Glòria - Gelosia

La Glòria s'entreté fent el sobre de sucre, ara ja tan buit com la tassa, cada cop més petit. El doblega pel mig, després per un costat, n'hi retalla un bocí que sembla molestar l'estètica miniaturista d'aquell paper. El que minuts abans contenia el sucre que havia endolcit el cafè amb llet, ara està tan premsat que no pot ni amagar un bri d'aire en el seu interior.

No cal dir-ho. La Glòria està nerviosa. Comença a desesperar, i si no vigila els altres clients de la cafeteria se n'adonaran. No pensava que la farien esperar tan, aquella tarda plujosa i freda de novembre. No s'imaginava que s'acabaria el cafè amb llet tota sola en aquell local, ple de fum. No es creia encara trobar-se en aquella situació. N'esperava més, d'en Sergi, algú que tan havia insistit en concretar aquella cita.

Després de dinar s'havia dutxat altra vegada. Havia d'estar impecable, per a la cita. S'havia maquillat amb delicadesa, provant d'amagar tant algun gra rebel com el propi color que s'havia escampat sobre la pell del rostre. I després d'eixugar-se els cabells, se'ls havia recollit amb tanta voluntat que ella mateixa havia quedat sorpresa del que havia aconseguit fer amb aquella cabellera rogenca que sovint li produïa problemes estètics.

Però semblava que tot havia estat en va. Ja feia una hora i mitja que en Sergi s'hauria hagut de presentar.

La seva presència en aquella cafeteria cèntrica començava a resultar-li incòmoda. Totes les taules que l'envoltaven estaven ocupades per parelles d'enamorats que enllaçaven els dits sense vergonya, grups d'amics escandalosos i algun matrimoni que discutia, probablement, sobre l'educació dels seus fills o el model de monovolum que es volien comprar. Enveja. Per tots els porus de la pell, la Glòria emanava enveja.