molt emotiu, expresa sentiments propis d'una persona gran els comprec i comparteixo, soc vella tins 82 anys.

Moltes gràcies per la teva invitació a formar part de Linkedin. No hi entenc res. Rosa Vila

En tinc un de vers, penjat fa ja temps, titulat A mon pare als seus 93 anys, potser t'agradi llegirlo.

Aquest sentiment que expresses en aquesta poesia també el sento jo i diria que el tenen molta gent de cor. Quan penses amb els que ja no hi son i que ells per tu t’ho han donat tot, tens recança i a voltes remordiments per no haver correspost amb la mateixa mesura i ells fins i tot et disculpaven , dient ─ te tantes feines que l’impedeixen!!!
Felicitats

per repetir teres cops el quasi igual comentari. Apa adèu

Els teus relats son tots bons,.En aquest escrius i descrius molt bé i sense sentimentalismes la decisió d'un jove emigran que busca millorar la seva vida i la dels seus. A la meva infantesa també emigraven els catallans i treballaven dur i sentien la pena del allunyament dels seus estimats familiars. Felicitats. La lectura m'ha fet emocionar.

Els teus relats son tots bons,.En aquest escrius i descrius molt bé i sense sentimentalismes la decisió d'un jove emigran que busca millorar la seva vida i la dels seus. A la meva infantesa també emigraven els catallans i treballaven dur i sentien la pena del allunyament dels seus estimats familiars. Felicitats. La lectura m'ha fet emocionar.

els teus relats son tots bons, escrius i descrius molt bé i sense sentimentalismes la decisió d'un jove emigran que busca millorar la seva vida i la dels seus. A la meva infantesa també emigraven els catallans i treballaven dur i sentien la pena del allunyament dels seus estimats familiars. Felicitats. La lectura m'ha fet emocionar.

És una realitat, quants manetes hi ha que de cop i volta volen fer quelcom i no en saben gens i aixi els surt!!!. Una història molt simpàtica.Felicitats.

Tots els d'una certa edat ho hem viscut,a mi em deien Hable ud. en cristiano. i vaig estudiar amb castellà i cap trauma ni cap probleme de cervell sinó al contrari més llengues millor cervell. Només va ser per mi un problema quan" por catalina" em va tocar ensenyar el català als meus alumnes i la meva feina va ser aprendre a no fer faltes!!! i encara en en faig.
Visca Catalunya Lliure!!!

De tot el que s'escriu a Relats en Català, els teus escrits sobre llocs, fets i detalls de la nostra Terra Catalana és el més interessant i el millor que és pot llegir.

Hola, la teva denuncia és el hi ha i així estem. Penso que hi ha molts lladres de “guante blanco” arreu i que son els culpables de la crisi, aquests no van a presó i si hi arriben a entrar de tornar lo robat res de res.
Aviam et voldria demanar un favor a l’any 2010 et vaig enviar un conte de Nadal titulat “Un Nadal irrepetible” amb una fotografia del neu fill, no se que ha passat, l’he eliminat per equivocació?, no sé, la qüestió és que l’he perdut i voldria recuperar-lo, em pots ajudar? Gràcies
Et felicito per els teus relats molt interessants dels llocs geogràfics.

Aquest relat és un cant a la vida.
Pots estar trist i desesperat però sempre una flor et darà el seu perfun, el sol t'escalfarà, les estrelles il-luminarant la nit, sentiràs el cant d'un ocel... i tantes coses més trobaràs si la depressió no et deixa a cegues .
l

Em sembla una trista realitat, hi varen haver masses morts i venjançes durant molts anys desprès del 39.
Tinguem fe, la nostra llengua no morirà mai.
Jo confio amb la gent jove, que n'hi han i molts que estimen la nostra terra i agafaran el testimoni.
Visca Catalunya!

que contenta deu sentir-se aquesta besavia , que entranyable que un jove com tu l' interessi remenar la capsa dels records d'una iaia vella. Potser és un relat de fantasia, no real , no importa, el fons del teu cor és sensible i amorós. Gràcies bonic i endavant, continua escrivint.