Cercador
Primer exercici. Tot té un preu. Esther Llombart.
Un relat de: Taller de narrativa–Està claríssim –comenta l’agent Clotet al seu company–, és el típic cas de la dona d’un polític ocupadíssim que, per avorriment, es busca un amant. Aquest s’acaba fent il·lusions i li demana que la relació vagi a més, però clar, ella està en una posició benestant que no canviarà per anar-se’n amb un qualsevol. Després de fer l’amor, ella l’avia amb despit, segurament perquè sap que el seu marit no trigarà a arribar. A ell li agafa un rampell d’aquells “o amb mi o sense mi” i la mata. Com el noi no és un professional, sinó un simple desgraciat enamorat i nerviós, deixa, sense pensar, tot de proves que l’incriminen.
–Cas tancat, perfecte! Tant de bo tots fossin així de senzills.
El Pau treballa, o més aviat treballava, de cambrer en un restaurant que darrerament s’ha posat de moda entre els executius i els alts càrrecs, el Tretze. Sempre tenen molta feina i poques hores lliures. Aquell quinze de juliol, però, el Pau se sentia molt afortunat. A mitja tarda havien anul·lat una taula de deu “importants”, que és com l’amo del local anomena a alguns clients. Quan hi ha moltes taules reservades per “importants”, el propietari s’atabala i aquell dia confina tots els treballadors. La cancel·lació d’aquell grup nombrós caigué com un regal del cel i a les set del vespre el Pau va poder marxar cap a casa. Mentre caminava sota un sol xafogós i mig ennuvolat, va trucar a la Mariona per comunicar-li la bona notícia i preguntar-li com ho tenia ella.
–Genial! El meu marit avui vindrà tard.
–Passo per casa a canviar-me i cap a les vuit em tens aquí.
Comentaris
-
comentari de taller[Ofensiu]Anna Melgar Samper | 21-05-2017
El text té bon ritme i es fa lleuger de llegir perquè està ben puntuat i la relació entre la informació que dónes i el nombre de paraules que utilitzes per transmetre-la és molt bona (ens vas oferint nova informació cada poc temps). Per mi és això el que fa que enganxi o que el lector no vulgui deixar de llegir-lo.
Suposo que el personatge que descrius de manera indirecta és l'amant. Crec que és de qui més coses podem saber-ne a través del teu text. És un noi jove, que treballa en un restaurant freqüentat per executius (per tant, simpàtic, que sap tractar amb la gent i de bon veure), innocent, enamoradís... i, segurament, sense antecedents penals. El jove no té pinta de criminal i la Mariona sembla(va) molt llesta.
El que no em quadra és com la policia pot saber que les restes de semen són les de la persona que es deixa la cartera. No hi entenc en criminologia però diria que per incriminar algú de ser el propietari d'unes restes biològiques cal una altra mostra de restes biològiques del sospitós, no la cartera. Potser cal llegir la continuació per acabar d'entendre el que ha passat...
Salutacions i fins la pròxima,
Anna -
Objectius[Ofensiu]Taller de narrativa | 21-05-2017
Dels dos objectius, el de crear interès i la necessitat de saber la continuació l'acompleixes del tot, encara que s'endevina la trama.
L'altre, el de descriure indirectament un personatge no l'acabo de trobar.
Estic d'acord amb l'home fosc en què caldria un espai en el canvi de paràgraf per tal que el lector pugui entendre que hi ha un canvi de temps/espai.
Salutacions.
Lluís -
Comentari de taller[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 21-05-2017
Deia l'exercici que ens calia descriure un personatge i crear expectatives de continuïtat en el relat.
I aquí ens descrius a un xicot en excés confiat, que potser va una mica sobrat i que si seguim correctament l'el·lipsi narrativa, el marit l'enxampa per casualitats de la vida i se'ls deu carregar a tots dos, o com a mínim al noi el segresta. Cosa que fa pensar que tot l'exercici de la policia, que ho tenia tan senzill, els caurà pel terra en trobar el cadàver del noi, que de ben segur sortirà més tard que d'hora, si no l'han tirat a un pou de calç viva. Teixint aquestes hipòtesis, diria que en aquest sentit sí que crees expectatives de continuïtat i te n'has sortit, tot i que pels pèls. Sota la meva observació lectora d'avui, està clar. Demà igual ho veig tot diferent.
Diria que el canvi temporal l'hauries de treballar una mica o bé deixar un espai en blanc com una manera de fer-ho entendre millor al lector que anem enrere en el temps, ja que a la primera lectura enganya i confon, però a la segona, o la tercera lectura, ja veus per on vas, fas un flaix back temporal.
Fora d'això, l'estil narratiu és clar i sense complicacions, fora del salt temporal, que és un tema visual, més que no pas literari. Una aposta que cal revisar però que amb poc pot tenir força interès, i amb més informació que seria el final de la resta de la història.
Ferran
l´Autor
27 Relats
76 Comentaris
32402 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
TALLER DE NARRATIVAVoleu participar en una nova iniciativa? Teniu ganes de progressar en la tècnica de l’escriptura? Voldríeu conèixer els vostres punts febles com escriptors? Esteu disposats a criticar amb sinceritat i sentit i a rebre les crítiques amb humilitat? Aspireu a lliurar-vos dels empipadors errors ortogràfics i sintàctics? Us sembla que no avanceu? Necessiteu impuls i motivació per continuar escrivint o per tornar a escriure? Voleu llegir amb criteri i aprenent del que llegiu? Disfruteu escrivint però us sentiu sols i voleu compartir esforços i interessos?
Aquí teniu la nostra proposta :
Un taller que pretèn abastar tres aspectes de la literatura: llegir, escriure, comentar.
Un exercici cada 15-20 dies en tres fases: llegir-aprendre, escriure, comentar.
Primera fase: tots els participants ens llegim el mateix text (d'un autor bo, reconegut o interessant) i el comentem, discutim, aprenem. Posem 3-5 dies. A partir d'aquest text l'organitzador proposarà un tema.
Segona fase: escrivim un relat segons el tema marcat. En un termini de 7-10 dies.
Tercera fase: comentem els nostres relats. 3-5 dies. Un comentari intel·ligent, sincer i útil. I ben redactat. Aquesta seria, doncs, una part més de l'exercici.
L’essència d’aquests exercicis seria treballar la redacció, l'estil, el lèxic, la gramàtica, l'estructura, la trama… i deixar en un segon pla la història o l’argument. En resum, centrar-nos en la tècnica ja que les històries són les que cadascú necessita, li agraden o vol contar. I res de paraules prohibides o obligades.
Qui participi en cada exercici es compromet a fer una crítica intel·ligent, amb sentit, sincera i útil a dos o tres companys. O a tots si som poca gent.
Una d’aquestes critiques vindrà donada per sorteig, les altres las podrà escollir lliurement cadascú. I, és clar, es podran fer més critiques si ve de gust o es té temps.
Hi haurà un ORGANITZADOR que proposarà el text inicial i el tema de cada exercici d'escriptura i també organitzarà el sorteig dels comentaris/crítiques obligatoris. Anirà canviant, segons decidim entre tots.
Si voleu es podrà escollir un guanyador per cada tema que escolliria l'ORGANITZADOR o bé tots per votació. Pensem-ho, però, ja que l'essència de la idea és la d'un taller d'escriptura, no la d'un concurs.
Es penjaran exercicis i crítiques, aquí amb aquest nick de “Taller de narrativa”.
Si la cosa funciona, hi ha participació i interès es podria plantejar editar alguns dels textos, crítiques, comentaris... en un bubok o similar. Per a això escollliríem entre els participants un EDITOR que tingués experiència en el tema.
En principi pensem en un grup d'uns vuit participants que es comprometin a mantenir la continuïtat durant els propers mesos, fins a l'agost.
Si esteu interessats us podeu adreçar al primer organitzador:
lluisjulian58@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Infart
- Procés de contradicció suficient MANUEL DE PEDROLO 1976(2016)
- Dissecció del recull de contes
- Guerra i Pau
- EL PARC. VERSIÓ MILLORADA.
- El parc
- Exercici 3. Una descripció.El paisatge i el temps.
- El petó. Anna
- Dubtes - Esther Llombart
- Exercici 2 Josep Casals
- Un viatger de debò
- Les formigues
- 2on exercici - Qui Tacet (Galzeran-homefosc)
- LA LLISTA. Calderer.
- Segona part. Tot té un preu. Esther Llombart