Afganistan 2036

Un relat de: Pocapoc
- N’hi ha quaranta-cinc. Quaranta-cinc bales que has de fer servir.
- No en seré capaç, diu la dona jove mentre s’empassa la meitat del te. S’aixeca de la cadira, s’apropa a la finestra i respira a fons. No veu res; l’oïda, en canvi, sempre observa. Una forta explosió provinent del mercat li provoca un calfred. Fa un pas enrere.
- Aquesta ha caigut a prop- diu la dona vella, sense apartar la vista del què està fent.
- Mai prou a prop.
- Quan va morir el meu marit…
- Deus voler dir quan el van matar.
- Pensava que no me’n podria refer mai. Però el temps passa i un matí va començar a ploure, quatre gotes primer, després un bon xàfec, i després el vent van assecar els camps i vaig sentir aquella olor de terra mullada. Et juro que llavors vaig donar gràcies que la bomba hagués explotat prou lluny.
La dona jove es deixa caure damunt la cadira i remena el líquid negre. Li agrada sentir el clic-clic que fa la cullera de metall quan colpeja el vidre.
- Mare de Déu senyor! – diu la dona vella tot bellugant els braços - Afanya’t, posa alguna cosa mullada a la finestra perquè no entri el fum al menjador!
Corre cap a la cuina a buscar un drap. Tant de bo pogués fer desaparèixer els forats de les orelles perquè el silenci de fora l’eixorda.
La dona vella li acosta el llibre de gramàtica
-Comencem per la primera bala. La primera lletra de l’alfabet és l’Alep i s’escriu d'aquesta manera.

Comentaris

  • Gràcies, Capficada[Ofensiu]
    Pocapoc | 28-10-2021

    Gràcies pel comentari. Sí, és això, m'agradaria pensar que la cultura té certa força per contribuir a un món sense abusos, però "m'agradaria pensar-ho", no és el mateix que "penso". L'experiència no hi ajuda.

  • capficada | 28-10-2021 | Valoració: 9

    Era Celaya el de "La poesia es un arma cargada de futuro"? Dones ensenyant a llegir unes altres d'amagat. És molt interessant com comences i acabes el relat i els petits detalls que descrius li donen profunditat al relat. Abordes el tema des de la cultura i la resistència amb en un rerefons futurista. Afganistan fa mal.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Pocapoc | 27-10-2021

    Moltes gràcies, Atlantis. Sí, 2036... tant de bo el relat s'allunyi molt de la realitat futura dels milers de dones i homes que estan patint aquesta dictadura del terror amb el vistiplau de la resta de països.

  • Un retall[Ofensiu]
    Atlantis | 26-10-2021

    M'ha agradat molt. és com un retall d'una realitat, una escena domèstica d'un temps (2036, encara?) i un país que tenim al menjador de casa i el pensem tan lluny.

    Bravo pel relat!!!