Cercador
Dies dolents perquè n'hi ha de bons
Un relat de: príncep del país del vent- Compartir:
Volia desfer-me d'aquella angoixa que apuntava directa sobre el meu cor, calia obrir els braços i notar el vent i el sol. Vaig posar el cor a pulsacions mínimes i em vaig veure allí, enmig de la sabana plana amb els braços oberts. Em veia per dalt i donava voltes sobre mi mateix. Els lleons em miraven astorats i roncaven com fan els gats, les zebres no s'espantaven, els elefants no pesaven tant, els tigres obrien els ulls, els cocodrils van sortir de l'aigua i els rinoceronts s'ajagueren. Donava voltes sobre mi mateix obsrvant els meus braços oberts al vent i al sol. En aquell moment aparegué la lluna, era prima i nova, un filet de llum que s'apropava cada cop més a mi per també començar a donar voltes sobre mi mateix, observant els meus braços oberts al vent i al sol. Com que la lluna s'apropà tant a mi comença a pujar el mar i arribà fins a la sabana inundant-la suament. Els animals, en comptes de fugir, es deixaren endur per les aigües que també se m'enduien a mi que continuava amb els braços oberts.... i així durant un any vam estar surant sobre l'aigua que abraçava la meva ànima i la dels animals fins que un dia les aigües baixaren de nou i tot, a la sabana, continuà com abans.
Comentaris
-
M'agrada molt com escrius[Ofensiu]Shaudin Melgar-Foraster | 08-05-2010 | Valoració: 10
Són els teus relats embruixats, originals, de prosa impecable. I sempre hi ha un home immòbil, inmutable, que, en aquest segon relat, s'està estirat amb els braços oberts mentre lleons i elefants, el sol i la lluna, la sabana i el mar l'envolten. I els animals i ell suren tot un any... D'això jo en dic un relat mític.
Shaudin
-
Magnífica descripció d´un malson[Ofensiu]brins | 28-09-2009 | Valoració: 10
Un malson que el protagonista va haver de patir durant un període de la seva vida.
Un crit d´angoixa que demanava ser escoltat, i
una vegetació seca que necessiava ser amarada de pluja i de vent...
Espero que tornis a publicar aviat, escrius molt bé!
Moltíssimes gràcies pels teus comentaris, te´ls agraeixo molt.
Pilar
Pilar -
He començat[Ofensiu]Nyanga | 25-07-2009
a llegir el teu relat imaginant trobar aquesta princesa de la que tan parles en les teves introduccions però la meva sorpresa ha sigut que només m'hi he trobat animalons i un home donant voltes sobre si mateix...
On és la princesa?
Continuo buscant, perquè també, com un altre lector, em sembla que vaig força perduda... -
Començo [Ofensiu]filladelvent | 20-09-2005
a no entendre el teu país.
Intueixo que fins que no acabi de llegir tots els teus relats no l'entendré, i potser llavors tampoc.
Et comentaré al final què m'han semblat, si és que realment tenen tots a veure els uns amb els altres.
Per cert: ben misteriosa aquesta teva introducció; la princesa de la lluna fina deu ser una excel·lent musa.
-Filladelvent- -
Volia...[Ofensiu]ULLERES | 22-07-2005
entrar a qualsevol indret, cridant i fent-me notar, fer sortir un somriure de dins cap enfora i abraçar els somriures que venien d'enfora.
Volia menjar-me el món i... el món se'm va menjar.
Llavors, van venir poemes i cançons, crits i espants. Tot era fosc, tot era fret, i jo caminava sota plujes de foc i de pedres.
Què hauria d'haver fet? Què no vaig fer?
Situar-me damunt una sabana i veure'm revent l'aire i la llum...?
Dies de Munch i d'"Autodestrucció".
Però, de sobte, alguna cosa anomenada força em va obrir la conversa pel msn, em va trucar o em va cridar pel meu nom.
I la casualitat em va portar a llegir el teu relat, a entendre una altre vegada que un "ying-yang" té blanc i negre i a aceptar el més plenament possible la part fosca de la vida.
Volia... fer ressó per algún lloc.
