Vidres

Volia fer-te un bon comentari, però aquest relat poètic em supera. És màgic, i fas servir paraules pot utilitzades, cosa bona, però que em descol·loquen a tort i a dret. No sé si entenc tot allò que vols dir-nos, és summament poètic i potser em cal trobar les imatges que em suggereix el teu relat. I la veritat, jo veig un taller del vidre, i que l’operari, després d’ajuntar sosa i sorra, i amassar-lo, el fica en el forn amb el bufador l’infla. Després, en un descuit, o no sé què passa en realitat, li cau i es trenca, i l’operari es fon amb el vidre… bé, és molt simbòlic tot plegat.

Llegint el teu relat m’adono que jo no soc escriptor, sols un petit bufador d’històries que se’m trenquen en els dits. Bona la teva lectura del meu relat; i gràcies per la teva visita. Miraré això que em dius, però els meus intents narratius són poc treballats. I com sembla que està clar sóc un crític ferotge, cosa que em porta a tenir alguns amics no desitjats, però no cal patir, com bé dius i has vist, tot és part d’un joc, no arribarà la sang al riu. De fet, ens en riem una mica, tot plegat. (O aquesta és la meva intenció, no sé els altres si fan broma, o són així de poca-soltes)

Una abraçada.

Fidel

És un text poètic i complexe, moltes paraules no les havia sentides mai, tot i que em penso que puc entendre-les dins del context. La sensació que m'ha quedat és de pèrdua inevitable, perdem coses sense tenir-ne cap culpa, perdem amistats, salut, vida, il·lusió, però no sé si és això el què volies expressar.

Un text poètic ...convertir-te en vidre? ben escrit però em falta alguna cosa més per la total comprensió.