Cercador

Llista categories

El cant dels adéus

Un relat de: Carles Rebassa

Adéu, el meu rossinyol!
Aurora d'esclat s'esqueixa
i de cada esgarrinxol
en fa aparèixer una reixa.
I qui es queixi és un betzol
que amb reixa no hi ha queixa,
ni besades, ni perol,
sinó una rel que fa lleixa
en una terra on el sol
de tanta raor que en deixa
no lleu de dar ni una col.

Adéu, adéu, rossinyol,
ho crid al sol, al teix, la teixa,
i per la veu, caic de nas al trespol
i em cag en Déu i en sa mare mateixa.

Comentaris

Afegir comentari

ai[Ofensiu]
Monty | 05-12-2005 | Valoració: 5
Ai, no sé com definir-ho. És com una barreja de carca i modern a la vegada. Amb rimes, a voltes forçades, a voltes ben trobades.

No és fàcil escriure bona poesia

Ho sé, és més facil degradar que construïr

l´Autor

Carles Rebassa

88 Relats

119 Comentaris

101217 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32

Afegir a preferits

Biografia:

Sóc de Mallorca. Visc a Barcelona, al barri del Clot. No estic content de les coses. No vull que em facin creure que somniar en les coses fa de cop canviar-les. No crec en la individualitat si no és col·lectiva, i al revés: és impossible la col·lectivitat si no és individual. La vida pega cops, però és per a això, la vida. Si no, valdria més no créixer, volar per l'univers, no ser-hi. Però som aquí i cal que ens comuniquem. I ja no escric res més.

Salut, independència i socialisme

carlesrebassa@gmail.com

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >