Compromisos d'hivern

Aparadors guarnits
amb icones daurades,
i llums de totes menes
en avingudes plenes
mostren unes diades
que tempten els sentits.

Somriures imperfectes
i miratges perduts,
formen l'eix vertebral
d'un món impersonal
on els anhels vençuts
esguerren els trajectes.

M'emmirallo al bassal
platejat per la lluna,
i em reconec la ràbia
envers la immensa gàbia
on cria la infortuna
com un verí letal.

¿Per què visc un present
de calma i de confort?
¿Qui sóc per no merèixer
i quasi desconèixer
la persistent dissort
que ofega tanta gent?

El regust de quitrà
embafa les andanes,
mentre s'apaga el dia
i un llast d'hipocresia
fereix vides humanes
del paisatge malsà.

Nadal promet paraules;
nosaltres som els fets.

Nadal 2009