EN LA NIT DE NADAL

EN LA NIT DE NADAL

Closa en la nit gèlida dins d’aquell edifici abandonat,
aixopluc improvisat per qui no tenia res més,
una noieta fosca i sense papers
de sobte es posà de part.
Igual de fosc i tal cop més esfereït,
el jove que ara convivia amb ella,
dubtava entre romandre en la rònega llodriguera
o traslladar-la d’allí tot seguit.
Mentre, envoltat sols del farcell de tants temors,
un capet esquifit lliurà d’un plegat els primers plors,
al cos de sa mare encara subjecte .
Amb força dificultats, i fent-se un xic el romancer,
l’home - per fi- els carregà a un vehicle, i enfilà recte
vers l’hospital més proper.

Ves per a on, aliena a tota aquesta quimera,
la mateixa nit, en situació gens semblant
una dona de mitjana edat, tirant a gran,
també acabava el conte enrere.
Impossibilitat el matrimoni de tenir descendents,
i esgotats tots el mètodes tradicionals,
havien cercat l’ajut de bons professionals,
temptant innovadors procediments.
Ara tot arribava a bon port, i ella, esperançada,
ingressava bastant serena al centre sanitari
esquinçant l’últim full del feixuc calendari.
El marit restava al seu costat, frisós, anhelant
- prou que es veia en sa faç atabalada-
poder acaronar ben prompte el nou infant.

Parelles en la mateixa habitació del hospital
ambdues mares alleten alhora als seus nadons:
un nodrissó fosc, i una pubilla d’ulls rodons.
¡Quin encert! Bonica postal,
per celebrar... que era el dia de Nadal.
(Matheu)