Cercador
Diari d’un fetus
Un relat de: Carles Ferran- Compartir:
(...)
És tan agradable estar submergit així, en ingravidesa... Els sons arriben esmorteïts, tamisats per la bombolla líquida que m’envolta i les parets que m’abracen. És un lloc càlid i agradable, i em sento protegit.
(...)
Sento els batecs del cor de la mare: duum-dup, duum-dup. Quina tranquil•litat em donen!... De vegades augmenten sobtadament de freqüència; abans em neguitejaven, però ara he après que no passa res, és un esforç que ha fet, o una emoció, o l’argument d’una pel•lícula, i em relaxo.
(...)
La mare canta.!... Sento la seva veu, mentre gira i es desplaça d’un costat a l’altre. Està contenta. Li faig saber que jo també, donant-li uns copets al ventre. Ella se’l abraça.
(...)
Em desperten unes percussions seguides, rítmiques. Tot vibra amb les sacsejades. La mare gemega i xiscla. Què li fan, a la mare?. Ara s’han aturat, estremint-se amb un darrer xiscle. Ha durat una bona estona, però ara el batec ja és normal, i sento unes mans que no són les de ella acaronant-li el ventre.
(...)
Escolto la veu de la mare, em parla molt sovint. Moltes vegades s’agafa la panxa com si em volgués prémer les galtes. Té una veu dolça, harmoniosa, em fa un efecte sedant que em bressola. Ja tinc ganes de veure-la.
(...)
Estic creixent, aviat no em podré moure. Em poso cap per avall, així estic més còmode.
(...)
Sota el meu cap sento com es fa espai, com si s’obrís quelcom. Hi encaixo el cap.
(...)
Què són aquestes empentes que m’estrenyen, m’oprimeixen, m’ofeguen!!!... S’ha obert un túnel i em forcen perquè passi. Però si no hi cabo!. Hi ha llum al final. Tinc por, deixeu-me, em fa mal!. Segueixen empenyent, la mare crida, avanço... Surto!. Tanco els ulls, hi ha molta llum. Fa molt fred. Què em passa?. M’ofego, tinc molta por, ploro!. Ploro, i l’aire inunda els pulmons. Així que era això!.
(...)
En sortir, m’ha recollit un home amb un davantal blanc, que em lliura a una dona de blau que m’eixuga i m’embolcalla. Ja no ploro. Podré veure la mare!.
(...)
M’ha agafat una dona de blanc amb una mena d’ales al cap. Passem per una sala plena de nadons com jo, però no s’atura. Em porta a una sala apart, desfà l’embolcall, m’explora, i em torna a tapar. Ara em duran a la mare.
(...)
Perquè triguen tant?. Ha passat el senyor de blanc i una altre vegada la senyora de les ales al cap. Parlen. Estaré malalt?. Tinc ganes de veure la mare!.
(...)
Sento un crit esfereïdor. Semblava de la mare, però no, ella està feliç, aviat ens trobarem. Aquí a fora tot s’escolta d’una altre manera, no tinc la bombolla de líquid. M’he confós.
(...)
Per fi, la senyora de les ales al cap m’ha posat un vestit i uns peücs!. Fins i tot m’ha pentinat amb colònia. Ara si, em duran a la mare!
(...)
Em porten a la mare!. M’agafa!. Em parla!. Em parla?... Aquesta no és la veu de la mare. Ni aquests batecs. Qui és aquesta dona?. On és la meva mare??. Si us plau, porteu-me amb la meva mare!!!.
Comentaris
-
El mateix tema[Ofensiu]Mena Guiga | 29-04-2012
que jo he usat avui arrel d'un dinar amb els meus pares i família a un restaurant típic que sovintegem. Em donaven idees i una era aquesta: la de les criatures que es deia als pares que havien nascut mortes i ni els les ensenyaven. Tot el dolor. I uns guanys a partir d'una venda. I uns pares benestants servits.
Ara, sortosament, hi ha l'adopció nacional i internacional. Tot i això, encara es segresten criatures i aquells fets estan a l'ordre del dia. Per no parlar del tràfic d'òrgans...
Gràcies pel comentari. Escriure m'omple molt, ja sigui amb bogeria, amb sentiment (que la bogeria no exclou), amb efervescència o amb picardia que alguns forumaires ja critiquen.
Què hi farem! Entomar i acceptar si tenen raó (no m'agenollaré pas) i mai ressignació, sinònim de mort.
-
Diuen[Ofensiu]Nonna_Carme | 28-02-2012 | Valoració: 10
que el moment de néixer, és un del més "estressants" de la vida que comença.
El tema molt ben portat i molt ben descrites les diferents etapes d'abans de nèixer.
Quin desengany el del nadó i no parlem del de la mare.
He llegit els teus niporeptes i són molt bons.
Salutacions, Carles ! -
Ficció real[Ofensiu]magalo | 22-01-2012
Gràcies al teu comentari he vingut a parar al diari d'un fetus i fer el viatje que fa ell a través del uter de la mare. M'he sentit com si fós el nou nat i m'ha impactat quan un cop he arribat a aquest món, m'havien cambiat la mare. M'ha quedat una mala sensació com quan despertes d'un mal son. Malauradament a vegades això no ha sigut ficció.
petonassos a les acaballes de Diumenge
Marta -
Seguirà...?[Ofensiu]onatge | 15-01-2012 | Valoració: 10
Vull dir si seguirà el diari després d'haver nascut...? Encara no ha dit res de la primera bufetada de la infermera... Molt ben realtat. M'has fet recordar abans de néixer...
Des del far nit bona.
onatge -
Original,[Ofensiu]free sound | 15-01-2012 | Valoració: 10
creatiu, vist des d'un altre punt de vista...
Posar-se a la pell de l'altre...
Els pensaments de l'altre...
I l'emoció de trobar-se amb la mare!!
M'agrada. -
Aclariment[Ofensiu]rautortor | 15-01-2012
Renyar-te, volia dir.
Per això, mai no renyiria amb tu. Ja ho saps.
Raül -
On és el meu fill?[Ofensiu]rautortor | 15-01-2012
La desesperació del nadó segur que es confon amb el xiscle d'amargura de la pobra i desesperada mare.
Als que hem perdut algun fill tot just nàixer, en llegir aquest poema -tan actual per desgràcia-, se'ns fa un nus a l'ànima i ens omple d'inquietud.
Neix, el veus a la incubadora, tan bonic i tan tendre, i quan tornes al cap d'una hora escassa, el ginecòleg et diu que ha tingut un problema respiratori sever -cosa molt probable en un prematur i amb els mitjans hospitalaris dels anys setanta pero...- i que, si li serveix de consol, l'hem batejat in articulo mortis, com et quedes?
No sé si donar-te les gràcies per recordar-m'ho o renyir-te.
Amb tot, et felicito sincerament per un relat tan ben escrit i tan contundent alhora -com tu sols fer i molt bé.
Raül -
EXCEL.LENT[Ofensiu]Jaumedelleida | 13-01-2012 | Valoració: 10
Excel·lent és només el primer dels adjectius que mereix aquest relat: Preciós, Ben escrit, Original, Tendre, Sensible, Perfecte vaja!. Enhorabona una vegada més
-
Ben parit[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 12-01-2012 | Valoració: 10
Caram, quin relat més original, més ben parit! Protagonisme d'un fetus, dins i fora la mare... o no. M'ha semblat genial, m'ha semblat que el fetus era jo, m'has fet reviure l'olor de l'hospital, m'has fet reviure llegint. Una abraçada.
Aleix
-
boníssim[Ofensiu]Urepel | 12-01-2012 | Valoració: 10
Genial des de l'úter fins que veu la llum. Primer amb paraules càlides que embolcallen, que bressolen. M'hi has posat a dins! Llavors el moment natural d'eclosió, i el final: apoteòsic. Molt i molt bo, de debò! No puc dir res més: s'ha de llegir.
Valoració mitja: 10
l´Autor
34 Relats
394 Comentaris
51925 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88
Biografia:
Carles Fernández Serra (Barcelona, 1948). Llicenciat en Medicina. Especialista en Cirurgia Plàstica. Poeta i músic per vocació. Resident a Reus, Lleida i de nou a Barcelona. Gran part dels meus poemes acaben sent cançons.
Desitjo i agraeixo que em valoreu, però no em cal que em puntueu. Simplement, deixeu-me un comentari, bo o dolent. Això em fa millorar.
Si voleu escoltar cançons meves i del Raül Torrent (Rautortor), entre d'altres, aneu a Youtube Can64 Cantordelleida
Podeu saber més de mi a option=com_content&view=article&id=52&Itemid=222>Carles Ferran
Per si voleu contactar: fernandezserra@gmail.com
El dibuix és del genial Quino. L’aquarel•la meva.
Últims relats de l'autor
- La infància d’en N’Boo
- A vida o mort
- Un cop de sort
- M’hauré d’acostumar a la teva absència.
- Ràtzia
- Setembre
- Agost
- Hi ha vida intel•ligent, allà a fora.
- Depredadors
- Sota les pancartes (somni utòpic d’una migdiada de tardor).
- La juguesca.
- Sr. Jutge, vull que tanqui Relats en Català
- Cunyades
- Tenen vida les aranyes durant la vida?
- La taca vermella