malagelada. Distorsionar la mirada per ressaltar les contradiccions amb una pinzellada d'humor, és una característica de collita pròpia.

Impressionant la vostra capacitat crítica i observadora, Maculan. És una capacitat que m'ha estat negada.

La meva admiració i gratitud també pels esforçats participants.

Al meu ritme faré la pròxima convocatòria.