Horitzó.

Un relat de: ULLERES

La por. L'única barrera inflamable que frena les teves decisions.
El món. La visió d'un anònim que mira desafiadament amb la ignorància del no res.
El principi. El pont que arreles que et farà créixer i sobreviure.
La màgia. Recurs que salva la teva ànima i amb espurnes inflama l'amor.

Els humans sempre necessitem temps. Temps assimilar noves idees. Temps per a somriure davant inoportuns fets. Temps per a cridar noms, moments, sons i llocs que tan t'estimes. Temps per donar forma real a tots els teus somnis i propòsits.
Temps per viure mentre que passa el temps.

6:30 del matí. Obro els ulls. L'habitació sembla buida i l'aigua de la dutxa congelada. Sempre igual; tot a corre cuita, corre cap aquí i ara corre cap allà. Que s'escaparà el tren!!!
I al final, arriba deu minuts de retard. Igual que les coses més esperades de la vida - contraries a les més sorprenents - sempre arriben en el moment més inesperat. Allí, al fons, on la via gira, ja es veu la llum.
Avui, mentre que agafo energia de no sé on i la carrego sobre la espatlla, podria passar un dia normal, comú, rutinari... Un dia feixuc, esquerp i malhumorat. O potser no. Podria ser també, si jo ho volgués, el dia amb els moments més feliços de la meva vida.

Les persones que coneixeràs avui no han vingut al món per simple casualitat. Elles, com tu, tenen un motiu, una lluita, un sentit. La vida no està feta per anar amagant-se darrera de cada silenci, de cada ombra, de cada mur.
Cada persona amb que et topes té un missatge, una crida a fer, un encàrrec a comunicar-te. A vegades serà per bé, altres per mal. Però només això et reconduirà el camí per seguir endavant en procés. Només això recordarà un cop més a la teva maleta de viatge que ens hauríem d'escoltar més la qualitat que no la quantitat.
Fotografies, ídols, traïcions, regals, silencis, dedicatòries, referents, projeccions, llàgrimes, sentiments, llibres, escrits, moments d'incomprensió, moments d'impotència, records, males vivències, petons, nits d'estiu amb lluna plena i sorra de la platja durant l'hivern....

A vegades, desesperant-nos de no arribar a l'horitzó. A vegades, descontents que la utopia ens acaricií la punta dels dits i se'n vagi mar enllà. Sempre sense entendre que les pàgines no s'acaben mai, que tot està bé si resta a mig fer, que el dia s'acaba sense haver-te explicat el final, que la vida roda mentre tu la fas bategar...

Comentaris

  • Uau!!![Ofensiu]
    fosca | 18-01-2006 | Valoració: 10

    M'ha arribat al cor! no t'havia descobert encara! aquest relat és fantàstic! el temps ens intenta dominar, però sempre hi haurà un raconet per nosaltres mateixo, per aturar-lo, per viure amb menys pressa i poder somniar en coses millors!

    Aquesta frase ho diu tot:
    La vida no està feta per anar amagant-se darrera de
    cada silenci, de cada ombra, de cada mur.

    Enhorabona!!!!

    Besets

    Anneta

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ULLERES

ULLERES

44 Relats

63 Comentaris

45870 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32

Biografia:
Poseu-me a prova...i jo mateix em sorprendré de saber qui sóc.