L'1 i el 2 / Petit però content

Un relat de: Monty

L'1 i el 2

Tinc una teoria.

Si tu demanes a una persona (amic, familiar, desconegut, amant, conegut, etc.) que triï entre el número 1 i el 2... quasi sempre acaben triant el 2.
Per què? No ho sé. Jo suposo que l'1 el veuen com massa proper, individual, solitari, despullat. És el número que inaugura els ordinals.
Encara que també pot ser que quan tu formules la pregunta i deixes triar, primer dius l'1 i després el 2. Llavors es crea com una influència. La gent tria el 2 perquè es pensa que el triarà menys gent. Com que està darrera de l'1...

De totes maneres, sempre hi ha algú que tria l'1. L'excepció que confirma la regla.

Ja veureu, proveu-ho i ja em direu el què.

______________________________________________________


Petit però content

Quan jo era gran m'agradava poder complaure a tothom. Sempre es reunia gent al meu voltant i em miraven tots amb la boca ben oberta. Es disposaven en un cercle del qual jo n'era el centre i em veia reflectit en els seus ulls. De tant en tant semblava que algú em volgués posar les mans a sobre però no gosava. Tot arribarà, pensava jo...

Vaig aconseguir fer-me petit! No sé si vaig poder complaure a tothom... Ara ja ningú em mirava i tots tenien les boques ben tancades. La formosa aurèola que jo presidia s'esvaïa. Malgrat tot, jo sabia que una part de mi romandria a l'interior d'aquelles profundes persones.
Encara que n'hi havia d'altres com jo, el més bonic i profitós era el que us parla.

Tot i que de tant petit que sóc desapareixeré, estic orgullós d'haver sigut el gran i preciós pastís que es mereixia l'Elena. Que per cert, si s'ha quedat amb gana, pot menjar-se els altres. Segur que estaran cofois quan els faci cas.



Comentaris

  • curiosa teoria[Ofensiu]
    març | 31-12-2004 | Valoració: 9

    Bé, com veus m'estic concentant en llegir-te, company. Curiosa teoria la de l'1 i el 2. De fet, sembla que el 2 no és un número tan important com l'1, no? Hi va darrere...Bé, no sé, m'agrada el text, és amè i resulta divertit. Ara, també t'he de dir que deu ni do, és curiós que hagis caigut en això, no? Bé, no sé. En qualsevol cas, el primer molt bé. El segon relat no l'he entès massa. Potser algun dia me'l podràs explicar.

    Apa, noi, cuida't!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Monty

Monty

22 Relats

75 Comentaris

37567 Lectures

Valoració de l'autor: 8.67

Biografia:
Sóc del 82. Sempre m'ha agradat escriure i aquí m'han donat la possibilitat de publicar els meus relats.
Escric allò que em ve de gust, quan em ve de gust i com em ve de gust. Espero que el vostre gust, lectors, s'apropi al meu i pugueu llegir i disfrutar dels relats.

Apa doncs...

vitomonty@hotmail.com