I si...?

i si... et dic que m'ha encantat aquesta encadenació de " i si..." , aquest joc de l'amistat i de l'amor que no saps on són els seus límits amagats.. i si et dic que m'ha omplert del tot aquesta velocitat que has imprès cap a la meitat del poema i t'has tornat a parar amb calma cap al final...
ets tu, el teu estil, nou, aparentment senzill, jugant en les paraules...
un petó i una abraçada.... amigaaaa!

si quantes coses esperem de la vida, necessitem de la vida, li demanem a la vida... i desprès de tant en tant, veus que tot és més senzill, i te'n sents alleugerit.

Hola!
Jo també vull fer poesies així... Tan màgiques i tan somiadores... Bé, dir-te que el títol m'ha recordat una cançó del disc dels Menaix a Truà. De fet, crec que el disc també es titula així... Molts petonets!

aquella persona que ens faci sentir així mentres tu brodes paraula rera paraula un teixit de versos que a mi, em fan saber que la pluja no ho ha borrat tot.

Es tan bonic llegir-te! Seguirem fent-ho.
Una abraçada

Sóc una mica raro amb les crítiques. Maniàtic, potser.

M'agrada molt com escrius, pel teu to directe i net i sincer.

Malgrat cadascú tenir el seu estil propi, crec que la repetició d'expressions, a banda d'aportar musicalitat al text, poden ser un recurs fàcil.

És per això que potser crec que se n'abusa.