Ulls de mirada penetrant

Un relat de: George Brown

M'acosto, somric.
Em mira, somriu.

Una cervesa,
freda i amarga,
únic lligam entre nosaltres.

Cap paraula és necessària,
creuament de mirades,
còmplices i silencioses.

Moments pacients,
plens de somriures,
amb llargues mirades
i silencis secrets.

Què veus en els meus ulls?
Fredor.
Què interpretes en la meva mirada?
Amargura.
Ets capaç de veure-hi res més?
Solitud.

...

Freda i amarga,
em fa companyia
una nit més.

Comentaris

  • Una combinació perfecta[Ofensiu]
    Leela | 14-02-2006 | Valoració: 10

    que es dibuixa entre les mirades
    i la bromera de la cervesa.
    Freda i amarga, a l'inici
    però cada cop més càlida
    entre mirades i silencis
    ... deixant-te penetrar,
    per aquesta companyia
    avellutada, com la vida...

    Un petó George!!

    Leela

  • ostres..[Ofensiu]
    aina | 04-12-2005

    molt bo! que trist i amarg i quin sentiment de 'mal rotllo' m'ha fet venir aquest relat.. diuen que la pitjor soledat és aquella que passes en companyia.
    Felicitats, en poques paraules dius molt,
    Anna

  • Mirades[Ofensiu]
    Sonyes | 06-11-2005 | Valoració: 7

    Ull amb aquestes mirades! je je!

  • La solitud[Ofensiu]
    filladelvent | 06-11-2005 | Valoració: 10

    Un altre tema que ens toca a tots, que uns odien i els altres aprecien. Jo sóc d'aquests últims, i en el teu poema veig una certa complicitat amb la solitud.

    Moments pacients,
    plens de somriures,
    amb llargues mirades
    i silencis secrets.


    Perfecte aquesta estrofa, amb aquest diàleg exigent, depurat, que en l'última pregunta-resposta ens rebela colpidora la condició de la solitud.

    Què veus en els meus ulls?
    Fredor.
    Què interpretes en la meva mirada?
    Amargura.
    Ets capaç de veure-hi res més?
    Solitud.

    ...

    Freda i amarga,
    em fa companyia
    una nit més.


    Aquests punts suspensius parlen per ells sols, i els veig molt necessaris, molt ben trobats. La paradoxa de la fredor i l'amargura que comparteixen cervesa i soledat, és genial.

    Perfecte!

    -Filladelvent-

  • paradoxes[Ofensiu]
    quetzcoatl | 20-09-2005 | Valoració: 10

    De fet és curiós com la solitud pot ser freda i amarga com dius tu, i alhora ser una bona companyia. Companya de pensaments i reflexions, les mitges d'una nit que vesteix elegant però és severa.

    Aquesta cervesa, aquesta solitud, a vegades ens interroguen amb una amargor que asfixia. Però un cop ens hi fem amics, en resta la companyia.

    Una abraçada senyor Brown,

    i visca l'inspiració estival...! ;-)

    m

  • Solitud...[Ofensiu]
    ULLERES | 16-09-2005

    irremediable fugir d'ella.
    impensable no conèixer-la.

    No tapis la solitud amb gent que cridi i es mogui amunt i aball.
    No tapis la solitud amb sopars i reunions a l'agenda.
    No omplis la solitud amb música i ordinadors...

    Mira de convatre la solitud com aquell que s'afanya a tancar una època que marca un canvi, com aquell que enfronta la realitat cara a cara i amb valentia, com aquell que té clar qui és ell i que això no canviarà per forts que siguin els vents.

    Perquè tan sols així, es presentarà un plaer tendre: la companyia.
    Una companyia no formada únicament per la parella, sinò escassement, per menys de 10 persones.
    Persones que t'aceptaran i t'aprassiaran per tal com ets.
    Persones que t'enriquiran i se't enduran cap a una altre ètapa molt més madura.

    UNA FORTA ABRAÇADA ELECTRÒNICA!

    ULLLERES.

  • una nit +[Ofensiu]
    kispar fidu | 08-09-2005

    Solitud en companyia. Una nit més em fa passar solitud amb la seva companyia, amb la fredor de la seva mirada. Amb l'única companyia de la seva freda mirada.
    Mirada penetrant d'on no puc extreure'n res...

    És un text una mica trist, perquè sempre trobo trista l'expressió de "solitud en companyia", ja que quan ens sentim sols estant acompanyats, potser vol dir que la companyia no és la més indicada, o que alguna cosa no "rutlla" prou bé...

    ( Després d'un estiu força absent, i un cop iniciades altre cop les classes i per tant la vida rutinaria, torno a passar-me per aquí i a donar senyals de vida, esperant tornar-me a enganxar en el misteri meravellós d'aquestes pàgines. )

    Ens veiem! (=llegim / comentem!)
    Gemm@

  • fredor[Ofensiu]
    Melcior | 05-09-2005

    mirades,silencis,amargura,
    realitat,ironia,solitut,
    hi trobo moltes coses
    en la teva poesia,moltes,
    endavant
    Melcior.

  • El gust amarg de la cervesa[Ofensiu]
    jacobè | 31-08-2005 | Valoració: 10

    Parles amb la Soledat.
    Parles de la Solitud.
    Deixa't acompanyar.

  • Ulls escrutadors...[Ofensiu]
    brideshead | 30-08-2005

    aquests amb els que parles, sense paraules, que et miren amb complicitat i en silenci... i tu, els tornes la seva complicitat, amb un somriure, i els interrogues en silenci.... què veus, què interpretes? I al darrere d'aquests ulls penetrants, el teu "jo" et dóna resposta: fredor, amargura, solitud.

    I és ella, l'amiga infalible, la incondicional, la que sempre t'espera, la que no pregunta, la que només interpreta.... freda i amarga. És ella. La de cada nit.

    Crec que has jugat molt hàbilment amb els participants d'aquesta trobada diària nocturna. Hi barreges somni, enyor, desig, tristesa.... Són realment tres els qui composen la reunió? O només són dos .... i una ànima intangible, etèria, present sempre com aquesta cervesa que et fa companyia?

    M'agrada aquest poema. I al darrere de les paraules... aquests sentiments que ja em són tan familiars en la teva poesia.... tristesa, desencís, desamor...... En acabar de llegir-lo, he recomençat de nou, per descobrir si em provocaba una altra sensació. I sí, he tingut el mateix sentiment però reforçat. I he considerat que era el senyal que és un bon poema, perquè aconsegueix transmet sentiments, sensacions, encara que només siguin de tristesa. Però el bon poema és el que li "parla" al lector, el que no el deixa indiferent, el que li transmet emocions. I el teu poema transmet emocions.

    I pel que fa a l'estructura que li has donat, jugues, també hàbilment, amb el to: comences dolçament, suaument, amb somriures i llargues mirades, per anar portant els mots, un cop més, cap al desencís, cap a la solitud, cap a la fredor i amargor de la companya fidel.

    Una abraçada, Jordi.

  • xaropdetu | 30-08-2005 | Valoració: 8

    molt bo! petons!

    xarop

  • Una mirada...[Ofensiu]
    Eugeni Mur | 30-08-2005 | Valoració: 8

    ... i una altra.

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de George Brown

George Brown

36 Relats

250 Comentaris

74924 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
"Què escriure quan,
el seny posseït pel
vici del sentiment,
fuig cec, vers un mur
de soledat infranquejable?

Només queden records
del naufragi d'un somni,
i els reculls, un per un,
com restes d'un tresor.
Car, són bocins del no-res.

Mira't a l'espill del mar,
al tocador de la lluna!
Allà veuràs qui ets,
veuràs que no ets,
pols d'una nit, més, ... univers.

I curiosament,
quan més entens
la imperfecció del moment,
més t'endinses per fer-lo,
més absurdament perfecte."