M'agrada...

Preciós AtzaVara. Paraules molt tendres i dolces, sense gaires tòpics, i amb un final que continua més enllà del teu text...

Felicitats.

Una abraçada,
Jordi Clusella

molt, m'ha fet entendrir pensant amb moments feliços ...


una aferrada

Conxa

fet, m'he equivocat, es diu Dormint sola. Ja no conec ni els meus poemes!

De vegades, sóc lenta i em costa descobrir coses... una d'aquestes ets tu, he trigat en descobrir-te i adonar-me'n del fet. Aqest, m'ha recordat un poema meu que no recordo com es diu potser també es diu M'agrada, ara no ho sé...

Doncs això, que m'està agradant molt tot el que t'estic llegint.

Endavant!

Thalassa

a mi també m'agrada i ho dius d'una forma tan natural i espontània, que el poema gairebé, es visualitza. Molt bonic, de debò. Ah, per cert, veig que també t'agrada Martí i Pol, de qui jo en sóc una gran admiradora i que vaig tenir l'honor de conèixer personalment.
Bé, continua així, que vas bé... jejeje
felicitats i una abraçada, AtzaVara.
ESPIRAL

M'agrada moltíssim aquesta poesia, ja que la dediques a les petites coses de la vida, de cada dia que t'omplen de felicitat.

És una gran poesia...

Hola AtzaVaRa:
Es un relat molt bonic.
M'agrada es teu estil per expressarte.
La olor del café tambe la comparteixó en tu.
Una abraçada.

dels petits detalls de cada dia, ( que tant t´agraden ) tan criticats, desvaloritzats, vulgaritzats ( i que són l´essència pura de la nostra vida plena )... n´has fet una obra d´art, els has elevat al pòdium dolç i sagrat de la bellesa literària, de la POESIA i... així, poc a poc, dolçament... in crescendo... has anant omplint de pètals de rosa el nostre camí rutinari de cada dia... donant-li un aire festiu, especial, excepcional, donant importància a allò que molts ni miren... fins arribar a l´apoteosi de l´amor, que premia aquesta delicadesa, aquesta tendresa, aquesta paciència imaginativa de la convivència diària... què m´és es pot demanar en un dia qualsevol de la nostra biografia, de la nostra història...?
perfecte!!!!!! ptnets i una abraçada i que no perdis mai aquest raig de llum que fa que els mots que toques quedin presos de poesia!!!

Es nota que t'agrada de veritat!

És més, veig que a la foto ja t'estàs fumant el cigarro, això vol dir que ha anat bé no??


Fora conyes, un bon relat. Succeció d'imatges, sons i accions que aporten una realitat optimista i esperançadora per una bona tarda o nit d'abraçades.

m'encanta com descrius petits moments de la vida de cada dia, petits detalls en els quals m'he sentit identificada. D'aquets moments jo n'hi dic pertits grans moments, són moments que et fan sentir feliç, i encara que semblin poca cosa, són importants, molt importants.

Segueix axí.

Aquells petits detalls aparentment absurds que cadascú se sap els has sabut plasmar en el teu poema. Descrius sensacions difícils d'explicar amb paraules.

M'ha agradat molt! ;)

felicitat o el que més s'hi assembla, ja que a través del paral·lelisme "m'agrada..." ens expliques un món que t'has fet a la teva mida i que et fa feliç, AtzaVara. Has descrit amb detall tot allò que conforma la teva manera de ser feliç.

Doncs, que ho siguis sempre i que continuïs escrivint tan bé com ara.

M'agrada tots els moments que descrius, tan senzill i bonics. M'hi sento molt identificada, doncs aquestes imatges em resulten molt familiars i plenes d'encís. Quan escrius, quan obre la porta i li llegeixes mentre ell et mira als ulls, els petons, l'amor, el desig, l'estrany misteri que envolta tots aquests petits i grans instants, el perdre's l'un en l'altre...
Ostres, no pararia d'escriure, m'ha inspirat molt aquest poema, realment el trobo fantàstic.
En realitat m'encanta el teu estil, les paraules que acaronen i diuen moltes coses a cau d'orella.
Felicitats!
Una abraçada i fins aviat!

La veritat és que em deixes sense paraules, per descriure'm, per dir-te el que penso després d'haver llegit aquesta poesia.
Descrius tant puntuals els moments, saps trobar la paraula adequada, per descriure la sensació que passa per tu, amb total capacitat de que arribi al lector.
Tens tota la raó, amb aquests petits moments ens fem persones, ens nodrim i som.
No paris d'escriure, ni de llegir a cau d'orella els teus poemes! Felicitats!