Em sembla que m'acabaré enamorant de tu....

Ets directe i franc, però sensible i delicat

Endavant!

Ai, no sé com definir-ho. És com una barreja de carca i modern a la vegada. Amb rimes, a voltes forçades, a voltes ben trobades.

No és fàcil escriure bona poesia

Ho sé, és més facil degradar que construïr

Això va a dies, potser avui no estàs així. Ara mateix no t'ahuré de consolar perquè possiblement ja estaràs més optimista.

De totes maneres és molt bo això d'escriure. I per molta inmunitat que diguis, estàs escrivint un sentiment. No ets òrfe de sentiment, simplement ara no et ve de gust sentir.

Jo què sé.

Però guai, prosa poètica o poesia prosaica, digues-li com vulguis, però molt ben escrita

Petonnnnnns

sòbria, valenta, capaç, gran, intensa, martona...

Déu n'hi dó amb la Març eh??

Molt bé! éS bonic això de comparar la música amb fer l'amor. sI si!! a més ho expliques bé, molt bé, trencant qualsevol lògica i aritmètica musical, deixant pas a la improvisació... si si...

Sóc una mica raro amb les crítiques. Maniàtic, potser.

M'agrada molt com escrius, pel teu to directe i net i sincer.

Malgrat cadascú tenir el seu estil propi, crec que la repetició d'expressions, a banda d'aportar musicalitat al text, poden ser un recurs fàcil.

És per això que potser crec que se n'abusa.

Ara no recordo què, però a mi també m'ha passat alguna cosa així.

Estaria bé poder veure una foto d'aquell quadre tant simbòlic per a tu.

A part m'ha fet gràcia perquè malgrat la meva poca afinitat amb l'església, vaig fer la comunió el 19 de Maig, jejej

Dedica't a ser poeta
i no a tocar la pandereta.

Noia, m'ha agradat molt!
La sinceritat, naturalitat i espontaneitat de la trama.
Com inclous metàfores ben boniques com les gotes petonejant les fulles...

Mooooooolt Bé, si senyora!

Saps que m'agrada de tot això??

Que només tu saps qui és el TU.

Potser és mania meva o què se jo, però encara que quedi poètic, no m'agrada gaire anar repetint la mateixa frase en diferents estrofes.
És rítmic i sonor, però crec que se n'abusa

Es nota que t'agrada de veritat!

És més, veig que a la foto ja t'estàs fumant el cigarro, això vol dir que ha anat bé no??


Fora conyes, un bon relat. Succeció d'imatges, sons i accions que aporten una realitat optimista i esperançadora per una bona tarda o nit d'abraçades.

ja veig aquell llapis de fusta amb la punta desgastada, i aquell cruixir de les petites brases incadescents.

Molt il·lustratiu i visual

M'agrada mossa, i ja saps que jo sóc raro per aquestes coes.

Està molt bé!

Des de la meva afinitat amb el món rural, on vucòlicament hi regna la pau i la tranquilitat, recolzo el teu poema. Barcelona, com a ciutat metropolitana més propera al Penedès, em dóna la mateixa sensació que a tu.

D'altra banda, però, també hi trobem aspectes positius i enriquidors.

És clar que això és literatura, i hom pot escriure el que li roti i com li roti.