I no s'atura

Un relat de: Trena
Una tarda fosca, a partir de la qual
em pregunto, em torturo pensant
des de quan
la meva vida
ha estat una mentida.

I passa el temps.

M’ensorro, m’enfonso
fins allà on no hi ha arribat mai
la llum,
ni l’aigua,
ni l’aire.

I passa el temps.

Ploro, arrenco tot el dolor
que s’estén per cada racó del meu cos,
i m’ofega
i m’anul·la
i sempre torna.

I passa el temps.

Em parlen, i ara sí que
escolto cada missatge esperant trobar-hi
un gest,
una paraula
que pugui alleugerir tot aquest pes.

I passa el temps.

Atresoro, protegeixo,
d’una manera quasi ferotge,
cada segon,
cada cançó,
cada silenci
compartit amb mi.

I passa el temps.

Una tarda, que no en té res de fosca,
tret de l’instant en què es fa de nit.
Amb les ferides encara a mig tancar,
torno a ser jo.
I serà millor que abans.

I passa el temps.
I ara el que voldria és aturar-lo.

Comentaris

  • Potser tornes a ser tu..[Ofensiu]
    kefas | 10-08-2021


    .. quan descobreixes que els barrots de la teva presó estan fets de pensaments.

  • cadència del temps[Ofensiu]
    Atlantis | 08-08-2021

    Passa el temps i sembla que caigui. La disposició del poema fa que es llegeixi amb música i es deixa veure com transcorre des de la ferida de mort fins els ressorgiment.

  • Un retorn prometedor[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 08-08-2021 | Valoració: 10

    Hola Trena! Moltes gràcies pel teu comentari i, sobretot, pel retorn amb aquest prometedor poema. La primera part és trista, lúgubre, fosca com dius en els versos. Hi ha moments en què tot es desintegra i sembla que caiem en un pou sense fons... Qui sap, potser això ens enforteix d'alguna manera i, quan arriba el moment, allò positiu que emergeix és quelcom que volem defensar amb dents i ungles! Perquè encara té més valor; és el valor d'allò que ha costat tant d'aconseguir, d'aquells instants que paga la pena viure i recordar...

    En tot cas, el temps no s'atura i la vida tampoc, com bé dius en el poema. I nosaltres, igual que el temps, tampoc no ens podem aturar, per més que vulguem atresorar aquests moments :-)

    Ja veus que tampoc no soc gaire actiu al web! Des de fa anys que no hi publico res. Anava penjant a diversos webs i al final vaig decidir concentrar-ho tot en un web propi, vambe.cat. En tot cas, aquí estic, i m'ha fet molta il·lusió rebre un comentari després de tant de temps !

    Una abraçada!

  • Impossible aturar-lo[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 06-08-2021 | Valoració: 10

    Bona tarda Trena,

    Aquest poema podria convertir-se en una cançó. (Segur que ja ho havies pensat o potser m'equivoco).

    M'ha agradat molt. L'evolució del jo poètic amb el temps que va passant a través de cada vers, la seua voluntat de voler quedar-se quan ja s'ha guarit una mica de les ferides encara a mig tancar. I la impossibilitat d'aturar-lo.

    Una abraçada i continua escrivint.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Trena

8 Relats

38 Comentaris

10284 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Néixer, el que es diu néixer, ho vaig fer a Barcelona, l'any 1977, però fins ara sempre he viscut al meu poble, Argentona.
M'agrada escriure en els moments que ja fa temps que porto massa sentiments per dins.
De tant en tant, i de cop i volta, m'assec i escric.
Simplement. Com totes les coses que m'agrada fer.