La felicitat és

Hola Nonna_Carme,

Moltes gràcies per les teves paraules. Fa molta il·lusió poder tenir un petitó en braços, no té preu.

Quan he llegit el que em deies de que fa anys vas interpretar LA CASA DE LOS SIETE BALCONES, semblant al text que vaig escriure, he pensat que és curiós moltes vegades la similitud que tenen molts textos escrits per persones desconegues unes i altres.

Aquest text te'l vaig comentar temps enrere però el que vull dir en aquest moment, que LA FELICITAT ÉS... s'assembla al que vaig escriure per Nadal PODRÉ ESTALVIAR?. No sé si masses però, encara hi deu haver jovent que pensin en ajudar als altres.

Bé noia, bona celebració del Divendres Sant i molt bona Pasqua!

Una abraçada.

Gemma

amb quinze anys acabats de fer descobreix que donar fa més feliç que rebre… Seria un senyal que està predestinada a fer grans coses a la vida!

La segona part seria encara més interessant: Què dirà als seus pares? Què li diran les amigues? Nedar contra corrent no és fàcil: cal una certa maduresa i molt caràcter, molta determinació.

Un relat tendre i amb missatge malgrat la seva brevetat. M'agrada que hi hagis posat elements que el situen a la nostra societat i al nostre temps, com una anècdota que podria estar inspirada en la realitat més propera, i que podria protagonitzar qualsevol adolescent d'avui. Et felicito.

q

passen a la vida, no tothom tenen el cor "dur". Aquest relat és tan real, com el cor de la seva escritora. Qui inventa, també és capaç de fer en realitat.

El teu relat es molt emotiu.

Mi sento identificada perquè entra molt a la línea meva a l'hora de definir situacions no et diré com aquesta però que sí busquen poder sentir-te ple, ple de la felicitat interior que et provoca una reacció espontania tan positiva davant d'un fet casual, totalment inesperat, però que tu has resolt aixi de bé seguint la indicació del teu cor.

Molts bons Reis i una forta abraçada.

Gemma

La felicitat que descrius en el teu relat és la que més omple. Aquesta generositat i amor pels que t’envolten em duen a pensar en la joia que sents quan dones un obsequi, tantes vegades he sentit com la felicitat em desborda més quan dono que quan rebo i no és que no m’agradi rebre, però saber que fas feliç et dona una sensació de plenitut indescriptible.
Una forta abraçada Nonna

La felicitat és... un estat d’ànim molt personal!
Aquesta és una de les conclusions que es pot extreure després de llegir aquest breu però entendridor relat teu, Nonna.

En venir avui a visitar el teu espai d’autora, després d’un temps de desconnexió per diversos motius, m’he sentit de seguida atreta pel títol, que “obre boca” i atreu : imagino que no et dic res de nou, és clar!
I la veritat és que no m’ha decepcionat gens ni mica... ben al contrari, si t’he de ser sincera, m’ha deixat ben satisfeta ;-)

T’envio una abraçada de tardor, daurada com ella,
Unaquimera

Hem de meditar, per tant, sobre les coses que ens reporten felicitat, perquè, si gaudim d'ella, ho tenim tot i, si ens falta, fem tot el possible per obtenir-la.

Endevina qui ho va dir!

Tinc dues malalties i estic involucrat en aquests moviments, la policia alguna vegada m'ha assetjat per la meva lluita i fa temps vaig estar a punt d'anar a la presó. Insisteixo: no hi vull participar i no hi participaré, a mi no em defensa ningú. És així de clar.


Sergi

L'altre dia em vas escriure que les iaies són una mica pesadetes, bé, a més vas dir som. Tu no ho ets, i saps que moltíssimes però moltíssimes tampoc. Els joves si que emprenyem, quan volem! Jo procuro no fer-ho, entenc les pesadetes, i tampoc n'hi ha per tant! Però tu? Estàs de broma! : ) Salutacions, Nonna!


Sergi

... a donar-se a la vida real el cas que expliques. Però la literatura ´és això, invenció. Encara que s'inventem vides noves, realitats diferents, accions belles...

Salut i rebolica!

PS. No sé a quina intervenció o frase et refereixes. I ja fa anys que no m'enfade amb ningú.

No sol passar, el que fa la Cris. Sembla una noia molt conscient. De fet, si la vida fos així, ja tindríem una bona raó per aixecar-nos cada dia feliços.


Sergi

Felicitat és la riquesa del cor de la Cris... En aquests moment hi ha moltes famílies que ho passen molt malament. I no veig cap polític que tingui el cor com la Cris, segueixen embuxacant-se... sense mirar a la cara a ningú, només als que els fan la gara-gara...
Cris que visquis aquests 15 molt intensament en companyia dels pares i dels avis, que de Nonna només n'hi ha una.

Des del far una abraçada amb barretina.
onatge

per llegir i comentar tan amablement

joan

Amb quina facilitat aconsegueixes que se'm posi la pell de gallina, Nonna. Aquest acte solidari que descrius a la perfecció m'ha fet pensar en com deu sentir-se d'orgullosa, de feliç una nonna amb una néta així de sensible i així d'altruista. Voldria que en el món hi hagués moltes més Cris com la teva. Admirable! Tot un tresor!
T'envio una abraçada ben forta des de Madrid. M'he d'acostumar, novament, a passar temporades per aquí perquè és el que toca ara mateix.

Mercè

PD- Malgrat la distància, us sento igual de propers, a tu, estimada Nonna, i a la resta de companys relataires. Ens veiem per aquí, com sempre! Petonets!!!

La noia dona la seva il·lusió, és el pa nostre de cada dia, tots els petits donem el que podem amb impostos i donacions per fer front a les desigualtats de la crisi, però, cada dia més em pregunto que donen els rics?


Felicitats


Cendra

un relat que avui en dia sembla gairebé de ciència ficció

gràcies percompartir
fins aviat
joan

Aquestes són les coses que arriben al cor. La generositat és renunciar a allò que un desitja per a donar-lo a aquell que ho necessita. No és donar del que ens sobra, sinó que és renúncia.
Molt ben escrit, nonna_carme. Com sempre gaudim dels teus escrits plens d'amor i generositat.

Agraeixo molt el teu interès per la meva salut, però sortosament ja torno ha estar en posició vertical. L'horizontalitat només em va durar el més de juliol i ara, després de prendre gelea reial, estic com una rosa. Gràcies.

M'has fet esborronar, quanta tendresa i amor hi ha en aquesta història!

És clar que tenim una joventut tan rica en valors, és bo que ho anem reflectint.

Una càlida abraçada,
Núria

tu sempre tan bona!!! (en tots els sentits...)
La felicitat, quelcom real, i emocional,
cadascú la viu, segons el seu cor li diu...
I el teu diu molt!!
Una abraçada.

És un relat molt maco. Una història moral. El gest de la teva protagonista sorprèn i és fa mereixedor de ser contat, justament per no ser un valor gaire comú aquest del altruisme.

Salutacions.

quin relat més generós, com tantes persones, que ajuden, escolten, financen, viatgen i donen tot el que tenen personal i material a qui ho necessita
.Tant de bo el món estigues ple de persones com la cris, i relataires com la Nonna que ens transmeten els valors fonamentals que molts cops deixem aparcats en el nostre dia a dia...
com sempre un plaer llegir-te

Molt be per la teva Cris i aquest enorme acte de generositat!, i molt be a tu Nonna Carme, explicant-nos tan be el sentiment que es deu sentir si ens desprenem de coses materials per ajudar als que ho necessiten!
També et vull comentar, que al últim nanorelat, parles del parador de Vic amb les vistes al pantà de Sau. Casualment hi vam estar el 4 d'Agost amb el meu marit, que va ser un regal dels meus fills, germana i pares pel nostre 25é aniversari de boda. Només hi vam ser un parell de dies, però es un lloc fantàstic. De somni.
Res més de moment, aviam si m'inspiro també amb el nano.
bona nit, petonets
Marta

La protagonista ha demostrat una gran generositat. És espontània i actua com moltss dels joves de quinze anys, molt més del que ens pensem! També n'hi ha molts que són més egoïstes que en Mourinho. Però en quatre ratlles ens has descrit un sentiment molt propi de l'adolescència, l¡'espontaneitat. Breu i intens relat Nona. Bons desigs i felicitat! Una abraçada.

Aleix

En aquest magnífic relat, ens presentes amb gran sensibilitat dos importants aspectes de la vida que ens poden proporcionar felicitat: l'amor i la generositat. I ho fas amb la senzillesa i naturalitat que et caracteritza, amb una tendresa innata que et surt de molt endins. No et cal rebuscar paraules ni expressions literàries, el teu cor és ple de bellesa que demana ser escrita.

Ja em trobo una mica millor, Carme, tot i que encara em continuo medicant; et quedo molt reconeguda per totes les paraules de suport que m'has dirigit. Moltes gràcies, bonica.

Un petó molt fort,

Pilar

"combinar"..., amb "b"...!!!...........................perdó!!

Un relat breu però profund. Ple d'una gran càrrega d'humanitat frepant i convincent. Amb poques paraules, ben triades i convinades, fas diana.

La felicitat autèntica passa, moltes vegades, per compartir un poc la nostra, fent que l'altre sigui un poc feliç gràcies a nosaltres...

Ja diuen que costa més "rebre" que "donar"...Tot amb tot, hi ha poca gent que se n'adoni i que, sent capaç de negant-se un poc, faci lluminoses les tenebres de l'infortuni.

Felicitats, Carme!!! tu ens il.lumines amb els teus relats sortits del cor, com d'una font generosa...