El capitalista

El capitalista

Cada dia em llevo a les cinc del dematí, dec ser jo qui desperta els galls amb els meus badalls. Trobo el lavabo, palpo l'aixeta, i em clavo bufetades amb l'aigua tan freda i tan desagradable que brolla per la pica encara mig adormida.
Si no et poses les sabatilles passaràs fred la resta de la jornada.
Em vesteixo intentant que les mànigues de la samarreta arribin soles al meu canell, els botons es cordin sols, i les sabates no se'm rebreguin pel taló per mandra de deslligar-les.
Menjo qualsevol cosa i surto al carrer. Mans a la butxaca, espatlles tenses i arronsades, ulls lineals i el cabell que encara està somniant.
Arribo a la fàbrica i penso en Budapest, seria tan bonic poder anar-hi...
Comencen vuit hores on podré pensar, maleir, treballar, treballar, maleir, treballar i pensar.
Les dues primeres hores són una adaptació al món "real" , els ulls van agafant una forma més el·líptica i el cafè hi contribueix. El moment d'Helsinki i Oslo, on hi fa més fred però hi vas perquè vols.
Surt el Sol tenyint de vermell passió les vinyes gebrades del Penedès. Els núvols somriuen i s'allarguen a manera de comiat esvaint-se cap al Montseny en direcció Barcelona, bonica ciutat.
A l'equador (capital Quito) de la jornada laboral, quan el Sol ja escalfa i no necessites fregar les mans amb frenesí per aconseguir una efímera escalforeta, comencen els viatges. M'imagino recorrent les grans capitals europees, Viena, Lisboa, Copenhagen...; i també les enormes, Londres, Berlin, Istambul, Roma...
A mode de despertador, la màquina s'engega, els coixinets grinyolen, les corretges xisclen, i el motor arcaic i rudimentari estossega. Torno a la realitat fins les dues del migdia, quan pujo al meu cotxe i me'n vaig cap a caseta.
Qui diu que viatjar costa diners i temps? Jo ho faig cada dia, i vaig on vull. Ni Ryanair ni punyetes, el meu avió fa escala a totes les capitals del món i sense retards ni overbooking.
És per això que em considero un obrer capitalista.