Si ets MARE...

Un relat de: onatge
Parir, no es ser Mare. Ser-ho, és un bressol de sentiments, estimar sense demanar res a canvi.

“Qui té Mare gran boca bada” Diu la dita. Hi ha una manera de ser Mare per a cada Dona que vol ser-ho... Estimar és acompanyar a caminar, no a dir quin camí s’ha de seguir.

L’amor de Mare és únic, no té sinònim. Qui no estima a la Mare no sabrà estimar a ningú, d’Ella ens ve la Vida i tot un temps de criança.

El sentiment de ser Mare no es pot comprar. El millor regal és la moixaina al cor, l’abraçada en vida, plorar davant del taüt o les cendres, no arribarà a l’ànima de la Mare.

Massa sovint hi ha qui oblida de qui ha nascut. Les coses per “un dia”, no m’agraden, el tresor és la convivència de cada dia, el cordó umbilical, que encara que es talli, queda la unió, l’abraçada sense promeses ni condicions.

Si tens MARE, estima-la, si guardes el seu Record, estima’l!

onatge

Comentaris

  • Amor de mare.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 16-05-2018 | Valoració: 10

    Tothom d'una manera o altra i en diferent intensitat estima a sa mare. Només aquell qui ha tingut una mare dolenta la repudia o odia, que és el pitjor que li pot passar a hom en aquesta vida. Hi ha homes heteros que fracassen en el matrimoni per que no troben en la parella escollida l'amor incondicional que han rebut de la mare. Els que som homos, inconcientment, el nostre amor resta ancorat, de per vida i més enllà de la mort, en la figura de la mare. Per això, els més bon fills, en general, som gais. Perquè no és pot estimar a dues dones alhora: muller i mare. Llevat que hom tingui clar, que ambdues menes d'amor, no tenen res a veure. La prova està en que quan una dona esdevé mare, el conjugue masculí passa a ésser el pare de la criatura. Perquè per una mare, un fill és "lo" primer en aquest món.

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

394199 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com