Ei, Marc!
les teves poesies (per situar-les dins d'algun gènere) són brutals, sinceres.
sempre sembla que la inspiració t'atrapi amb un full en blanc i un boli, o que no se t'esgotin mai les idees, que encara és més meritori.
Aquest comentari val per tots els teus relats, com a mínim pels que m'he llegit fins ara.
fes-nos un favor i no deixi d'escriure.

Hola Peer,

m'agrada com escrius, i aquest relat l'he trobat molt bo. m'ha enganxat fins al final i és d'agrair, perquè val la pena saber com acaba.

segueix així.

vicenç

Jo vaig fer el mateix greuer fa cosa d'un any i mig dins del grup dels 4,5 % recent casats.
M'has fet recordar del mago Guiller que ja havia oblidat i dels carrers tan italians de Cagliari. Tenieu també una animadora encarregada de les excursions argentina que en lloc de dir Pompeya pronunciava Pompeja?
I jo també vaig ser fan de Bola de Drac!

Hola, taxidermista llunàtica
M'agrada el teu pseudònim, i m'agrada també el fet que hagis escrit aquesta poesia a l'hora de matemàtiques.
Jo, a la teva edat -ara en tinc 25- també escrivia a classe, sobretot de mates o de ciències. Bé, fins a batxillerat hi escrivia, a classe.
M'ha agradat molt la poesia, la seva estructura i el sentiment que hi evoques. De debò, valorant-ho per la teva edat -tal com demanes- està molt bé.
Ja li agradaria a la profe de mates que t'hi posessis així, amb els números, oi?
Vinga, molts ànims per seguir escrivint. Fins aviat.

M'ha agradat molt el relat i la manera de definir (o indefinir) el primer amor. Aquella sensació que es té quan s'acabava, la sensació que es té mentre dura, d'innocència, de...
L'amor és això, indescriptible.

M'ha agradat molt aquest relat nadalenc. De veritat només tens catorze anys? Joder, com puja el jovent (en el bon sentit de la paraula, clar!)
Ara seriosament, el teu conte és molt bo i està molt treballat. Realment, ets una artista.

Un relat dur i concís però, malhauradament, cert del tot. No hi ha dret el que està passant amb els animals. I el pitjor és que canviar-ho sembla impossible. Ja sé sap que la majoria de la gent...
A mi també m'afecta el tema taurí. No suporto les vexacions que aquests pobres animals pateixen per divertir un pocs desassenyats que l'únic que mereixen és trobar-se en la pell del toro, a veure si d'aquesta manera se n'adonen del que estan fent.
CAP TORTURA NO ÉS CULTURA!!

És molt divertit llegir una descripció tan objectiva com aquesta, tot i que la veritat no m'acabo de fer una idea de com ets.
Però és igual, he rigut molt amb els tecnicismes i les mesures -els edificis et deuen sortir mil·limetrats, oi?

Ostres, noia, aquests comentaris que he llegit semblaven els del jurat d'Operación Triunfo, eh?
Jo, des de la meva humil posició d'escriptor novell també vull felicitar-te i dir-te que m'ha agradat molt. En tant poques paraules has aconseguit dir-ho pràcticament tot.

Ui, ui, molt malament. He de ser a casa de la meva xicota celebrant l'aniversari del seu garmà, o sigui, el meu cunyat.
A veure si a la propera em va millor i, a més d'un dinar fem un sopar. Pot ser més interessant, no?
Una abraçada a tothom!

És un relat molt divertit i sarcàstic, i m'ha agradat molt. És l'estil de narració que busques a les llibreries i no trobes mai. A veure si algun dia és possible...