L'Arnau i el Francesc 30. L'interès de la mare

30. L'interès de la mare

-Així que has anat a fer companyia a l'àvia. I com és? -va preguntar estranyada la Roser al seu fill.
-Doncs, mira… -l'Arnau, no sabia què respondre, tot i que suposava que sa mare intuïa el vertader motiu-. Li he anat a explicar que treballo! -va fer convençut d'haver trobat una bona excusa.
-Ah, mira que bé. Deu estar contenta. I ara per què no m'ho expliques a mi? -va demanar mentre preparava els macarrons que dinaria tota la família Ferrer-. Com va anar el primer dia de feina?
L'Arnau va sospirar mentre intentava decidir si explicaria la veritat o faria feliç a la mare dient-li que tot havia anat de conya.
-Pseee… bastant bé! -va dir finalment, sense enganyar-la del tot.
-Me n'alegro, doncs, que la feina t'anés tan bé -va celebrar la mare sense saber el que el noi ocultava.
-Dona, tan bé, tan bé… -va corregir l'Arnau-. Normal, diria jo!
El pare i la Mercè van trigar ben poc a arribar, i tota la família al complet es va asseure al voltant de la taula per afrontar, un dia més, un àpat quotidià. Els temes amorosos i financers de la filla gran seguien pendents de sentència. La noia seguia demanant i el Miquel seguia posposant l'assumpte. Els morros i les males cares eren l'únic que sempre acabava apareixen en els dinars. I l'Arnau passava d'aquells mals rotllos generacionals.
-Vinga, va, ajuda'm a desparar la taula, maco -va demanar la Roser al seu fill, provant de crear una atmosfera molt més amigable que la que regnava al menjador.
El noi, sense gaire ganes però sense protestar, va anar portant gots usats i plats bruts cap a la cuina. De fons sentia encara cridar a sa germana, intentant com fos convèncer el seu pare que uns milionets a ell no li feien tanta falta com a la joveneta. El Miquel havia acabat per fer el sord davant la tossuderia de la seva pubilla, que a poc a poc, li estava esgotant la paciència.
Ara ja a la seva habitació, l'Arnau va engegar la tele i la consola i, com que tenia encara un parell d'horetes per malgastar, va decidir entrenar dur per si el seu amic, però també rival, el Francesc, el reptava a aquella important disciplina.