Flors.

Un relat de: ULLERES

Absents i tímides,
viuen malgrat la tempesta.
Llavors.
Terra.
Batecs.
Motor.

Efímers.

Fràgils
però dolces.

Mai cap
llàgrima singular.
Mai cap
font de llibertat.

Respiren d'amagat.
Ho creuen millor així.

En mons deshabitats,
no segueixen rutes malgastades.
Massa fàcil és
la inèrcia del camí.

Somriuen - malgrat - la foscor
i ploren darrera l'amor.

Absència de negació;
són l'altra part del món possible.

I en silenci,
obren els seus pètals.

Per on cau...
...la buidor.

Comentaris

  • Aquestes flors[Ofensiu]
    RATUIX | 18-10-2007 | Valoració: 9

    prenen la vida que els hi dona la teva mirada. Representen molt més que olors o colors...
    Tenen una presència brutal i bella.

  • M'agrada[Ofensiu]
    Lady_shalott | 12-09-2006

    aquesta tendresa desolada i la cadéncia de les paraules.

    "En mons deshabitats,
    no segueixen rutes malgastades.
    Massa fàcil és
    la inèrcia del camí."

    em produeix la sensació de una fragilitat feble i gràcil quan en parles...

    una abraçada,

    La dama de Shalott.


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena





  • Molt bé![Ofensiu]
    Nurithy | 09-07-2006 | Valoració: 6

    Realment. una visió interessant de les flors. No només aquelles encargades d'adornar el camí... o potser sí?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ULLERES

ULLERES

44 Relats

63 Comentaris

45863 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32

Biografia:
Poseu-me a prova...i jo mateix em sorprendré de saber qui sóc.