Vidres

Un relat de: capficada
Feia cinc mesos que hi treballava. Sorpresa encara per la notícia, preparava la sorra i la sosa. Pastava amb les mans, pastava amb els ulls, amb el cap i amb les entranyes. Amorosia cadascuna de les partícules de quars que hi entreveia, i el cor s'escalfava tant que les flames feien implosió. Pastava de dia, pastava de nit. També pastava distreta.

Amb les cendres del salicorn, et vas liquar. Gelatinosa, inaprensible. Més endavant regallaries cuixes avall i faries riu les cames. Però ara t'insuflava vida. Bufava lentament, constant. El seu alè s'enfilava per l'argent i tu creixies ufana. T'inflaves incandescent mentre bategàveu juntes.

Va ser llavors quan, sense ensopegar, va caure. Un cataclisme va badar la terra. Fums sulfurosos li van rosegar la pell i la mirada. Les estreles i els seus habitants es van rebolcar desolats fonent-se amb tu, amb la teua saviesa i amb els mil esquerdissets de vidre en què t'has convertit i que li han tallat les mans, els ulls, el cap i les entranyes.

Comentaris

  • el vidre esquerdat[Ofensiu]
    Fidel Català | 10-11-2021

    Volia fer-te un bon comentari, però aquest relat poètic em supera. És màgic, i fas servir paraules pot utilitzades, cosa bona, però que em descol·loquen a tort i a dret. No sé si entenc tot allò que vols dir-nos, és summament poètic i potser em cal trobar les imatges que em suggereix el teu relat. I la veritat, jo veig un taller del vidre, i que l’operari, després d’ajuntar sosa i sorra, i amassar-lo, el fica en el forn amb el bufador l’infla. Després, en un descuit, o no sé què passa en realitat, li cau i es trenca, i l’operari es fon amb el vidre… bé, és molt simbòlic tot plegat.

    Llegint el teu relat m’adono que jo no soc escriptor, sols un petit bufador d’històries que se’m trenquen en els dits. Bona la teva lectura del meu relat; i gràcies per la teva visita. Miraré això que em dius, però els meus intents narratius són poc treballats. I com sembla que està clar sóc un crític ferotge, cosa que em porta a tenir alguns amics no desitjats, però no cal patir, com bé dius i has vist, tot és part d’un joc, no arribarà la sang al riu. De fet, ens en riem una mica, tot plegat. (O aquesta és la meva intenció, no sé els altres si fan broma, o són així de poca-soltes)

    Una abraçada.

    Fidel

  • complexe[Ofensiu]
    Pocapoc | 28-10-2021

    És un text poètic i complexe, moltes paraules no les havia sentides mai, tot i que em penso que puc entendre-les dins del context. La sensació que m'ha quedat és de pèrdua inevitable, perdem coses sense tenir-ne cap culpa, perdem amistats, salut, vida, il·lusió, però no sé si és això el què volies expressar.

  • poètic[Ofensiu]
    Atlantis | 23-10-2021

    Un text poètic ...convertir-te en vidre? ben escrit però em falta alguna cosa més per la total comprensió.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

capficada

4 Relats

13 Comentaris

663 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00