Potser volarà amb mi..^^

Un relat de: Orgull_de_classe

Potser es com diu la Núria.."ja t'arribarà l'hora de tot"....ohoh...Muahahah! tant debò!...en fi..com es això de penjar-se d'algú?...pff...tant de bó l'amor tingui pietat amb mi..ja n'he tingut prou d'això de sofrir per un home..I encara no he patit res..ell ja sap qui es...en fi...que es això de l'amor?...com saps si de debò ho sents...necessites a aquella persona per viure?..es com si de cop...et lliguessin com quan estàs a la panxa de ta mare..i..necessites aquell lligam per viure.. mm...es això el que sento per ell...ara sento que..em transmet la feliçitat necessaria per viure...per viure bé...mm...el trobo a faltar..si em soc sincera amb mi mateixa i amb tu..que no se ben bé qui seràs...que l'estimo saps? i..que..potser se t'en refot de qui estigui enamorada..però..ho estic..no es cap vergonya...no se que es aixo de.."l'amor" sona com maco..no ho sé...hi ha gent que plora...hi ha gent que diu que es motiu de feliçitat...que extrany ...sembla...incoherent...mm..si et fa plorar..com pot ser que sigui motiu de feliçitat...plores de feliçitat? pff...es massa complicat tot plegat...Sé que hi ha diferents maneres de plorar, i que per molts motius pots plorar, son, simples però a l'hora complicades emocions a les quals el cos en reacciona explusant aigua o, properament dit, "PLORANT"...quan..vaig...sortir amb un noi..per primer cop...varem parlar..i ens varem entendre prou rapid...dues persones son...2 ocells lliures...jo..demanat-li per sortir es com si l'hi estigués demanant que es tanqués en una gabia amb mi..per estar junts...que cruel no? no ho trobeu cruel? despres de parlar-hi vaig dir-li que...la meva manera de veure una parella...no era..."tancats en una gabia"..ni molt menys! jo...tansols li volia demanar si..enlloc de tancarse i trencalri les ales per que no pugui "volar més"...li vaig demanar..si...volia volar amb mi! com dos ocells! lliures!que volavem juts! Muahaha que feliç que era jo...allo no va dur enlloc..però..tinc..la..sensació.,.ke..algun dia d'aquets..algu m'entendrà..i..qui sap...potser voldrà volar amb mi...

[ara si, per en capdelín, amb amor, i sense faltes..]

Comentaris

  • El primer amor[Ofensiu]
    Vicenç Bacardit i Garcia | 15-09-2005 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt el relat i la manera de definir (o indefinir) el primer amor. Aquella sensació que es té quan s'acabava, la sensació que es té mentre dura, d'innocència, de...
    L'amor és això, indescriptible.

l´Autor

Foto de perfil de Orgull_de_classe

Orgull_de_classe

95 Relats

197 Comentaris

92011 Lectures

Valoració de l'autor: 9.47

Biografia:
Deixada, desendreçada, neta i despentinada.
(sé que t'agrada)
(Neceessito només una cosa.)
SAGRESTA'M(ara)

titeretea@hotmail.com (mail)