Música esfèrica (Repte Clàssic CDXXIII)

Un relat de: deòmises

La trobo asseguda amb tranquil·litat, mentre es llima les ungles de la mà esquerra. No fa el gest de mirar-me quan li demano si em pot atendre un moment.

-Ja fa cinc minuts que ha acabat la meva jornada -em respon amb un gèlid deix de funcionari.
-Et pagaré, tinc...
-Promeses? Diners? Ja no em serveix res d'això, ja no et crec.
-I un xec que podràs cobrar a qualsevol Caixa de Pensions de...?
-Res, que no m'ensarrones més, home!

Impàvida en el seu posat, no es deixa convèncer. Tampoc no em permet defensar la meva opinió ni exposar les meves raons. No sé com dir-li que m'he compromès a escriure un relat en agraïment als enllaços cap a la meva proposta del Melorepte ni com descobrir la seva misericòrdia maternal, encara que menteixi una miqueta, confessant-li que necessito escriure qualsevol cosa (quatre versos malgirbats per al RPV de la Núria Niubó, vint paraules per al Nanorepte que es proposi en breu, o el mateix Clàssic), perquè això de l'escriptura és un medicament eficaç contra la rutina i l'avorriment, que ella m'ha ofert sempre amb desinterès. O saber per quins motius ha canviat d'actitud i és tan cruel amb mi d'uns dies ençà.

No parla, segueix llimant-se les ungles. Ara són les de la mà dreta. Se la veu satisfeta, tot contemplant-me descompost, demanant clemència i que no sigui tan dura amb mi. Almenys que em permeti complir la meva paraula, que no em deixi retratat davant de tots els relataires que entrin al fòrum.

-Sisplau, dona...
-No, no i no. Deixa'm tranquil·la una temporada, pesat!
-Però si...
-Tanta proliferació... Tants reptes guanyats... De què et serveix, pelacanyes?
-Pobre de mi, si jo només vull...
-Explotar-me, això és el que vols -acaba la frase que volia pronunciar-. Només mires per l'autor, pel teu nom i per la teva enamorada. Mai per la musa ni per esmentar-me ni una trista vegada. Així que, espera'm assegut que fins dijous dia 20 a les 22.01 no penso obrir més la boca. Apa, i espavila't solet. A veure si n'ets capaç, valent!

Connecto el router, engego l'ordinador i clico la icona de l'explorador d'internet per prémer l'apartat del fòrum de Relats en català que tinc a favorits. Mentre es carrega la pàgina, maleeixo la musa capriciosa que m'ha tocat, i penso el post que penjaré per disculpar-me. Em pessigo i m'adono que no és un malson, que m'està passant realment això. La meva musa s'ha tornat austera i freda per reivindicar la seva part de mèrit...

[afegir resposta]
Per a gypsy i nuriagau (sobre el Clàssic) - deomises  20-05-2010 02:35




No em veig amb cor d'escriure res per a la vostra proposta. Espero que sabreu perdonar la meva manca de paraula.

d.







[afegir resposta]

Comentaris

  • no sé[Ofensiu]
    Anthony Rain | 02-02-2014 | Valoració: 10

    Una mica excusa tot plegat, això de no tenir inspiració un recurs fàcil....haha. En realitat aquest comentari és per la mentida. Escriure un medicament? Com a molt medicament i malaltia, la imperfecta esfera, obligatòria.

    Abraçada
    ( no sé com posar llavis vermells)

  • ai, les muses[Ofensiu]
    Englantina | 19-04-2011 | Valoració: 10

    Genial, Deomises. La idea de convertir la teva musa en un personatge així de desdenyós és fantàstica. Per ser que no volia treballar, trobo que et va inspirar força.

  • noc noc![Ofensiu]
    Jimbielard | 13-04-2011

    Benvolgut Lluis,

    Torno a ser per aqui, tot i que la Musa - si és que l´he tinguda alguna vegada - em va deixar plantat ja fa un temps i encara no ha tornat. Tinc moltes coses que explicar-te. Tambe a la DçPv.

    Joan.


  • Deixat de la mà de relats![Ofensiu]
    Byrf | 29-01-2011 | Valoració: 10

    Ui, Deo! Estic fora de lloc! I potser si que és d'humor, el relat, però l'he llegit de manera existencialista... ei! Sóc el Sergi, recordes? M'ha agradat molt trobar-te per aquí, o sigui que ja et tinc a preferits!

    I agraït, molt, de retrobarte!


    Sergi!!!!!

  • Recordatori[Ofensiu]


    Benvolgut/ada relataire:

    Des de l’Associació de Relataires en Català (ARC) volem recordar-te que està en marxa el Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 “Barcelona, t’estimo”.

    Et convidem a consultar les bases d’aquesta convocatòria actualitzada (les trobaràs a la pàgina d’inici d’RC) i a participar-hi de nou amb el teu relat (només cal que s’adeqüi a l’extensió prefixada i que pertanyis a l’Associació).

    Gràcies a l’avançada,

    ARC

  • Ben escrit i distret.[Ofensiu]
    Oms | 22-12-2010

    Un text divertit, amb un argument que es mira al melic, i amb una anècdota més o menys amagada com a eix i raó de ser. Ben escrit i distret.

  • Sobre el "Concurs ARC de Contes Infantils 2010"[Ofensiu]

    Hola:

    Ens posem en contacte amb tu com a relataire participant en el Repte Clàssic 429: Contes.

    Com ja deus saber, des de l'Associació de Relataires en Català (ARC) hem convocat un concurs per a associats que, precisament, té com a temàtica el conte infantil. Amb aquest correu voldríem animar-te a participar-hi.

    Si vols llegir les bases de la convocatòria les trobaràs en el següent enllaç:


    Concurs ARC de Contes Infantils 2010

    Gràcies a l'avançada i disculpa, si us plau, aquesta intromissió dins els teus comentaris a RC. Quedem a la teva disposició per a qualsevol consulta.

    Cordialment,

    ARC

  • Un relat hilarant![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 29-07-2010 | Valoració: 10

    Per un moment, m'havia pensat que t'havies oblidat de la xicota per la feinada -i el temps- que comporta escriure, i no, resulta que només t'havies oblidat de tractar una mica millor a la musa. He somrigut. M'ha semblat un relat entretingut i divertit. Ben portat i redactat, com sempre.

    De totes maneres, crec que no només la teva és capritxosa. La meva deu estar tan enfadada amb mi que ja ni tan sols no la trobo. Estic per posar un anunci a la secció de contactes, per fer-me passar el gust, però tinc por que després ho descobreixi i ja no vulgui saber mai més res de mi...

    Aquest idil·li amb la musa em matarà...

    Per molts anys vinguin relats com aquest!

    Salut, gràcies pels comentaris i bon estiu, company!

    v

  • Hola, Calimero[Ofensiu]
    nuriagau | 28-05-2010 | Valoració: 10

    Malgrat la teva musa no hagi col·laborat gaire i preferís fer-se la manicura, trobo que te n'has sortit prou bé, no? Malauradament, però, les dues jutgesses no vàrem saber entendre el gir que donaves al relat. Ho sento. Segurament, el nostre "muso" s'estaria fent la pedicura!

    Un relat en què el protagonista desitja participar activament en els diferents reptes que s'ofereixen al fòrum d'RC però que "simula" que no aconsegueix inspirar-se. Les condicions del repte no ens podien fer preveure que es presentés una paròdia d'aquest tipus. Una proposta diferent i original a allò que podia ser previsible.

    Enhorabona, deomises!

    Núria

  • jjajjajaja núria![Ofensiu]
    gypsy | 26-05-2010

    t'adorOOO

  • Crec que sé com et sents[Ofensiu]
    nuriagau | 25-05-2010

    Calimero

  • Comentari de repte[Ofensiu]
    REPTE CLÀSSIC | 23-05-2010

    Empres 422 paraules per mostrar-nos una escena que retrata el món de Relats en Català. Ho veiem com un homenatge a aquesta plana. Un relataire s'adreça a la seva musa, suplicant una mica d'inspiració per aconseguir presentar-se a un repte. Ella, dura i dolguda es mostra freda i distant -com alguns funcionaris- i ell marxa sense obtenir el favor de la musa inspiradora. Un relat original i amb un rere fons de tendresa envers l'escriptor pelacanyes amb el qual tots nosaltres ens podríem sentir identificats.
    Gràcies deomises, pel teu toc especial a l'hora de regirar una història o argument, i fer-la creïble i propera. Esperem que pengis el repte al teu espai, com la resta de participants, per poder deixar-te el comentari.


    nurigau i gypsy

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

373 Relats

1011 Comentaris

307270 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978