Foto de perfil de ULLERES

ULLERES

Vallès Oriental.,

44 Relats, 63 Comentaris
44025 Lectures
Valoració de l'autor: 9.32

Biografia:
Poseu-me a prova...i jo mateix em sorprendré de saber qui sóc.

Últims relats de ULLERES

  • Fotografia d'un anònim

    ULLERES - 08-11-2006 - 1242 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Un mateix es mira davant el mirall i pot quedar-se bocabadat de tot el que arrosega. més

  • Eclipsi

    ULLERES - 14-07-2006 - 1304 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Fruit d'una ratllada mental, barrejem el millor de tot arreu, creem el nostre món...potser així serem feliços. més

  • Veritat

    ULLERES - 14-07-2006 - 1198 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    La veritat és la filla del temps. més

  • Flors.

    ULLERES - 09-07-2006 - 1349 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Una flor té feina al obrir-se. Sap que pot donar, sap que ha de donar. Però tanmateix té por. Allà fora li espera tot un món de veritats massa crues. Allà fora ha de seguir sent qui és amb coherència, constància i concordança. [...] El món no està fet pels somiadors. més

  • Conversa

    ULLERES - 23-06-2006 - 1228 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    De tant en tant...parlar amb un mateix. més

  • Res

    ULLERES - 09-06-2006 - 1312 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Quan sembla que nopasi res en un instant i - per dins- no pots assimilar tot un grapat de sensacions. més

  • Carta a un deconegut.

    ULLERES - 10-03-2006 - 1367 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    A tots aquells que s'han distanciat del meu camí, a tots aquells que amb els seus actes avui es fan trobar a faltar. més

  • Inequívoc.

    ULLERES - 16-02-2006 - 1309 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La única cosa de la que podem estar fermament segurs és de que estem condemnats a equivocar-nos eternament. No faré cap altra afirmació equívoca. més

  • SOLS

    ULLERES - 24-01-2006 - 1359 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Segle XXI, la nostra era marcada per l'individualisme i la solitud. Els mitjans de comunicació entremig de tanta incomunicació, la societat dividida a cada persona... SOLS. més

  • Horitzó.

    ULLERES - 25-12-2005 - 1533 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Al meu futur i al meu dia a dia. Perquè no puc canviar el món però si allò que em descontenta. Gràcies. més

  • POEMA

    ULLERES - 01-12-2005 - 1190 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Seguint recercant en el meu interior... quin món més complex!!! més

  • MENTIDES.

    ULLERES - 01-11-2005 - 1424 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Les mentides m'han portat a ser sincer. Però també, ser sincer m'ha portat a no dir la veritat... més

  • LLUM

    ULLERES - 14-10-2005 - 1007 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La llum és pau, la llum és vida, la llum és força i la força lluita. més

  • paraigües:

    ULLERES - 21-09-2005 - 1227 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sovint la rutina, el pes de cada dia, fa de nosaltres, ésser adormits. Sense ulls ni sentits capaços de captar el que ocorre al nostre voltant. La rutina ens fa conformar amb les injustícies del nostre davant... i caminem sota una ciutat adormida, carregada de paraigües humits de gotes, rutinaris als plors. Els dies grisos, tothom prefereix restar a casa. Ningú vol "mullar-se", ningú vol sortir al carrer sense objectiu d'adreçar-se a qualsevol lloc. Hom prefereix tanca els ulls a l'infant quan hi ha una baralla, quan hi ha un drogadicte, quan hi ha una prostituta... Els paraigües tapen els cossos de la pluja, però no impadeixen que les gotes escriguin veritats profundes damunt l'asfalt. ...paraigües... més

  • INCOMFORMISME

    ULLERES - 16-09-2005 - 1046 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    S'ha de viure amb il·lusió, goig i esperança, creure que no tot està perdut i lluitar perquè així sigui. Desde la reveldia jove, fer un crit, un crit per l'incomformisme. Un crit contra el conformisme. més

Últims comentaris de l'autor

  • ULLERES | 16-09-2006

    Acabo de veure el film-retrat que s'ha estrenat a les pantalles... Realment impactant.

    Però m¡agradaria fer un íncis; la revolta - la veritatable revolució - és la de "ecos de rebolución".
    Els seguidors de Jesús són els únics revolucionaris.
    No hi ha canvi si es segueixen usan les armes. No hi ha pau si la volem forjar amb la violència. La violència és en si un fracàs, i tota és gratüita.

    El film es centra molt en Salvador com a pres polític en la model. I... això em fa pensar que un dia vas cometnar el teu punt de vista amb les presons.

    Jo, personalment, com a estudiant d'educació no hi crec en les presons. No compleixen el que haurien de ser els seus objectius, perquè no funciona el càstig com a element educatiu, perquè la repressió, la autoritat viscuda durant una llarga etapa - simplement - es reprudueix un cop i altre en les persones que l'han patit.
    Perquè tinc l'esperança, que algun dia les societats trobaran un model potent i palpable de resocialització.

    I, alguna cosa que m'ha ensenyat el 1r curs, creure que no hi ha persones ni bones ni dolentes. Sinó, mons complexes que interfereixen en una persona i la porten a actuar d'un mode o altre. Si entenem la persona i la acceptem malgrat les diferencies podem caminar endevant.


    -----

    En fi, un any més sense tocar a Vic...
    Apa, noi! Fins aviat.
    Una abraçada,

    Ulleres.

  • ULLERES | 14-09-2006

    Et llegiré.

    ulleres.

  • ULLERES | 14-09-2006

    Un pèl fred, em recorda a "Guitarra y vos"... una cançó que a tu t'agrada molt, és ingeniosa però... li falta més calidesa!

    ulleres.

  • ULLERES | 08-07-2006

    L'amor no és res sense l'odi, la pau no existeix sense guerra , el fred sense la calor, l'alegria sens la tristor, el dolç sense el salat.
    La moneda té dues cares i els pols són dos (positiu i negatiu).



    Ulleres.

  • ULLERES | 17-11-2005

    aquest sentiment!
    No deixis malgastar-lo, no deixis que corri corrent avall, no deixis que es perdi en l'ahir, treu-lo sempre a la superfícia, ensenya'l, gaudeix-lo per la teva superfícia.
    Que quan et cridin siguis "JO".

    Fins aviat.

    Ignasi.

  • ULLERES | 16-09-2005

    a una vida rudimentària, a ser èsser màquinals, fills dels dilluns i la rutina.
    Educats per no mostrar els nostres sentiments, forjar una fascana en que apareixi perfecció i arribar a casa... i plorar sense que miri cap quadre, sense que em miri en cap mirall, sense que em sentin els veïns, mostrant de mi res que realment pugui ensenyar.
    PROU!!!
    S'ha de lluitar per aprendre a viure despullat davant la vida, davant la gent, davant la societat.
    Creure que som persones amb cors, lluitar per treure el millor de nosaltres cada día, lluitar per somriure energicament davant els acords i renegar tot allò que no ens agrada.

    Què si ha de ploure? Que caiguin tempestes de neguits als meus ulls.

    ULLERES.

  • ULLERES | 16-09-2005

    irremediable fugir d'ella.
    impensable no conèixer-la.

    No tapis la solitud amb gent que cridi i es mogui amunt i aball.
    No tapis la solitud amb sopars i reunions a l'agenda.
    No omplis la solitud amb música i ordinadors...

    Mira de convatre la solitud com aquell que s'afanya a tancar una època que marca un canvi, com aquell que enfronta la realitat cara a cara i amb valentia, com aquell que té clar qui és ell i que això no canviarà per forts que siguin els vents.

    Perquè tan sols així, es presentarà un plaer tendre: la companyia.
    Una companyia no formada únicament per la parella, sinò escassement, per menys de 10 persones.
    Persones que t'aceptaran i t'aprassiaran per tal com ets.
    Persones que t'enriquiran i se't enduran cap a una altre ètapa molt més madura.

    UNA FORTA ABRAÇADA ELECTRÒNICA!

    ULLLERES.

  • ULLERES | 07-09-2005 | Valoració: 10

    volant entre utopia i violència.
    Volant la llibertat pels nostres mons, i nosaltres aferrant-nos en cadenes.
    Al mar hi corre el vent, hi és fàcil fer volar aquest estel.
    A la meva cambra, però l'estel esdevé pesant objecte.
    A fugit la llibertat...
    On és la llibertat?

    Jo vull sentir-me lliure, volant, per negar tot allò que no m'agrada.

    Quan tallaré els estels dels meus peus per perdrem en el cel...?
    Quan lluitaré a contracorrent en un món ple de gent...?

    ------------------------------------------
    Gràcies pel relat.
    Va ser una bona sorpresa.
    I m'agrada que algú comparteixi amb mi el pes i la credibilitat que té la utopia.

    ULLERES

  • ULLERES | 11-08-2005 | Valoració: 10

    Viu totes les gràcies que Déu t'ha donat avui. No es pot fer estalvis amb les gràcies. No hi ha un banc on ingressar les gràcies rebudes per utilitzar-les segons la nostra voluntat. Si no usdefruites aqueses benediccions, les perdràs irremeiablement.
    Déu sap que som artistes de la vida. Un dia ens dóna formes per a escultures, un altre ens dóna pinzells i tela o una ploma per escriure. Però mai aconseguirem utilitzar les formes en les teles ni les plomes en les escultures.
    A cada dia, li pertoca el seu miracle. Accepta les benediccions, treballa i crea les teves petites obres d'art avui.
    Demà, en rebràs més.
    Però mentrestant... jo crido un GRÀCIES pel dia d'avui.
    SALUT!

    ULLERES.

  • ULLERES | 22-07-2005

    entrar a qualsevol indret, cridant i fent-me notar, fer sortir un somriure de dins cap enfora i abraçar els somriures que venien d'enfora.
    Volia menjar-me el món i... el món se'm va menjar.
    Llavors, van venir poemes i cançons, crits i espants. Tot era fosc, tot era fret, i jo caminava sota plujes de foc i de pedres.
    Què hauria d'haver fet? Què no vaig fer?
    Situar-me damunt una sabana i veure'm revent l'aire i la llum...?
    Dies de Munch i d'"Autodestrucció".
    Però, de sobte, alguna cosa anomenada força em va obrir la conversa pel msn, em va trucar o em va cridar pel meu nom.
    I la casualitat em va portar a llegir el teu relat, a entendre una altre vegada que un "ying-yang" té blanc i negre i a aceptar el més plenament possible la part fosca de la vida.
    Volia... fer ressó per algún lloc.

  • ULLERES | 27-05-2005

    "nomes cal que escolti el meu cor... ell parlarà per mi..."
    Només cal mirar-se a dins i preguntar-se quin és el teu propi camí.
    Tot és a dins, tot és aquí. Tot és en un i no és necessàri buscar més enllà i, si no és així, el pas del temps respondrà per cada ún.
    Tothom pot ser mag dins el seu món fet de fantasia i realitat.
    Tothom pot ser qui vol, limitant-se estant bé amb en mateix, acceptant-se tal com un és, i sense voler ser "quelcom" respecte els demés... tothom pot ser qui vol i tothom pot fer certes les seves aspiracions al dia de demà.
    Però també, Mira el teu entorn i observa les virtuds, sense olbidar les teves, sense oblidar-te de tu.
    Encara no creus que no ets dins el món que tu has creat?

    Una abraçada,
    ULLERES.

  • ULLERES | 25-05-2005

    zencill, tendre i bonic.
    La platja, un camí,
    la mar, la pau,
    la sorra, el descans
    (...)
    Tot plegat... "La meva terra és el mar"?
    Res més a dir...


    Tens el meu bot!
    ULLERES.

  • ULLERES | 21-05-2005

    de pedra!
    Sense paraules, vaja.
    Sovint volem oblidar la tragedia nazi, el règim feixista i altres punts negres de la història que ens toquen de ben aprop...
    Però el q. tu vosl transmetre no és una crítica a aquests fets i prou, sinò la impotència de no poder canviar els fets que et rodejen.
    A vegades, ens agradaria que tot (del nostre entorn o no) prengués una altre ambientació.
    Sovint, també, ens desesperem al veure que aquests canvis no són inmediats, que no són (ni tans sols) fruit dels nostres actes.
    Però com sempre, la utopia i l'objectius ens obliguen a seguir caminant i a no abandonar la lluita.
    Tot i que no vull caure en el tòpic, aqui et deixo escrit "La única lluita que es perd, és la que s'abandona".

    Fins aviat.

    ULLERES.

  • ULLERES | 29-04-2005

    Ei! Per fi! Ja era hora que publiquessin les flors...

    Unes flors que aparenment mai han parlat, unes flors que sembla que no diuen res... Però no.
    Són unes flors que parlen amb la mirada dels seus silencis.
    Unes flors que criden la veritat més profunda i més llunyana i per això, ningú les enten i ningú les escolta.

    Voldira subratllar-te el següent vers:

    "Les flors del jardí del silenci ...
    hi són quan volen per miar el cel de la foscor
    mentre somriuen a la llum que els fa ser".

    Són unes flors que tots portem a dins, una flor que ens deixa entreveure la llum del demà en la nit més tenebrosa.


    M'ha agradat molt la simbnologia de la flor. La flor, una planta utilitzada nornmalment per a referir-se a l'Esperança, a la lluita, al demà, al nou ser que vindrà després del seu somriure...
    Del somriure de les flors del jardí del silenci.
    Del somriure de les flors més xerraires de tots els jardins.

    Espero que mostris aviat els diferents poemes en aquesta web, així els podràs anar compartint amb els demés.

    ULLERES.

  • ULLERES | 14-04-2005

    "Quan les paraules escrites em neguin la llibertat (...)"
    Un vers molt intens, un poema molt bonic...
    Però la nostra llibertat no depèn de les paraules ni de les seves cadenes.
    La nostra llibertat no té límits ni obstacles, tret de nosaltres.
    Les paraules són fruïts de la nostra creació, del nostre èsser i la llibertat és l'estat d'acceptar amb el cap ben alt tal com venen els dies.
    La recerca de la llibertat és dura i llarga, feixuga i solitària...
    "El llarg camí, no hi ha drecera"!

    Sigues lliure i així porta a tothom al paradís.

    ULLERES.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: