Les flors del jardí del silenci

Un relat de: LyNx

Les flors del jardí del silenci…
primer callen després ploren

Les flors del jardí del silenci són covardes.

Shhh

diuen

Shhh

callen

Shhh

ploren

Les flors del jardí del silenci ...
viuen de la llum del temps
i mengen del alè d'un somriure.

Les flors del jardí del silenci dormen de dia per somiar en la nit
i per la nit ...

Shhh

diuen

Shhh

callen

Shhh

ploren

Les flors del jardí del silenci ...
hi són quan volen per miar el cel de la foscor
mentre somriuen a la llum que els fa ser.

Shhh

callen.

Comentaris

  • LA FLOR XERRAIRE.[Ofensiu]
    ULLERES | 29-04-2005

    Ei! Per fi! Ja era hora que publiquessin les flors...

    Unes flors que aparenment mai han parlat, unes flors que sembla que no diuen res... Però no.
    Són unes flors que parlen amb la mirada dels seus silencis.
    Unes flors que criden la veritat més profunda i més llunyana i per això, ningú les enten i ningú les escolta.

    Voldira subratllar-te el següent vers:

    "Les flors del jardí del silenci ...
    hi són quan volen per miar el cel de la foscor
    mentre somriuen a la llum que els fa ser".

    Són unes flors que tots portem a dins, una flor que ens deixa entreveure la llum del demà en la nit més tenebrosa.


    M'ha agradat molt la simbnologia de la flor. La flor, una planta utilitzada nornmalment per a referir-se a l'Esperança, a la lluita, al demà, al nou ser que vindrà després del seu somriure...
    Del somriure de les flors del jardí del silenci.
    Del somriure de les flors més xerraires de tots els jardins.

    Espero que mostris aviat els diferents poemes en aquesta web, així els podràs anar compartint amb els demés.

    ULLERES.