Cinema dels 80

Cada divendres frissava per anar al videoclub del poble i, com qui no vol la cosa, creuar quatre paraules amb en Mateu, el fill universitari del meu mestre de mecanografia. Alt, eixut i desmanegat, en Mateu era un expert en pel·lícules de terror. Se les coneixia totes, des de clàssics com La matança de Texas fins a més modernes com Chucky , el ninot diabòlic. Tot i que en ens portàvem bastants anys de diferència, m'hauria convertit en la seva Tifanny, si m’ho hagués demanat.
En Mateu tenia una germana de la meva edat que es deia Georgina. Era una noia senzilla que jugava a les gomes, treia bones notes i que era més avorrida que un plat de bledes. Però també era innocent i accessible, així que vaig procurar fer-me amiga seva.
Un divendres, sortint d'escola, en Mateu va encalçar-nos amb la seva moto Rieju MR80.
-Eh, "canijas", on aneu?
- Tio, deixa'ns -va dir la Georgina.
- Voleu veure una pel·li de por pel meu aniversari?
Vaig girar-me cap a la Georgina i vaig suplicar-li.
- Buf, quin pal... Quina pel·li?
- Quedem a les nou del vespre a la cruïlla de Lloret!
La C-63 és tant perillosa que els vidrerencs encara avui l'anomenen la carretera de la mort. Diuen que no hi ha cap veí que no tingui un familiar o un amic que no hi hagi perdut la vida. Aquella nit, com tantes altres, hi havia boira.
- Ajudeu-me amb això, "canijas"- va dir en Mateu mentre desembolicava un embalum que duia al portaequipatge de la moto.
- M'has agafat la Rosaura?
- Bah, no fotis que encara hi jugues?
- Clar que no. Tu si?
- És terrorífica, tia.
Entre rialles, vam ajudar a col·locar la nina Rosaura al lloc del copilot i ens vam apartar cap al voral.
En Mateu va assenyalar-nos un camí de terra que desembocava a la C-63.
- "Canijas", d'aquí cinc minuts mireu cap allà. De seguida torno.
Després va baixar la visera del casc, va donar gas i va conduir cap a la sortida del poble.
La nina Rosaura va precipitar-se de la moto i va anar a raure al mig de l’asfalt just quan el tràiler sortia de la corba. La fressa dels frens i de la botzina van atordir-me i vaig tapar-me els ulls amb les mans. La Georgina va cridar quan el camió va encastar-se amb el cotxe que circulava pel carril contrari.
-Que fort ties! La Rosaura ha sobreviscut! - cridava en Mateu des de l’altra banda de la carretera. Havia recollit la nina del terra i li movia el braç com si ens estigués saludant.