Contenta de ser Tu... Defugint tots els tòpics socials, masclistes i religiosos. Tu amb la llibertat. Tu com a Persona nascuda Dona!
T'expliques molt bé.

Des del far una abraçada sense pressa...
onatge



http://onatges.blogspot.com.es/2016/03/nascuda-dona-i-per-sempre.html

Estimar no té sinònim...
Anar endavant no vol dir trepitjar.

Només es pot estimar a cor obert.
Viure no es anar ferint.

No siguis botxí de l'amor
malgrat que sigui per inconsciència.

Si quan l'eco parli de tu només du
ferides i cicatrius..., a la teva
ànima no hi podràs recitar amor.

onatge

No ploris per qui no estima
les teves llàgrimes, per qui
no besa la teva ànima...

De vegades els camins
abraçats a la cruïlla de la vida
esdevenen paral·lels...

cal anar endavant, la Lluna
donarà força i vida als
teus sembrats profunds...

No t'oblidis de VIURE!

onatge

De vegades sentim fred i dolor
i ens fa saber i sentir que vivim...

El clima que ens fa madurar és
l'interior, riem, plorem, somiem,
ens emocionem amb una flor,
cantem amb la solfa del silenci,

ens arriba l'eco d'un record,
la tristesa ens vesteix la nuesa de viure,

les il·lusions que estan en almívar
floriran, i Tu sentiràs que vius de veritat.

onatge

De vegades sentim fred i dolor
i ens fa saber i sentir que vivim...

El clima que ens fa madurar és
l'interior, riem, plorem, somiem,
ens emocionem amb una flor,
cantem amb la solfa del silenci,

ens arriba l'eco d'un record,
la tristesa ens vesteix la nuesa de viure,

les il·lusions que estan en almívar
floriran, i Tu sentiràs que vius de veritat.

onatge

La solitud també fa companyia, abraça, té caliu (o no...), i només és en la solitud que podem conèixer-nos. També és veritat que la solitud l'anem sembrant dia a dia...

(gràcies pel teu comentari. Finalment no acabaré el poema.)

Des del far una abraçada.
onatge

Potser viatges sense equipatge, però sempre t'acompanya el teu bagatge..., el silenci, el vent, els estels, i la cançó de la solitud...

Des del far nit bona.
onatge

Com a bon llunàtic (per vocació...) i enamorat de la lluna, m'encanta el teu poema.

Des del far nit bona.
onatge

Tendresa amb ullals... Deu ser la brisa de Mataró i l'oratge interior...

Des del far nit bona.
onatge

Vull dir si seguirà el diari després d'haver nascut...? Encara no ha dit res de la primera bufetada de la infermera... Molt ben realtat. M'has fet recordar abans de néixer...

Des del far nit bona.
onatge

a la vida sovint hem de deixar persones fora del nsotre camí, per motius dieversos. Sort que al vida sempre va endavant. I els sentiments ferits es recuperen sempre, només cal empeltar-hi noves il·lusions...

Des del far una abraçada.
onatge

Abans els avis deien que plorar és bo, les llàgrimes fertilitzen el cor. Però si el que diu el poema és veritat (que jo m'ho crec), aquestes llàgrimes han de ser molt dures davant de la frustració d'un desig...

Des del far una abraçada.
onatge

Va enveja el vol de llibertat del teu ocell...

Des del far una abraçada amb barretina.
onatge

Felicitat és la riquesa del cor de la Cris... En aquests moment hi ha moltes famílies que ho passen molt malament. I no veig cap polític que tingui el cor com la Cris, segueixen embuxacant-se... sense mirar a la cara a ningú, només als que els fan la gara-gara...
Cris que visquis aquests 15 molt intensament en companyia dels pares i dels avis, que de Nonna només n'hi ha una.

Des del far una abraçada amb barretina.
onatge

Sense tristesa no sabríem què és un somriure, ni l'alegria. La tristesa és un temps de maduració interior... Un almívar per la solitud. La tristesa llaura la nostra profunditat.

Des del far una abraçada amb barretina.
onatge