S'enten perfectament. A part que quan es tracta de poesia no cal desxifrar tot els significats, sovint et colpeix sense saber ben bé perquè.

Felicitats.

Lluís

Quan considero una descripció, tinc molt en compte el context on s’incorpora. Una descripció en bloc com la que fa Pla en el primer exemple, inserida en un conte curt, trencaria el ritme de lectura i allunyaria el lector del fil argumental. En una novel·la hi pot tenir més cabuda i en un dietari, com sembla ser el text proposat, també; fins i tot pot tenir un paper protagonista. Jo, que escric contes curts, procuro integrar les descripcions —tant de personatges com de paisatges i climes— diluïdes en el text narratiu.

El primer text exemple d’en Pla, totalment descriptiu, mostra un llenguatge gairebé telegràfic, enumeratiu, que li atorga un ritme sincopat, sec, sobretot al primer terç. El que m'agrada és com el mestre interpel·la quasi tots els sentits: a més a més d’ imatges, ens parla d’olors, sons, de la pell de gallina... I si bé crec que no hi apareix el sentit del gust, sí que hi aguaiten alguns sentiments com la buidor que diu sentir en el cor i l’esperit quan arriba aquest temps (deu ser la tardor de la que parla al segon text).

Al segon text s’hi reconeix la forma de dietari tant pel to intimista, melancòlic, que transmet com pel fet d’iniciar-se amb una data. Les descripcions van acompanyades de sensacions, sentiments, opinions. El llenguatge és ric i, sobretot, essencial, sense ramificacions secundaries que ens allunyin del fil narratiu, de l’efecte que la tardor provoca en el narrador.

Salutacions
Josep Casals

Benvolguda Esther,

En aquesta segona part jo diria que falla l'equilibri entre mostrar i explicar del que tan sovint parlen els llibres de teoria. I hi ha massa explicació sobretot al final, els quatre darrers paràgrafs, que sembla accelerar-se, com si volguessis acabar ràpid perquè la història ja està acabada i ja no t'interessa.

Ben treballat, mostrant més, creant més els tres personatges principals, mostrant alguna mena de conflictes de consciència (l'adultera per molts motius que tingui tindrà també dubtes, el polític assassí segur que patirà, l'amant pensarà què fa amb la seva vida, per què no busca algú amb qui tenir un futur...) els humanitzaria i faria més interessant la història. Penso que caldrien de 7 a 10 pàgines per desenvolupar mínimament la història.

Salutacions

Lluís

He decidit comentar tots els textos, encara que sigui breument.

T'he de ser sincer: aquest fragment no acaba de funcionar i no sé ben bé perquè. Potser és el ritme, potser perquè et perds en detalls (les hamaques), potser perquè no acaba d'estar estructurat per al que pretens: descriure un personatge i l'encontre amb el narrador.

Em sembla que ja t'han comentat alguns problemes amb les comes i algun altre petit error que poden contribuir a que el text no flueixi com hauria ho hauria de fer.

I les frases "Enlluernava, malgrat el sol trigaria poc en desaparèixer, i tot plegat no era cap motiu que l’hi impedís seguir sent prou distingible. Ara ja sap que s’han vist, gairebé a l’hora." queden una mica estranyes en el context del que està passant, pel canvi de temps verbal. També hi ha un error gramatical, crec, ja que volies dir al mateix temps, que és "alhora". També "malgrat que el sol"...

Si que crea l'expectativa d'una història llarga de la qual volem saber l'entrellat.

Salutacions

Lluís

Em sembla que a la frase, "Cap opció de fugir, masses SS" gramaticalment correspon massa SS.

Dic em sembla perquè en temes de gramàtica sempre dubto.

Lluís

Primer de tot comentar-te que la descripció en primera persona no era obligatòria pel que fa als objectius de l'exercici. Ho dic perquè mig li retreus al Ferran i al Josep. En realitat, es pot narrar des de la subjectivitat d'un personatge tant en primera com en tercera persona.

L'objectiu de descriure un personatge indirectament l'aconsegueixes de llarg. El teu és un jueu jove, decidit, valent, tossut i gens mesell. La mena de persona que després de sobreviure a l'holocaust (una loteria) va fundar l'estat d'Israel.

L'altra objectiu, el final, l'expectativa, tu mateix el defineixes i l'explicites: fugir i tornar amb l'avi.

Hi ha alguns errors però entenc que són de teclejat. Observo que a la primera frase hi ha uns guions curts quan correspondria utilitzar-ne de llargs.

Salutacions

Lluís

Dels dos objectius, el de crear interès i la necessitat de saber la continuació l'acompleixes del tot, encara que s'endevina la trama.

L'altre, el de descriure indirectament un personatge no l'acabo de trobar.

Estic d'acord amb l'home fosc en què caldria un espai en el canvi de paràgraf per tal que el lector pugui entendre que hi ha un canvi de temps/espai.

Salutacions.

Lluís

Ens presentes un personatge i de retruc la seva família. Els endevinem obsessius, violents, psicòpates... i amb un gran menyspreu per la vida humana. L'objectiu de descriure indirectament és acomplert del tot.

L'altre objectiu, crear expectatives, també amb l'última frase que indica que la Mei ling no estava tan morta com semblava.

Només trobo un punt a millorar a la frase "Abans de sortir de l'hamaca, decideix inclinar-s'hi una última vegada ..." Entenc que després de mirar de biaix a la Mei Ling es torna a estirar a l'hamaca... aquest inclinar-se pot confondre. Potser millor ajeure's, ajocar-se, estirar...

Salutacions

Lluís

Vull dir que comento el comentari de més avall, el de l'Anna. O els comentaris de tots els que fins ara han opinat: penso que un dels encerts d'un bon taller literari és que sorgeixin opinions diverses, visions i sensibilitats diferenciades. I en aquests comentaris es pot comprovar que, tot i els punts comuns, hi ha una gran varietat de percepcions que ens enriqueixen a tots.

I comentant l'Anna. Jo, personalment, fujo dels missatges, de les transcendències, d'una escriptura ideològica. Tot i això, penso que has trobat una explicació molt enginyosa a algunes metàfores. Feminista, per simplificar que ja sé que no és ben bé això. No sé si l'autora n'era conscient o ho va buscar, però queda clar que la teva interessant anàlisi no és ni forassenyada ni forçada.

No sé on vaig llegir que qualsevol text el composen a mitges l'autor i el lector. I que el que hi troba el lector forma part del text, encara que l'autor no pretengués incloure-ho conscientment.

A veure què opinen els companys que falten.

Calderer.