Als meus mestres...

Un relat de: somnisdeboira

A vosaltres, follets del bosc...
del bosc dels pensaments, dels sentiments obscurs que habiten al fons del cor dels arbres, els savis de la naturalesa, aquells que guarden el secret d'on s'amaga la clau del nostre ser, de la nostra ànima!
M'heu ensenyat els primers passos per guiar-me enmig de les branques que m'obstrueixen el camí, m'heu donat prous lliçons per saber tractar amb cura els entrebancs els quals m'ofereix aquest paratge... poc a poc vaig aprenent a entendre tot el què m'envolta, i a parlar el llenguatge dels vells savis... m'heu ajudat a descobrir que es facil...nomes cal que escolti el meu cor... ell parlarà per mi...
Us estimo follets del bosc... espero algun dia poder ser una de vosaltres... i poder viure de ple... en aquest bosc... el bosc dels follets!

Comentaris

  • Nina....[Ofensiu]
    Queca | 21-10-2005

    preciós!! De ben segur que t'hi voldran.

    No deixis mai d'escriure i d'apendre. Estic segura que els teus mestres apendran més de tu que tu d'ells, sempre passa!

    Mil besades bonica! No canviis mai!!

    Cuida't!! I.... MIL I UN SOMRIURES!!

  • A seguir la bruixola del cor.[Ofensiu]
    ULLERES | 27-05-2005

    "nomes cal que escolti el meu cor... ell parlarà per mi..."
    Només cal mirar-se a dins i preguntar-se quin és el teu propi camí.
    Tot és a dins, tot és aquí. Tot és en un i no és necessàri buscar més enllà i, si no és així, el pas del temps respondrà per cada ún.
    Tothom pot ser mag dins el seu món fet de fantasia i realitat.
    Tothom pot ser qui vol, limitant-se estant bé amb en mateix, acceptant-se tal com un és, i sense voler ser "quelcom" respecte els demés... tothom pot ser qui vol i tothom pot fer certes les seves aspiracions al dia de demà.
    Però també, Mira el teu entorn i observa les virtuds, sense olbidar les teves, sense oblidar-te de tu.
    Encara no creus que no ets dins el món que tu has creat?

    Una abraçada,
    ULLERES.

  • fada...[Ofensiu]
    fill de les ombres | 25-05-2005 | Valoració: 9

    què seria dels follets sense les fades...!
    esbojarrats i saltimbanquis riuen sovint per fora però també a voltes ploren per dins.
    tu ets d'aquelles fades que a través d'una pantalla mous la vareta per recuperar alegries oblidades... que no pari la màgia!

    i que de vers en vers, de conversa en conversa, encara que ens separin tots els mars, seguim omplint de fantasia les nostres vides!

    un petó molt gran!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

somnisdeboira

11 Relats

30 Comentaris

15242 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
Deixa'm reflexar-me en la teva mirada... llavors et podré dir del cert qui sóc jo! Ara mateix sols sé que soc un ésser fràgil, un punt en l'univers...