mirant com plou..

on ets? T'has perdut embadalida mirant la pluja?

ja veig aquell llapis de fusta amb la punta desgastada, i aquell cruixir de les petites brases incadescents.

Molt il·lustratiu i visual

m'ha agradat"mogollon", em porta records ( es curios per que le leigit avui per primera vegada) per que un cop em van dir que els meus ulls eren com la mel i m'ha fet entra "morrinya".

moltes gracies.

M'ha encantat. M'has transmès de ple aquesta sensació d'aquest hivern que tant m'agrada. Fins i tot crec que si el llegeixo a la primavera, em farà posar trista i melancòlica.... M'encanta la relació que fas del temps amb la persona dels ulls de mel... És que em transmet tant! Molt bé! I també trobo que l'estil, el ritme s'hi escau de perles!!! Genial la repetició que fas del "vidre" en el tercer i quart vers: "aquests ulls de vidre,
rere el vidre".....ho he llegit amb veu alta, perquè en llegir-ho per mi he pensat: que bonic, i volia sentir com sonava... Molt bé! Cap a "els meus preferits"!!

aquestes barreges de sensacions que fas. Com si el temps es contaminés de tu, com si el foc estigués influenciat pel que ens expliques. I la dualitat de dins i fora. L'escalfor de dins que topa amb el fred de fora. I tu al mig, com si fossis el vidre que separa dues realitats.
Però, no et preocupis, a fora també hi surtirà el sol!

... de llegir-lo. I una idea sobtada m'atrau... De la realitat a l'abstracció (com a la foto què ens mostres: llunyana, desdibuixada, pròxima...)
Jo, que no sóc poeta, el tercer vers l'hagués fet "aquells/aqueslls?/ulls d'amor". I un xicotet incís ortogràfic al vers 10é.: "...que tant LI costa".
A banda tot, i de tot cor, és bo el poema.
I a per ells, que són quatre dies!