El protagonista amagat

El protagonista amagat

L’home gran agafà els papers relligats dins d’una coberta de cartó. Llegí sense obrir la boca els mots que va copsar; “La comèdia”, tot seguit un nom; “Dante Alighieri”. Aquell silenci consirós de l’home es trencà quan la veu del monarca retrunyí com un tro.
—Què és aquest paquet de fulls retallats i amb signes incomprensibles, bruixot?
—Un llibre, potser? —dubtà l’home gran—. No sabria dir-li, senyor.
—Menteixes?
Un murmuri omplí la sala. Retrets temorencs se sentiren a tots els racons.
—Si em deixeu aquesta andròmina, miraré d’esbrinar-ho, senyor.
El monarca ordenà que marxés tothom, i es quedà sol a la sala del tron amb el bruixot.
—Has estat prou sincer, bruixot. Tu i jo sabem què és això. Ara sols m’has de dir quina història explica aquest llibre.
—Sempre he volgut servir-vos, senyor— digué acotant el cap.
—Deixa’t de romanços! Fa anys que et faig cas, fent creure a la gent que us faig por. Soc jo qui et tem a tu! Has actuat correctament en mostrar ignorància, i estic segur que en aquest llibre podràs trobar la vida d’algú que pretenent ser savi, va morir per la seva arrogància. La vull conèixer. Serà un secret entre amo i servent.
—I seré ajusticiat, quan us hauré descobert el relat?
—Abans moriràs de vell. Saps que hi ha més llibres, tota una biblioteca. Potser va sent hora que recuperem el seny. I a tu ja et toca anar ensinistrant aprenents.
—En tinc un de vist, crec que serà un gran erudit.
—Sé qui és, i que el tens. Qui us ha vist he estat jo! Prou sabem ambdós que no tens res de bruixot, i també sabem que tens molt ben amagada la biblioteca. Sols la por ens fa mesells, i tu no me n’has tingut mai de por. Has sigut un bon actor. D’ara endavant no oblidis mai el teu paper. Pots marxar!
L’home acotà el cap i, sense donar l’esquena al monarca, abandonà la sala. Fora, l’esperen un jove i la seva mare. Marxen junts, per primera vegada sense dissimular. Saben que el monarca no els farà executar per aquell secret guardat tant de temps amb cura i amor.