Cercador
Des de l'ANIMA...
Un relat de: onatge- Compartir:
Des de l’Ànima...
Princesa, Príncep i Drac,
això sí que és un trio...
La rosa amb pètals i
espines oberta a la Vida!
L’abril bressola llibres.
Estimar sempre,
(sempre que es pugui),
fer-ho i dir-ho de cor.
Donar gràcies de viure,
de compartir, del caliu
del Sol, de la força
profunda de la Lluna.
Sant Jordi i el Drac
ens conviden a viure,
estimar i recitar
el poema que anem
escrivint des de l’ànima.
Abril és un esclat
de llum i sentiments,
d’alegria i felicitat.
Cap decret ni cap llei
podrà enterrar la Nostra
Diada, la portem a
l’ADN, a l’ànima, al Cor!
Sempre hi ha una
rosa que abraça la
solitud, conversa amb
el silenci, és la moixaina
compartida amb la
persona estimada.
Roses i espines com
el tango de la Vida!
Si estimes no diguis:
Jo també. Estima!
Som les roses que recordem,
les que hem regalat,
la tendresa que les abraça.
Somriu amb l’ànima
tot el teu ésser és Vida
i màgia, concert de
sentiments, la coral
que canta a l’Amor.
El Sol de sant Jordi
dibuixa ombres, però
són ombres de Llum,
de plenitud, de compartir
l’abraçada que ens
neix des del cor.
La rosa d’avui té
pètals de passió.
Les espines també
tenen il·lusió.
Si no estimes, no vius.
Estimar és la gran
riquesa de donar i compartir,
el gran tresor de Viure.
No podem ni volem
renegar de la
saba de les arrels...,
de la tradició volguda.
Que tinguem sempre una Rosa
amb pètals de tendresa
i un llibre com a pa d’amistat
i aliment per a la ment,
que l’Amor ens faci donar de COR.
Diada St. Jordi
Abril 2016
onatge
Princesa, Príncep i Drac,
això sí que és un trio...
La rosa amb pètals i
espines oberta a la Vida!
L’abril bressola llibres.
Estimar sempre,
(sempre que es pugui),
fer-ho i dir-ho de cor.
Donar gràcies de viure,
de compartir, del caliu
del Sol, de la força
profunda de la Lluna.
Sant Jordi i el Drac
ens conviden a viure,
estimar i recitar
el poema que anem
escrivint des de l’ànima.
Abril és un esclat
de llum i sentiments,
d’alegria i felicitat.
Cap decret ni cap llei
podrà enterrar la Nostra
Diada, la portem a
l’ADN, a l’ànima, al Cor!
Sempre hi ha una
rosa que abraça la
solitud, conversa amb
el silenci, és la moixaina
compartida amb la
persona estimada.
Roses i espines com
el tango de la Vida!
Si estimes no diguis:
Jo també. Estima!
Som les roses que recordem,
les que hem regalat,
la tendresa que les abraça.
Somriu amb l’ànima
tot el teu ésser és Vida
i màgia, concert de
sentiments, la coral
que canta a l’Amor.
El Sol de sant Jordi
dibuixa ombres, però
són ombres de Llum,
de plenitud, de compartir
l’abraçada que ens
neix des del cor.
La rosa d’avui té
pètals de passió.
Les espines també
tenen il·lusió.
Si no estimes, no vius.
Estimar és la gran
riquesa de donar i compartir,
el gran tresor de Viure.
No podem ni volem
renegar de la
saba de les arrels...,
de la tradició volguda.
Que tinguem sempre una Rosa
amb pètals de tendresa
i un llibre com a pa d’amistat
i aliment per a la ment,
que l’Amor ens faci donar de COR.
Diada St. Jordi
Abril 2016
onatge
Comentaris
-
Optimisme i bons consells[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 06-05-2016 | Valoració: 9
Sant Jordi inspira els poetes a escriure els poemes més bells. De les teves lletres, trec optimisme i bons consells. És un bon poema. una mica llarg, s'hagués pogut concentrar una mica més, però un bon poema al cap i a la fi. Una abraçada.
-
Una rosa ben vermella[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 04-05-2016 | Valoració: 10
Felicitats per aquest poema tan vital! Has barrejat el cap i el cor amb exquisitesa. vull dir que has barrejat la il·lusió de la bellesa del dia de Sant Jordi amb una construcció poètica de primera. A vegades hi ha un excés d'il·lusió que pot matar el poema; en canvi, en aquest cas he vist una balança perfectament equilibrada. Visca Sant Jordi! Una abraçada.
Aleix
-
bonic[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 29-04-2016 | Valoració: 10
Uns versos tendres i bonics
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
393808 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com