No em trobaràs

Potser és mania meva o què se jo, però encara que quedi poètic, no m'agrada gaire anar repetint la mateixa frase en diferents estrofes.
És rítmic i sonor, però crec que se n'abusa

Suaus paraules per descriure't a tu i a la teva poesia. La tendresa i sensibilitat que t'envolta és immessa. No deixis d'escriure, de trobar-te ni de transmetre'ns d'aquesta suau i agradable manera la poesia que portes dins. Felicitats!

Una descripció preciosa de la poesia. Fugissera, etèrea, màgica, amagada en els petits detalls.
Difícil de captar o molt fàcil, depèn del moment. Només són paraules, però plenes de vida.
Fantàstic perdre's en aquestos versos...
Felicitats i que els poemes sempre formin part de tu!

perquè Tu ets la poesia i ella m´explica entre xiuxiuejos de polsims de llum blanca... on és, on viu, on para... i sé que viu en tu, en la teva fantasia, en els teus versos... "tan sols sóc paraules..." "entre les branques pentino els meus cabells de foc"... això ja ho val tot...
felicitats, txe_underground etc... je je je ara feia uns dies que no et llegia i necessitava enriquir-me, mosar les piles... m´ha agradat molt... ànims i no tardis tans dies en presentar-ne´n un altre... com va el teatre? jo... "ya te contaré"...

la poesia a través de les paraules tan ben buscades com "dins d'un capoll de rosa" o "en els meus cabells de foc".

Està bé aquesta recerca de la poesia, del poema!!
Enhorabona, AtzaVara i que sempre tinguis tan a prop teu UN POEMA, LA POESIA!!