Alè de llum

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

Enmig de la rosada del matí,
t'esmunys entre les fulles perfumades
mentre es desclouen les flors vellutades
del teu immens i exuberant jardí.

Les llavors que escampaves fent camí
són avui les hores cristal·litzades
de records per omplir vespres i albades
amb somriures que impregnen el destí.

Te'n vas, tieta, bo i restant en mi
com el blau que emmarca les serralades.
Descansa en pau, i entre les valls gemades
com un alè de llum ben cristal·lí.


Berga, 7 de març de 2009

Comentaris

  • En el paper .......el record[Ofensiu]
    Xunxi | 01-04-2011 | Valoració: 10



    Que bonic, amb només tres versos un comiat molt dolç, jo veig fer un" A cada pas", per el meu germà, si el llegeixes espero que t´ agradi
    Una abraçada, et seguiré llegint

  • No podies [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 30-07-2010 | Valoració: 10

    haver trobat mots més bells per a palesar la buidor que t'ha deixat aquest ésser tan estimat.
    Preciós de fons i forma.
    Quina alegria tornar a veure't a Relats, Vicenç !
    Quan tornaràs a penjar quelcom de nou? Imagino que estaràs preparant nos llibres ,no?
    Sembla que tinguem transmissió de pensaments perquè aquests dies estic llegint "Mort al paradis".
    No et comento res encara. Prefereixo acabar el llibre abans de fer-ho.
    Per cert, m'encanta que els amics em diguin Nonna i saps que et tinc en aquest cercle.
    Gràcies pel teu carinyós comentari i espero que fins aviat.
    Una forta abraçada, Vicenç.

  • Tots hem plorat una persona estimada[Ofensiu]
    JoanaCarner | 08-02-2010 | Valoració: 10

    Com un alè de llum recordem tots aquella persona estimada que ens ha deixat. Aconsegueixes que ens identifiquem amb aquesta sensació trista i dolça del record.

Valoració mitja: 10