Nostàlgia existencial

Un relat de: Elna Satorra
Les fulles dels arbres canvien de color
igual que els meus sentiments i el dolor,

però tot són estacions que venen i van
que ens deixen reflexionant.

Arriba l'hivern, i mentre els arbres és despullen
les emocions és belluguen,

potser per no sentir el fred
potser per no notar un calfred.

Desprès la primavera, i l'anhelat estiu
el meu objectiu: sentim viu.

Comentaris

  • FORA DE CONCURS[Ofensiu]

    Ens sap greu comunicar-te que el teu relat no compleix les bases per participar en el concurs de Conte Infantils ARC 2015.

    Si no era la teva intenció participar-hi, mireu de no clicar la tecla exclusiva per al concurs. Gràcies.

    Associació de Relataires

  • onatge | 29-06-2015

    De vegades sentim fred i dolor
    i ens fa saber i sentir que vivim...

    El clima que ens fa madurar és
    l'interior, riem, plorem, somiem,
    ens emocionem amb una flor,
    cantem amb la solfa del silenci,

    ens arriba l'eco d'un record,
    la tristesa ens vesteix la nuesa de viure,

    les il·lusions que estan en almívar
    floriran, i Tu sentiràs que vius de veritat.

    onatge

  • onatge | 29-06-2015

    De vegades sentim fred i dolor
    i ens fa saber i sentir que vivim...

    El clima que ens fa madurar és
    l'interior, riem, plorem, somiem,
    ens emocionem amb una flor,
    cantem amb la solfa del silenci,

    ens arriba l'eco d'un record,
    la tristesa ens vesteix la nuesa de viure,

    les il·lusions que estan en almívar
    floriran, i Tu sentiràs que vius de veritat.

    onatge

l´Autor

Foto de perfil de Elna Satorra

Elna Satorra

3 Relats

3 Comentaris

1663 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Si no m'equivoco des dels 17 anys que no escric n'hi relats n'hi poesia. Reconec que sempre m'ha agradat expressar els meus sentiments i emocions a través de l'escriptura i no només de forma autobiogràfica també faig volar la imaginació en algun relat.

Em trobo en un moment que m'apeteix reempendre aquest hàbit que tant encisa i alhora engresca.

A mesura que la mà va subjectant amb precisió el bolígraf va fluint la inspiració sobre el paper reciclat i jo d'alguna manera aconsegueixo alliberam de tot aquell entrellat que tinc en el meu interior.

Agraeixo tot comentari crític i/o constructiu.

Gaudeixo en excés llegint a molts dels relataires que estem inscrits en aquesta web, per tant, espero que alguns/es de vosaltres també pugui disfrutar llegint els relats que he publicat.


1988. Lleida