Primer exercici. Tot té un preu. Esther Llombart.

El text té bon ritme i es fa lleuger de llegir perquè està ben puntuat i la relació entre la informació que dónes i el nombre de paraules que utilitzes per transmetre-la és molt bona (ens vas oferint nova informació cada poc temps). Per mi és això el que fa que enganxi o que el lector no vulgui deixar de llegir-lo.

Suposo que el personatge que descrius de manera indirecta és l'amant. Crec que és de qui més coses podem saber-ne a través del teu text. És un noi jove, que treballa en un restaurant freqüentat per executius (per tant, simpàtic, que sap tractar amb la gent i de bon veure), innocent, enamoradís... i, segurament, sense antecedents penals. El jove no té pinta de criminal i la Mariona sembla(va) molt llesta.

El que no em quadra és com la policia pot saber que les restes de semen són les de la persona que es deixa la cartera. No hi entenc en criminologia però diria que per incriminar algú de ser el propietari d'unes restes biològiques cal una altra mostra de restes biològiques del sospitós, no la cartera. Potser cal llegir la continuació per acabar d'entendre el que ha passat...

Salutacions i fins la pròxima,

Anna

Dels dos objectius, el de crear interès i la necessitat de saber la continuació l'acompleixes del tot, encara que s'endevina la trama.

L'altre, el de descriure indirectament un personatge no l'acabo de trobar.

Estic d'acord amb l'home fosc en què caldria un espai en el canvi de paràgraf per tal que el lector pugui entendre que hi ha un canvi de temps/espai.

Salutacions.

Lluís

Deia l'exercici que ens calia descriure un personatge i crear expectatives de continuïtat en el relat.

I aquí ens descrius a un xicot en excés confiat, que potser va una mica sobrat i que si seguim correctament l'el·lipsi narrativa, el marit l'enxampa per casualitats de la vida i se'ls deu carregar a tots dos, o com a mínim al noi el segresta. Cosa que fa pensar que tot l'exercici de la policia, que ho tenia tan senzill, els caurà pel terra en trobar el cadàver del noi, que de ben segur sortirà més tard que d'hora, si no l'han tirat a un pou de calç viva. Teixint aquestes hipòtesis, diria que en aquest sentit sí que crees expectatives de continuïtat i te n'has sortit, tot i que pels pèls. Sota la meva observació lectora d'avui, està clar. Demà igual ho veig tot diferent.

Diria que el canvi temporal l'hauries de treballar una mica o bé deixar un espai en blanc com una manera de fer-ho entendre millor al lector que anem enrere en el temps, ja que a la primera lectura enganya i confon, però a la segona, o la tercera lectura, ja veus per on vas, fas un flaix back temporal.

Fora d'això, l'estil narratiu és clar i sense complicacions, fora del salt temporal, que és un tema visual, més que no pas literari. Una aposta que cal revisar però que amb poc pot tenir força interès, i amb més informació que seria el final de la resta de la història.


Ferran