PÈTALS...

Un relat de: onatge
Tens un abril que
et floreix a la sang,
espines que mai no
s’han fet roses...,
un temps de poema
a la pell que et
recita a l’ànima,
combregues del record
d’una mirada, la
besada que et reviu,
la soledat abraça el silenci,
vas escrivint una solfa
de records, i quan et
canten de cos present
sents com l’amor et bressola.

Sempre hi ha un Drac,
unes vegades amb foc
altres sense, ara sovint
el Drac té un conveni
amb el senyor del castell.
Ara el seu foc ha de
ser constitucional...

De vegades encén
el seu foc fora de l’horari
del conveni. La tradició
té espines, també el teu
somriure en flor,
l’alegria que sembres cada dia.

Perfum d’abril, de roses,
de llibres, de sant...
Perfum de llegenda.
Només Tu saps quin
és el teu vint-i-tres d’abril.

Qui no té pètals de
rosa a l’ànima...?
Espines que el temps
ha fet d’enyorança.
La gramàtica de les
mirades, l’abecedari
dels somriures, som
tan humans que
l’emoció ens pot.

Per sort els sentiments
no tenen manual
d’instruccions, cal
llaurar i sembrar cada dia.
El record del primer
abril sempre ens floreix
jardí endins.

Omitse’t, no surt
als diccionaris, tampoc
no té sinònim...
Cada símbol té
les seves arrels.

De vegades una rosa
diu més que no
mil paraules,
però no pot néixer
d’un cor buit.

L’amor té Wi-Fi
de Tu a tu sense servidor...
Un t’estimo, és pluja
de vida, amor de profunditat,
el fruit compartit, la nit
de totes les Llunes,
el pa dels sentiments,
és la voluntat de dues
mirades envers el
mateix horitzó.

La Noia s’ha tret
les sabates de cristall
i camina tocant de
peus a terra, el Noi
ni amb corona ni sense.

De persona a persona.
Que hi hagi una Rosa
per a cada cor que batega.
Que els bons sentiments
siguin el llibre de cada dia...

Sant JORDI
abril 2015
onatge

Comentaris

  • AMB MÉS DE 4 ANYS DE RETARD[Ofensiu]
    rober | 17-11-2019 | Valoració: 10

    Amb retard, però, l'he descobert ara. És el que tenen les lletres són atemporals, no com nosaltres, pobres immortals. És preciós, traspua l'amor realista, gens idealitzat, moltes gràcies.

  • Gran homenatge![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-04-2015 | Valoració: 10

    Sant Jordi pot estar content amb aquest poema. Fins i tot, el drac farà un somriure de dents blanques. La rosa s'obrirà ràpidament, perquè encara està tancada. I la princesa s'envermellirà en rebre la flor més floral de totes. Un meravellós poema, una forta abraçada!

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

393913 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com