Repte Clàsssic DCCCXXXIX

Demà a les dotze s'acaba el termini per presentar relats al Repte Clàssic DCCCXXXIX. Encara sou a temps de penjar un relat.

Penseu que el Repte Clàssic DCCCXXXIX ha estat dedicat a la melangia d'enyor. El record del passat tortura les persones. La impotència de poder-lo canviar. L'ànsia per a un retorn impossible han estat inspiració des de la remota antiguitat. L'Odiessu enyorava tan Penélope que va viatjar molt de temps per un mar ple de criatures terribles. L'amor cortès es nodria d'enyorança per la llunyana estimada. El Quixot patia per l' idealitzada Dulcinea. D'enyorança vivien el Romanticisme i el Modernisme. Pierre Loti va travessar les brumes del record per poder retornar a la infància i descriure-la amb somnis i tot, Marcel Proust feu servir una Magdalena sucada en tè per fer el mateix amb l'adolescència. Gabriel Garcia Márquez s'enyorava a través del realisme màgic, Maragall enyorava les excusions pels Pirineus, Verdaguer enyorava la infància a Folgueroles. Verdaguer caminava per les muntanyes a la cerca del passat. L'enyorança nodrirà sempre la literatura.