Avui

Quan pensem en el passat és normal tenir sentiments contradictoris, alegria pels bons records i tristor pq ja mai tornaran... I si pensem en el futur només que ens produeix incertesa. Per tant , jo fa poc, ja vaig decidir dedicar-me més al present. És el realment tenim
Gràcies per compartir i llegir i comentar els meus poemes
Petonets des de Mataró
Joan

Quan pensem en el passat és normal tenir sentiments contradictoris, alegria pels bons records i tristor pq ja mai tornaran... I si pensem en el futur només que ens produeix incertesa. Per tant , jo fa poc, ja vaig decidir dedicar-me més al present. És el realment tenim
Gràcies per compartir i llegir i comentar els meus poemes
Petonets des de Mataró
Joan

Molt bon Relat, ple de sentiment. Cal no enganxar-se amb els sentiments no positius. Reaccionar i connectar amb els bons moments.
Respecte al teu comentari, que agraeuxo, crec amb la força de ser i procurar mantenir-ho. Confiar en la capacitat de reacció.
Molt cordialment.

Moltes vegades tenim tristesa i ganes de plorar i no sabem per què. Qui ho sap. Segurament hi ha alguna cosa més que melangia, potser depressió. Qui ho sap. Sigui com sigui, agafa un mocador, deixat anar i escriu. Una forta abraçada.
Aleix

No es pot dir més amb menys paraules. El temps... qui no ha somiat amb dominar-lo? Se’ns escola d’entre els dits com sorra fina i només podem fer que aprofitar-lo quan estem bé i en pau o maleir-lo per no poder fer-lo retrocedir quan recordem els nostres éssers estimats que ja no hi són. Sigui una cosa o altra, ell segueix el seu camí impertorbablement.

Relat curt, però cada paraula emeten una sensibilitat molt íntima.
Invita a reflexionar. Llegit vàries vegades.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions cordials.

És fotuda la incertesa, o la certesa de que les coses només poden anar a pitjor, sí que hi ha l'alegria per tot el que ja hem viscut, però el procés cap el final és dur i és inevitable pensar-hi.

Un poema ple d'angoixa pel futur, jo et diria que no cal patir per una cosa fantàstica com el futur, i més jo encara, que visc en el passat mitològic. M'agrada més anar a cercar la font, que veure venir un riu sec. Sí, algun cop la font també està seca, però fins i tot d'una font seca se'n pot treure un bon relat.

Gràcies per la teva visita al meu espai mitològic, i espero que gaudeixis igual dels pròxims capítols que vindran, de mica en mica.

Ens anem seguint.

A vegades ens ve una glopada de tristesa, sense saber ben bé per a què o bé per un cúmul de petites tristeses. No cal recrear-s'hi però sí deixar-la fluir i escriure un poema. Ben rimat i sensible. Espero que passi.

Només l’anunci del tren que entra a l’estació ens ha de distraure del que fèiem mentrestant.

A voltes la tristesa apareix de sobte i no sabem el per què... Ho fa el el temps?, Una xacra de l'edat, una pèrdua?, o la solitud? Una manera de gestionar-ho és plasmar-la per escrit i crec que te n'has sortit molt bé, t'ha fet bé i endemés l'has poetizat de manera extraordinària. Mercès per compartir el teu estat d'ànim....

A voltes la tristesa apareix de sobte i no sabem el per què... Ho fa el el temps?, Una xacra de l'edat, una pèrdua?, o la solitud? Una manera de gestionar-ho és plasmar-la per escrit i crec que te n'has sortit molt bé, t'ha fet bé i endemés l'has poetizat de manera extraordinària. Mercès per compartir el teu estat d'ànim....

La vida és plena de moments, de tots colors i amb diferents intensitats. És bo prendre'n consciència i viure'ls. Per tant, endavant i molt coratge. Demà tornarà a sortir el sol!

Un poema amb molta melangia, que va passant a través del temps. Realment és trist, però a la vegada vivint el dia a dia, amb emparat les situacions que porta la vida.
Tristesa a través del temps.
Cordialment.
Perla de vellut

La tristesa
és un lloc on viure
mentre anem refent
les nostres ferides
Ens fa més sensibles
i la seva dolçor
és tan amanyagadora
que sovint desitgem
que no ens en salvin.

Una excel·lent manera de gestionar la tristor és posar-ho per escrit, com en aquests versets tan sincers. D'aquesta manera canalitzes un estat d'ànim i el fas treure de dins quasi totalment. I si el comparteixes, molt millor, perquè aleshores els lectors poden dir-hi la seva i ajudar a revertir aquesta angoixa. Ànims, Prou bé!

Riure i plorar, no deixen de ser sentiments que es poden acoblar perfectament. Es pot plorar quan s'està alegre, i es pot riure quan s'està trist, és un estat entre el cor i la ment.

Un poema per pensar i amb una musicalitat molt bona.

Rosa.