Quan deixaràs de fer el ridícul amb el tema de les lectures? I ja que hi som, amb el tema de les IA que no has utilitzat per escriure aquesta història...?

Ets un provocador que s'ho passa bé fent rabiar a altres relataires. Estic segur que no soc l'únic que quan veu aquests títols voldria dir allò que no me callo.
I la nota del final afirma la percepció de la meua afirmació anterior, on expliques que el recompte és erroni.
Te'n fots de nosaltres i de qui ens vigila al cel estant. I et deus fer un fart de riure cada vegada que veus, i que deus esperar amb ànsies, els meus comentaris.
Doncs com que soc molt més solidari que tu, en aquests afers, et dono el plaer de dir-te que ets un provocador insensat. Jastà.

Trobo una mica ofensiu que celebri un nombre de lectures que sap vostè és un error del sistema.

Dic ofensiu, per no dir del gènere tonto.

Poseu-li un títol al relat, i deixeu de fer el ridícul amb això de la IA.

Li parlo de vostè, perquè tinc clar que l'edat que deu tenir vostè, i ignoro, m'obliga a fer-ho. Pot ser que fer el ridícul a certes edats ja no compti com experiència, i sigui una rèmora del passat que s'ha enganxat a la pell com una pàtina invisible i que no marxa ni amb salfumant. (Aquesta frase no és meva del tot, l'he manllevada d'un llibre que estic llegint d'alta literatura universal.)

Facis un favor, publiqui el mateix relat amb un títol normal, i deixis de celebrar efemèrides que tots sabem que no són reals.

Tu ets dels d'abans, veritat que sí?

Quina bronca, col·lega!

Sort que ja he decidit no tornar a participar en cap repte, i encara ho faria menys en els teus.

Bona nit, i tapa't.

Si jo començo a llegir una novel·la amb aquest primer capitol, ja no le deixo fins al final.

Magnífic!

Personalment, crec que afegir aquesta dada al final del títol em sembla innecessari. En el títol, vinc a dir.
Que ho esmentis dins de l'escrit, on també alguns solen afegir-hi el títol, em semblaria més raonable, però ara, per un moment, imagina't que tots féssim el mateix, i tinguérem a la pàgina d'inici una tirallonga de títols amb l'afegit, IA o no IA.
Crec que, un cop llegits els teus arguments, seria una aportació del tot innecesaria o sobrera, de cara a la visualització dels teus títols, amb una certa rebequeria de part teva, que no s'avé, tampoc, al tarannà de la pàgina.

I sobre si seria ètic o no participar amb relats escrits per la IA en els reptes, jo ho posaria al mateix nivell dels escriptors professionals, és una eina i que ara mateix, si la fas servir, es d'agrair que ho comparteixis, pero no hi veig la necessitat de valorar-ho més entre nosaltres que no pas entre els suposats professionals de l'escriptura.
Segons les meves pràctiques amb la IA, els seus escrits, malgrat que volen ser molt literaris, són un bunyol si te'ls mires seriosament. Els cal una correcció molt acurada per fer-los literaris.

Jo ho vaig fer servir de disparador pel relat del repte, i vaig escriure un relat seguint els seus consells, no gaire diferent el disparador d'una imatge a la que demanes inspiració poètica com en el cas del niporepte o el RPV. O potser seria diferent, pensa-hi!

Doncs això, m'ha agradat i et felicito; enhorabona per la tria de finalista.
Ser finalista en aquest premi no és tan fàcil com sembla!

Aquest és un poema que no podràs publicar en cap recull, si no poses la foto també.
Que bo! Pobre granoteta.

Un relat com un somni, una transició al cel molt espectacular amb viatges en helicopter i a altres realitats mitològiques.
Un déu pop!, després dels déus petits de Terry Pratchett, un pop ja no se'm fa tant rar!

Bona sort veí!

I encara li cal alguna revisió més, oi?
La primera frase demana una continuació una explicació. Sembla escapçada.

Ànims que encara hi ha feina a fer!

Els nostres relats tenen aquell punt de voler fugir de la realitat que ens envolta, molt marcats els dos. I els dos des d'una perspectiva fantàstica, i amb un cert toc de mitologia, com a mi m'agrada.
El teu està molt ben escrit. Ho fas molt bé, i m'agrada com condueixes el relat fins aquest final on respon el silenci als reclams de la veu forana i terrenal.
M'has fet mirar la pintura de Del Bosch, El Bosco que en diuen els de la meseta. I és realment una pintura al·lucinant i inspiradora en molts recons i detalls. La tinc ja entre les meves preferides. L'havia vist en algun altre moment, però ara m'hi he fixat millor.

Sort en el concurs! A veure si compartim les pàgines del recull!
I gràcies er les teves paraules al meu relat.


Un Tamarro

No sé si cal una segona gènesi, però per mi, que no quedi.
Un relat força interessant que has narrat amb bon pols i amb in bon grapat de fantasia ens fa pensar en aquell primer gènesi explicat per un deu absent i els seus seguidors, que tampoc no el coneixen en persona. Doncs això, bon ritme i bona reflexió, i diuen que la fantasia és un gènere menor, que carai!

El poble de la Molsosa l'he vist en el mapa, i quan vaig cercar informació sobre aquesta figura mitològica, germana en altres mitologies de deesses del bosc, com la germànica Sílvia. No hi he estat mai, però en coneixia l'existència. Alguna dia el visitaré.

Els nostres relats tracten el mateix tema, jo he fet una faula, i tu una crítica ben clara, i el teu, amiga, és un senyor microrelat. Amb ben poques paraules expliques segles d'història.

Que tinguis sort!

El Tamarro

Un poema ple d'angoixa pel futur, jo et diria que no cal patir per una cosa fantàstica com el futur, i més jo encara, que visc en el passat mitològic. M'agrada més anar a cercar la font, que veure venir un riu sec. Sí, algun cop la font també està seca, però fins i tot d'una font seca se'n pot treure un bon relat.

Gràcies per la teva visita al meu espai mitològic, i espero que gaudeixis igual dels pròxims capítols que vindran, de mica en mica.

Ens anem seguint.

Riure és sa, això està clar, però també cal saber on estàs, i riure quan toca, i per deslliurar una situació tensa innecesària. Riure ne un vetlatori no seria agradable, no està ben vist.

Però sempre, i en tot lloc, amb un somriure pots aconseguir que l'amient sigui més distès, més agradable, i la conversa menys angoixant, fins i tot en un vetlatori.

Gràcies per les teves visites als meus petits apunts mitològics. Seguiré ampliant l'imaginari, ara estic polint un sobre dips.