Quan seré PARE?

Va ser un miratge,
o un punt de sortida ?

Arriba el ser pare,
pero fa temps que ets un mestre !!

És el primer cop que et llegeixo i crec que he trobat un més dels bons escriptors de relats que cal seguir. M'ha agradat el ensaig del capitalista ( tots, volguem o no, acabem sent obrers capitalistes. I és bó que no fuguim d'aquesta realitat per poder canviar-la).
Referent a aquest poema, haig de dir que m'has emocionat. Conec bé el sentiment paternal, l'espera i la il·lusió...

Trobo que són uns versos ben plens.
Felicitats i endevant!

Abraham

hola Monty! s'em fa estrany que un noi jove com tu vulgui tenir un fill aquesta edad!
Però haig de reconeixe, que penso com tu, ser mare/pare ha de ser la cosa més bonica que et pot passar, i més si el tens amb la persona adequada!

que tinguis molta sort en l'escriptura i la música!

besets

poques paraules però ben clares i ben escrites!
molts petons!

aNNNa

Ser pare és un sentiment, més enllà del que tots entenem per el concepte. Jo no sóc pare biològic, però m'he "trobat" amb una filla que em fa sentir, cada dia, com a tal. Què maco és estimar com un pare. Encara que la llavor no hagi sotit del meu cos, l'amor que li recordo a diari si que surt del meu cor. Felicitats company.

Jo ja he plantat un arbre, he publicat un conte, només em falta ser mare!!! per cert, gràcies pel comentari del "regal més bonic que m'han fet mai..." aquella és la meva particular manera de veure com arriben els nens al món (bé, ara que ja tinc més anyets...la cosa ja la tinc més clara....jeje) Però t'he de dir que el teu poema és molt més bonic...que tendre...ai quin papa que estaràs fet...

Sobre la proposta que m'has dit de penjar un dels quadres del meu conte, doncs no et dic que no pq és un dels meus dibuixants preferits qui me'l va il·lustrar, és d'en Carles Porta, un dibuixant, pintor...vaja, un artista de Lleida que m'encanta i que estic esperant que guanyi algún dia un òscar en l'animació curt pq així el quadre valdrà una fortuna...jeje...que materialista que sóc, no me'l vendria per res del món...

Apa, una abraçada Monty i espero que el 19 de maig recordis que és el meu aniversari i l'aniversari de la teva comunió...o sigui q a felicitar-me q sinó m'empiparé...

Xiau xiau

AntvianA (Carme)

Ara ja tens el llibre i et falta el fill i l'arbre (o no). Estic d'acord amb el/la comentarista anterior, poques coses per parlar d'un tema que els homes sempre fem veure que no ens toca tant.

Ostres, Monty, ara m'has matat! jajaja, sí senyor, preciós! És l'aportació que m'ha agradat més a aquesta pàgina.

Dues estrofes, vuit versos carregats de tendresa, de paraules dolces, màgic simbolisme i profunds sentiments. Repteixo: preciós. I afegeixo: provablement immillorable!

Sempre he dit que no hi ha imatge més tendre que un home amb un nadó. Aquestes paraules, nen, poden ser el substitutiu perfecte de qualsevol imatge.

Felicitats! Una abraçada enorme!!