El capitalista

Un relat de: Monty

El capitalista

Cada dia em llevo a les cinc del dematí, dec ser jo qui desperta els galls amb els meus badalls. Trobo el lavabo, palpo l'aixeta, i em clavo bufetades amb l'aigua tan freda i tan desagradable que brolla per la pica encara mig adormida.
Si no et poses les sabatilles passaràs fred la resta de la jornada.
Em vesteixo intentant que les mànigues de la samarreta arribin soles al meu canell, els botons es cordin sols, i les sabates no se'm rebreguin pel taló per mandra de deslligar-les.
Menjo qualsevol cosa i surto al carrer. Mans a la butxaca, espatlles tenses i arronsades, ulls lineals i el cabell que encara està somniant.
Arribo a la fàbrica i penso en Budapest, seria tan bonic poder anar-hi...
Comencen vuit hores on podré pensar, maleir, treballar, treballar, maleir, treballar i pensar.
Les dues primeres hores són una adaptació al món "real" , els ulls van agafant una forma més el·líptica i el cafè hi contribueix. El moment d'Helsinki i Oslo, on hi fa més fred però hi vas perquè vols.
Surt el Sol tenyint de vermell passió les vinyes gebrades del Penedès. Els núvols somriuen i s'allarguen a manera de comiat esvaint-se cap al Montseny en direcció Barcelona, bonica ciutat.
A l'equador (capital Quito) de la jornada laboral, quan el Sol ja escalfa i no necessites fregar les mans amb frenesí per aconseguir una efímera escalforeta, comencen els viatges. M'imagino recorrent les grans capitals europees, Viena, Lisboa, Copenhagen...; i també les enormes, Londres, Berlin, Istambul, Roma...
A mode de despertador, la màquina s'engega, els coixinets grinyolen, les corretges xisclen, i el motor arcaic i rudimentari estossega. Torno a la realitat fins les dues del migdia, quan pujo al meu cotxe i me'n vaig cap a caseta.
Qui diu que viatjar costa diners i temps? Jo ho faig cada dia, i vaig on vull. Ni Ryanair ni punyetes, el meu avió fa escala a totes les capitals del món i sense retards ni overbooking.
És per això que em considero un obrer capitalista.


Comentaris

  • silvia_peratallada | 18-01-2006

    si senyor, ja se't trobava a faltar per aquí, ehhh
    M'ha agradat molt la sensació que transmeten algunes frases, tipus l'aigua que brolla per la pica encara adormida, o que els cabells encara somiin...aquestes impossibilitats (o no, qui sap si a l'aigua també li sona el despertador!!) que tenen sentit, si les mirem des d'aquesta visió...
    Divertit, també, l'ecuador de la jornada, jejej.
    I el conjunt, el títol, la conclusió, jeje, genial...
    Ara resulta que l'obrer també pot ser capitalista... mai m'ho havia plantejat, xD.
    Em permetràs, però, que a banda d'obrers capitalistes, continui lluitar per combatre el capitalisme en si... potser d'aquesta ,manera els viatges es farien realitat...
    (però de tota manera, no et pots queixar, que due ni dor, els teus viatjets, eh!?!?)
    una abraçada!!!!
    La incondicional, xD
    Muaks!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Monty

Monty

22 Relats

75 Comentaris

37576 Lectures

Valoració de l'autor: 8.67

Biografia:
Sóc del 82. Sempre m'ha agradat escriure i aquí m'han donat la possibilitat de publicar els meus relats.
Escric allò que em ve de gust, quan em ve de gust i com em ve de gust. Espero que el vostre gust, lectors, s'apropi al meu i pugueu llegir i disfrutar dels relats.

Apa doncs...

vitomonty@hotmail.com