Juntes

Un relat de: LyNx

Per quan et despertes del somni de la maduresa i t'adones que encara tens un bon camí per resseguir:
Mira endarrere,
de tant en tant,
per poder continuar camí amunt
però
no deixis anar mai la meva mà. La nostra!

Recorda que si caus
cauré amb tu
però si caic,
cauràs amb mi.
Quan m'aixequi,
t'ajudaré a aixecar-te i quan hem cansi,
empenyem amb totes les teves forces.

Les teves petjades
seran les meves i,
juntes,
farem que cada dia siguin
més precises
més concises
sobre la sorra d'aquella platja que aquell dia hem parlaves.

Quan la sorra ja estigui seca ens hi deixarem caure
perquè l'aigua freda del mar acariciï els nostres peus
i de mentre, nosaltres puguem seguir parlant
dels secrets d'infantesa fins que la nit arribi.

Llavors,
tancarem els ulls
per poder contemplar,
de més a prop,
la llum de la lluna,
juntes...

Comentaris

  • Un relat...[Ofensiu]
    ULLERES | 25-05-2005

    zencill, tendre i bonic.
    La platja, un camí,
    la mar, la pau,
    la sorra, el descans
    (...)
    Tot plegat... "La meva terra és el mar"?
    Res més a dir...


    Tens el meu bot!
    ULLERES.

  • Despren molta harmonia[Ofensiu]

    i serenor. Un poema tendre aix!

  • M'ha agradat molt aquest poema...[Ofensiu]
    Marc Freixas | 25-05-2005

    que has presentat per al concurs.

    No he llegit cap altre relat teu encara, però ja t'asseguro ara que continuaré llegint més coses teves.

    Enhorabona pel preciós poema...

    tens el meu vot!!

    UNA FORTA ABRAÇADA BEN POÈTICA SI CAL!!