Pocapoc

2 Relats, 8 Comentaris
138 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de Pocapoc

  • Bateig rural

    Pocapoc - 28-10-2021 - 67 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Com que no només interactuem amb la vida mitjançant la vista, he volgut escriure un text amb d'altres sentits. Bé, és un exercici típic de les classes d'escriptura creativa, com ja sabeu. I una manera, almenys per mi, de sortir de la meva àrea de confort (encara que sigui fent prosa poètica d més

  • Afganistan 2036

    Pocapoc - 26-10-2021 - 71 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Necessitava parlar sobre la impotència que sento davant la guerra i de l'odi cap a les dones, això sí, amb una mica d'esperança. més

Últims comentaris de l'autor

  • Pocapoc | 29-10-2021

    Toques un tema que m'apassiona: escriure per crear i també escriure per necessitat. Però escriure requereix temps i esforç i sovint també necessitem reposar i agafar forces. Però si és una necessitat, sempre hi acabarem tornant,

  • Pocapoc | 29-10-2021

    Sí, és una anècdota neorural (la paraula neorural no apareix al DIEC, sinó l'hauria posada al títol). Poble o ciutat és un debat clàssic de la literatura i crec que ara, per la pandemia, també ha sorgit a la societat.

  • Pocapoc | 28-10-2021

    És un text poètic i complexe, moltes paraules no les havia sentides mai, tot i que em penso que puc entendre-les dins del context. La sensació que m'ha quedat és de pèrdua inevitable, perdem coses sense tenir-ne cap culpa, perdem amistats, salut, vida, il·lusió, però no sé si és això el què volies expressar.

  • Pocapoc | 28-10-2021

    Gràcies pel comentari. Sí, és això, m'agradaria pensar que la cultura té certa força per contribuir a un món sense abusos, però "m'agradaria pensar-ho", no és el mateix que "penso". L'experiència no hi ajuda.

  • Pocapoc | 27-10-2021 | Valoració: 10

    Una vida orgullosa i pedant que fa el que vol amb totes i tots nosaltres i ja podem queixar-nos, ja... que mai no afluixa. Sort que tot passa i que tenim moments de felicitat.
    A banda de la reflexió, m'han agradat molts aquests pètals d'ocells, bellesa animal i vegetal en una sola imatge.

  • Pocapoc | 27-10-2021

    Moltes gràcies, Atlantis. Sí, 2036... tant de bo el relat s'allunyi molt de la realitat futura dels milers de dones i homes que estan patint aquesta dictadura del terror amb el vistiplau de la resta de països.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: