Pets? Quina animalada!!

A tothom se li escapen PETS!

Així deia l'anunci.
Una mica més ensota, hi havia escrit un número de telèfon i un nom:

Alfons Cantallops
661 87 28 32 truqueu a partir de les 13.00

Recordo que estàvem tots els amics llegint els classificats de la Vanguàrdia mentre fèiem el vermut abans de dinar. Si més no era un anunci ben curiós, i ens vam esperar una estoneta fins que fos la una per a poder trucar i riure una estona.

Li vaig demanar el mòbil al Ramsès perquè a mi no em quedava saldo i mentre em dictaven el número jo els anava dient -pssssssst calleeeeu que no hi sentiré!!!-

Primer to.......................segon to....................tercer to.........quart!

-Digui?

Em vaig quedar una estona callat, aguantant-me el riure fins que els meus llavis no van aguantar la pressió de l'aire englobat a la meva boca i vaig explotar a riure. L'aire em va sortir per la boca i pel nas i l'home anava dient -què passa, què, què passa?-

El que feia més gràcia és que el paio aquell tenia una veu com de ser molt vellet. Una veu com de doblador de TV3 (aquell que sempre dobla els venerables ancians de les pel·lícules de diumenge....) i no m'acabava de quadrar la veu amb l'anunci dels pets...

Llavors li vaig preguntar si em podia trobar un pet que se m'havia escapat feia dies i el vell em va dir:
-Com és aquest pet, a veure?-

Jo li vaig dir:
-Sorollós!-

El vell es va posar a riure, jo me l'imaginava tot desdentegat allà rient... Va estar vint segons en plena eufòria fins que li vaig dir:
-Escolti!! Es-coooool-ti!!!!!!!

L'home va parar de riure en sec, i posant una veuota sèria més no poder em va dir:

-Dijous a les 17.30 passa pel meu despatx. Av de les Girafes, 38.
I va el tio i em penja!


Dimecres no em vaig poder aguantar, vaig anar a l'avinguda de les Girafes 38 i em vaig plantar davant la porta. Hi havia un rètol metàl·lic i senyorívol que deia:

ALFONS CANTALLOPS HERBERCK
(DETECTIU)

Jo estava flipant!!!!
Detectiu? Detectiu de pets? El detectiu flatulent? L'home de l'aerofàgia? Pedoman?
Era una situació còmica, absurda, surrealista, inclús escatlogògica.

Vaig esperar-me davant la portalada antiga durant mitja hora escoltant la ràdio... Sonava una cançó dels Pets!!
Canvio l'emissora i sento The Pet Shop Boys!!!!!!!

Ja no sabia on posar-me, si riure o plorar o cagar-me a les calces!

Però llavors vaig veure una dona amb un rictus de tristesa super marcat. Anava amb una foto d'un gos semblant al de "Algo pasa con Mary". Va entrar a la consulta directament.
Al cap de deu minuts va sortir de la casa del senyor Alfons amb un somriure d'orella a orella mentre el detectiu l'acomiadava.

Abans de tornar a entrar a casa seva, el senyor Cantallops Herberck es va girar i em va clavar una mirada.

Em va dir:
-Jove, no cal que vinguis demà, no ets el primer en trucar-me....-
Va fer -Miaaaaaaaaaaaaaaaaaau!!!!- i va tancar la porta.

Jo estava del tot confús i vaig anar ràpidament a cercar la dona del gos aquell.

Era anglesa o sueca o què sé jo! Només sé que em va dir alguna cosa semblant a:

-"Ai güil fain mai pet, mai litel doc!!!!"

A la merda, vaig pensar, aquí estan tots bojos!