Vidres

Feia cinc mesos que hi treballava. Sorpresa encara per la notícia, preparava la sorra i la sosa. Pastava amb les mans, pastava amb els ulls, amb el cap i amb les entranyes. Amorosia cadascuna de les partícules de quars que hi entreveia, i el cor s'escalfava tant que les flames feien implosió. Pastava de dia, pastava de nit. També pastava distreta.

Amb les cendres del salicorn, et vas liquar. Gelatinosa, inaprensible. Més endavant regallaries cuixes avall i faries riu les cames. Però ara t'insuflava vida. Bufava lentament, constant. El seu alè s'enfilava per l'argent i tu creixies ufana. T'inflaves incandescent mentre bategàveu juntes.

Va ser llavors quan, sense ensopegar, va caure. Un cataclisme va badar la terra. Fums sulfurosos li van rosegar la pell i la mirada. Les estreles i els seus habitants es van rebolcar desolats fonent-se amb tu, amb la teua saviesa i amb els mil esquerdissets de vidre en què t'has convertit i que li han tallat les mans, els ulls, el cap i les entranyes.